lexicografia
lexicografia
- ca lexicografia, n f
- es lexicografía
- fr lexicographie
- en lexicography
Definició
Branca aplicada de la lexicologia que s'ocupa de les tècniques d'inventari, de classificació i d'anàlisi del lèxic amb la finalitat sobretot d'elaborar diccionaris.
lexicologia
lexicologia
- ca lexicologia, n f
- es lexicología
- fr lexicologie
- en lexicology
Definició
Disciplina lingüística que estudia sincrònicament l'estructura del lèxic d'una llengua, atenent a la composició, la varietat, l'origen, els canvis històrics i l'adaptació a les condicions socials de la comunitat lingüística.
lexicometria
lexicometria
- ca lexicometria, n f
- es lexicometría
- fr lexicométrie
- en lexicometry
Definició
Branca aplicada de la lexicologia que s'ocupa de l'estudi quantitatiu del lèxic per mitjà de procediments estadístics.
linealitat
linealitat
- ca linealitat, n f
- es linealidad
- fr linéarité
- en linearity
Definició
En lingüística estructural i distribucional, propietat de les llengües segons la qual els elements constitutius de qualsevol rang que componen els enunciats apareixen seqüencialment en el temps, i no simultàniament.
lingüística
lingüística
- ca lingüística, n f
- es lingüística
- fr linguistique
- en linguistics
Definició
Teoria o model d'anàlisi del llenguatge humà.
Nota
- Amb aquest sentit ,el terme apareix usat en expressions com ara lingüística cognitiva, lingüística estructural, lingüística funcional, etc.
lingüística
lingüística
- ca lingüística, n f
- es lingüística
- fr linguistique
- en linguistics
Definició
Disciplina que estudia científicament el llenguatge humà en general i les llengües naturals en particular.
Nota
- Generalment es considera que el creador de la lingüística moderna és el lingüista suís Ferdinand de Saussure. Tenint en compte els diferents aspectes del llenguatge, es poden distingir diferents branques lingüístiques. Per exemple, la lingüística històrica enfront de la sincrònica i la descriptiva; la lingüística general enfront de la lingüística aplicada; la lingüística tipològica enfront de la geografia lingüística; la lingüística computacional, la matemàtica, la sociolingüística, la neurolingüística, etc.
lingüística antropològica
lingüística antropològica
- ca etnolingüística, n f
- ca lingüística antropològica, n f sin. compl.
- es etnolingüística
- es lingüística antropológica
- fr ethnolinguistique
- fr linguistique anthropologique
- en anthropological linguistics
- en ethnolinguistics
Definició
Branca de la lingüística que estudia l'estructura global d'una llengua considerada com l'expressió d'una cultura i en relació amb la situació de comunicació.
Nota
- La formulació moderna de l'etnolingüística es deu a Ferdinand de Saussure i a Edward Sapir. Entre els estudis d'aquesta disciplina, cal destacar els de Benjamin L. Whorf i, concretament, les seues aportacions sobre la idea que la llengua condiciona la concepció del món del parlant, coneguda com a hipòtesi Sapir-Whorf.
lingüística aplicada
lingüística aplicada
- ca lingüística aplicada, n f
- es lingüística aplicada
- fr linguistique appliquée
- en applied linguistics
Definició
Branca de la lingüística que orienta l'estudi de la llengua fonamentalment a camps com ara el pedagògic (amb la investigació de les estratègies metodològiques, especialment aplicades a l'ensenyament de segones llengües), el clínic (correcció de deficiències lingüístiques, patològiques o no), l'informàtic (lingüística computacional i traducció automàtica), etc.
lingüística cognitiva
lingüística cognitiva
- ca lingüística cognitiva, n f
- ca gramàtica cognitiva, n f sin. compl.
- es gramática cognitiva
- es lingüística cognitiva
- fr grammaire cognitive
- fr linguistique cognitive
- en cognitive grammar
- en cognitive linguistics
Definició
Teoria lingüística que, com a reacció enfront de l'excessiu grau d'abstracció de la gramàtica generativa, postula un model d'anàlisi lingüística més realista i una metodologia que combina la semàntica de prototips amb la psicologia de la Gestalt i la hipòtesi localista, a partir de la hipòtesi que la llengua és una capacitat cognitiva semblant a la resta de capacitats cognitives humanes.
Nota
- La lingüística cognitiva va ser desenvolupada en la dècada dels vuitanta del segle XX per alguns lingüistes vinculats originàriament a la semàntica generativa, com ara Ronald W. Langacker o George Lakoff.
lingüística comparada
lingüística comparada
- ca gramàtica comparada, n f
- ca lingüística comparada, n f sin. compl.
- es gramática comparada
- es lingüística comparada
- fr grammaire comparée
- fr linguistique comparée
- en comparative grammar
- en comparative linguistics
Definició
Branca de la lingüística que estudia les semblances i diferències existents entre llengües o entre diferents estadis lingüístics d'una llengua.
