Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  nomenclatura, n f
  • ca  lemari, n f sin. compl.
  • ca  macroestructura, n f sin. compl.
  • es  lemario
  • es  macroestructura
  • es  nomenclatura
  • fr  macrostructure
  • fr  nomenclature
  • en  macrostructure
  • en  nomenclature

Definició
En lexicografia, conjunt d'unitats lèxiques d'un diccionari.
  • ca  lematització, n f
  • es  lematizació
  • fr  lemmatisation
  • en  lemmatization

Definició
Procés d'agrupació de les diferents formes flexives i variants gràfiques d'una paraula a la forma que se selecciona com a lema per tal de poder analitzar-les com un únic element.
  • ca  lenició, n f
  • ca  afebliment, n m sin. compl.
  • es  debilitamiento
  • es  lenición
  • fr  affaiblissement
  • fr  lénition
  • en  lenition
  • en  weakening

Definició
Procés de canvi consonàntic pel qual una consonant esdevé menys tensa, o siga, menys obstruent i amb un major grau de sonicitat.

Nota

  • La lenició pot donar lloc a fenòmens com ara la desgeminació, la sonorització, la fricativització o l'espirantització. Històricament, el procés de lenició explica, per exemple, l'evolució de les consonants oclusives del llatí al català en posició intervocàlica o entre vocal i líquida; concretament, canvis com la desgeminació de PP a p en CŬPPAM > copa, la sononoritació de P a b en RĪPAM > riba o en CAPRAM > cabra i de B a v en CABALLUM > cavall. Sincrònicament, la lenició permet donar compte, per exemple, del fet que la consonant /d/ es pronuncie com a aproximant ([ð]) i no com a oclusiva ([d]) quan es troba en obertura de síl·laba precedida d'una vocal, una semivocal, una fricativa o una ròtica, com en cada, buida, tres dits o ardor.
  • ca  lexema, n m
  • ca  morfema lèxic, n m sin. compl.
  • es  lexema
  • es  morfema léxico
  • fr  lexème
  • fr  morphème lexical
  • en  lexeme
  • en  lexical morpheme

Definició
En la terminologia d'André Martinet, unitat lèxica constituïda per un sol monema.

Nota

  • Els lexemes pertanyen a inventaris oberts i s'oposen als morfemes o monemes gramaticals.
  • ca  lexema, n m
  • es  lexema
  • fr  lexème
  • en  lexeme

Definició
Unitat semàntica distintiva mínima que comprén el conjunt de variants flexionades d'un mot.

Nota

  • El lexema és una unitat abstracta del vocabulari d'una llengua per oposició a les unitats gramaticals. Formes com ara cantava, cantà, cantaré, etc., pertanyen al mateix lexema.
  • ca  lexemàtica, n f
  • es  lexemática
  • fr  lexématique
  • en  lexematics

Definició
En la terminologia d'Eugenio Coseriu, doctrina que estudia l'estructura de les unitats lèxiques d'una llengua.
  • ca  lexia, n f
  • es  lexía
  • fr  lexie
  • en  lexia

Definició
En la terminologia de Bernard Pottier, unitat lèxica que el parlant memoritza com a tal.

Nota

  • El terme lexia ha sigut proposat per tal de substituir el de mot, considerat poc precís. Són lexies llibre, trencaclosques o tauleta de nit. Les lexies poden ser simples, compostes o complexes.
  • ca  lexia complexa, n f
  • es  lexía compleja
  • fr  lexie complexe
  • en  complex lexeme

Definició
Lexia formada per una sèrie fixa de lexemes que constitueixen una sola unitat de significat, com ara tauleta de nit.

Nota

  • S'hi inclouen refranys, proverbis, etc.
  • ca  lexia composta, n f
  • es  lexía compuesta
  • fr  lexie composée
  • en  compound lexeme

Definició
Lexia formada per l'aglutinació de diversos lexemes bàsics, com ara trencaclosques.
  • ca  lexia simple, n f
  • es  lexía simple
  • fr  lexie simple
  • en  simple lexeme

Definició
Lexia formada per un únic lexema, com ara ull, lleig, manar.