lingüística computacional
lingüística computacional
- ca lingüística computacional, n f
- es lingüística computacional
- fr linguistique computationnelle
- en computational linguistics
Definició
Branca de la lingüística que utilitza les tècniques informàtiques per a l'anàlisi de problemes lingüístics, la traducció automàtica, l'avaluació de gramàtiques, etc.
lingüística contrastiva
lingüística contrastiva
- ca lingüística contrastiva, n f
- es lingüística contrastiva
- fr linguistique contrastive
- en contrastive linguistics
Definició
Branca de la lingüística que s'ocupa del contrast sincrònic i sistemàtic de dues o més llengües i de l'estudi de les diferències existents entre aquestes, amb la finalitat, sobretot, de preveure les dificultats en l'aprenentatge de segones llengües.
lingüística de corpus
lingüística de corpus
- ca lingüística de corpus, n f
- es lingüística de corpus
- fr linguistique de corpus
- en corpus linguistics
Definició
Branca de la lingüística que estudia les llengües a partir de la manera com aquestes apareixen expressades en mostres de textos, escrits o orals, anomenats corpus.
lingüística descriptiva
lingüística descriptiva
- ca lingüística descriptiva, n f
- es lingüística descriptiva
- fr linguistique descriptive
- en descriptive linguistics
Definició
Branca de la lingüística que tracta de donar compte dels fets del llenguatge tal com són utilitzats en una determinada llengua o dialecte en un moment concret sense tenir en compte allò que es prescriu en la normativa d'aquesta llengua o dialecte.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, els trets bàsics de la lingüística descriptiva són l'objectivitat i la sistematització.
lingüística diacrònica
lingüística diacrònica
- ca gramàtica històrica, n f
- ca lingüística diacrònica, n f sin. compl.
- ca lingüística històrica, n f sin. compl.
- es gramática histórica
- es lingüística diacrónica
- es lingüística histórica
- fr grammaire historique
- fr linguistique diachronique
- fr linguistique historique
- en diachronic linguistics
- en historical grammar
- en historical linguistics
Definició
Branca de la lingüística que estudia els canvis lingüístics experimentats al llarg del temps per una llengua en particular o per les llengües en general.
lingüística dialectal
lingüística dialectal
- ca dialectologia, n f
- ca lingüística dialectal, n f sin. compl.
- es dialectología
- es lingüística dialectal
- fr dialectologie
- fr linguistique dialectale
- en dialectology
Definició
Disciplina lingüística que estudia les varietats d'una llengua, especialment les diatòpiques o geogràfiques.
Nota
- Un dels mètodes de treball d'aquesta disciplina és la disposició cartogràfica dels materials recollits en una enquesta per a traçar-ne les isoglosses, fixar els límits entre els dialectes, etc. Aquesta metodologia rep el nom de geografia lingüística. Pel que fa a les classificacions d'aquesta disciplina, es pot distingir, des d'una perspectiva temporal, la dialectologia sincrònica de la diacrònica. Segons que la dialectologia adopte una perspectiva purament geogràfica o introduïsca variables socials, es diferencia la dialectologia pròpiament dita de la dialectologia social.
lingüística espacial
lingüística espacial
- ca neolingüística, n f
- ca lingüística espacial, n f sin. compl.
- es lingüística espacial
- es neolingüística
- fr linguistique spatiale
- fr néo-linguistique
- en neolinguistics
Definició
Escola lingüística sorgida com a reacció a la neogramàtica que concep el llenguatge com a creació, nega l'obligatorietat de les lleis fonètiques i el caràcter infranquejable de les fronteres lingüístiques i fa una interpretació psicològica dels canvis lingüístics, l'origen dels quals considera que és fonamentalment de caràcter individual.
Nota
- La neolingüística, predominantment alemanya i italiana, es va desenvolupar a partir dels treballs de Matteo Bartoli, Wilhelm von Humboldt, Gaston Paris, Karl Vossler i Leo Spitzer, entre d'altres.
lingüística estructural
lingüística estructural
- ca estructuralisme, n m
- ca distribucionalisme, n m sin. compl.
- ca gramàtica estratificacional, n f sin. compl.
- ca lingüística estructural, n f sin. compl.
- es descriptivismo
- es distribucionalismo
- es estructuralismo
- es gramática estructural
- es lingüística estructural
- fr descriptivisme
- fr distributionalisme
- fr grammaire structurale
- fr linguistique structurale
- fr structuralisme
- en descriptivism
- en distributionalism
- en structural grammar
- en structural linguistics
- en structuralism
Definició
Corrent lingüístic aparegut a Europa i a Amèrica del Nord durant el primer quart del segle XX que es caracteritza per la consideració que el llenguatge és un sistema o estructura d'elements delimitats per mitjà de relacions opositives.
Nota
- Pel que fa a Europa, el fundador de l'estructuralisme és el lingüista ginebrí Ferdinand de Saussure. Entre les idees bàsiques de Saussure, cal citar, a més del concepte de sistema o estructura lingüística, la distinció entre llengua (o codi lingüístic) i parla (o realitzacions concretes del codi) i l'estudi de la llengua des d'una perspectiva sincrònica i immanentista (enfront dels estudis diacrònics dels neogramàtics i els intents de buscar regles universals). A partir de les idees saussureanes, es desenvoluparen tota una sèrie d'escoles lingüístiques que matisaven o desenvolupaven algunes d'aquestes idees. Bàsicament, es poden citar el funcionalisme o Escola de Praga, l'Escola de Ginebra, la glossemàtica o Escola de Copenhaguen i la psicomecànica. L'estructuralisme americà, conegut també com a distribucionalisme o descriptivisme, té com a màxims exponents Leonard Bloomfield, Edward Sapir i Charles F. Hockett, i es diferencia de l'estructuralisme europeu pel caràcter marcadament antimentalista i per la metodologia descriptivista, que tracta de donar compte dels fets lingüístics a partir de la descripció detallada i sistemàtica d'un corpus lingüístic.
lingüística funcional
lingüística funcional
- ca funcionalisme, n m
- ca gramàtica funcional, n f sin. compl.
- ca lingüística funcional, n f sin. compl.
- es funcionalismo
- es gramática funcional
- es lingüística funcional
- fr fonctionnalisme
- fr grammaire fonctionnelle
- fr linguistique fonctionnelle
- en functional grammar
- en functional linguistics
- en functionalism
Definició
Corrent lingüístic vinculat originàriament a l'estructuralisme europeu, i més concretament a l'Escola de Praga, que caracteritza els elements lingüístics a partir de la funció que desenvolupen.
Nota
- El nom de funcionalisme es justifica per la importància que els autors vinculats a aquest corrent (entre d'altres, Vilém Mathesius, Nikolai S. Trubetskoi, Roman Jakobson i Josef Vachek) atorguen a la funció (comunicativa, representativa, expressiva, etc.) de l'activitat lingüística. Amb el nom de funcionalisme es coneixen també altres corrents lingüístics relacionats o no amb l'Escola de Praga, com ara els vinculats a André Martinet, Dwight Bolinger, Emilio Alarcos Llorach, Michael A. K. Halliday, Simon C. Dik o Talmy Givón.
lingüística general
lingüística general
- ca lingüística general, n f
- ca gramàtica general, n f sin. compl.
- es gramática general
- es lingüística general
- fr grammaire général
- fr linguistique générale
- en general grammar
- en general linguistics
Definició
Branca de la lingüística que té com a objectius principals establir els principis universals per a l'estudi de les llengües i determinar les propietats del llenguatge humà.
