lemari
lemari
- ca nomenclatura, n f
- ca lemari, n f sin. compl.
- ca macroestructura, n f sin. compl.
- es lemario
- es macroestructura
- es nomenclatura
- fr macrostructure
- fr nomenclature
- en macrostructure
- en nomenclature
Definició
En lexicografia, conjunt d'unitats lèxiques d'un diccionari.
lematització
lematització
- ca lematització, n f
- es lematizació
- fr lemmatisation
- en lemmatization
Definició
Procés d'agrupació de les diferents formes flexives i variants gràfiques d'una paraula a la forma que se selecciona com a lema per tal de poder analitzar-les com un únic element.
lenició
lenició
- ca lenició, n f
- ca afebliment, n m sin. compl.
- es debilitamiento
- es lenición
- fr affaiblissement
- fr lénition
- en lenition
- en weakening
Definició
Procés de canvi consonàntic pel qual una consonant esdevé menys tensa, o siga, menys obstruent i amb un major grau de sonicitat.
Nota
- La lenició pot donar lloc a fenòmens com ara la desgeminació, la sonorització, la fricativització o l'espirantització. Històricament, el procés de lenició explica, per exemple, l'evolució de les consonants oclusives del llatí al català en posició intervocàlica o entre vocal i líquida; concretament, canvis com la desgeminació de PP a p en CŬPPAM > copa, la sononoritació de P a b en RĪPAM > riba o en CAPRAM > cabra i de B a v en CABALLUM > cavall. Sincrònicament, la lenició permet donar compte, per exemple, del fet que la consonant /d/ es pronuncie com a aproximant ([ð]) i no com a oclusiva ([d]) quan es troba en obertura de síl·laba precedida d'una vocal, una semivocal, una fricativa o una ròtica, com en cada, buida, tres dits o ardor.
lexema
lexema
- ca lexema, n m
- ca morfema lèxic, n m sin. compl.
- es lexema
- es morfema léxico
- fr lexème
- fr morphème lexical
- en lexeme
- en lexical morpheme
Definició
En la terminologia d'André Martinet, unitat lèxica constituïda per un sol monema.
Nota
- Els lexemes pertanyen a inventaris oberts i s'oposen als morfemes o monemes gramaticals.
lexema
lexema
- ca lexema, n m
- es lexema
- fr lexème
- en lexeme
Definició
Unitat semàntica distintiva mínima que comprén el conjunt de variants flexionades d'un mot.
Nota
- El lexema és una unitat abstracta del vocabulari d'una llengua per oposició a les unitats gramaticals. Formes com ara cantava, cantà, cantaré, etc., pertanyen al mateix lexema.
lexemàtica
lexemàtica
- ca lexemàtica, n f
- es lexemática
- fr lexématique
- en lexematics
Definició
En la terminologia d'Eugenio Coseriu, doctrina que estudia l'estructura de les unitats lèxiques d'una llengua.
lexia
lexia
- ca lexia, n f
- es lexía
- fr lexie
- en lexia
Definició
En la terminologia de Bernard Pottier, unitat lèxica que el parlant memoritza com a tal.
Nota
- El terme lexia ha sigut proposat per tal de substituir el de mot, considerat poc precís. Són lexies llibre, trencaclosques o tauleta de nit. Les lexies poden ser simples, compostes o complexes.
lexia complexa
lexia complexa
- ca lexia complexa, n f
- es lexía compleja
- fr lexie complexe
- en complex lexeme
Definició
Lexia formada per una sèrie fixa de lexemes que constitueixen una sola unitat de significat, com ara tauleta de nit.
Nota
- S'hi inclouen refranys, proverbis, etc.
lexia composta
lexia composta
- ca lexia composta, n f
- es lexía compuesta
- fr lexie composée
- en compound lexeme
Definició
Lexia formada per l'aglutinació de diversos lexemes bàsics, com ara trencaclosques.
lexia simple
lexia simple
- ca lexia simple, n f
- es lexía simple
- fr lexie simple
- en simple lexeme
Definició
Lexia formada per un únic lexema, com ara ull, lleig, manar.
