LAT
LAT
- ca lloc apropiat per a la transició, n m
- ca LAT, n m abrev.
- es lugar pertinente de transición
- es LPT abrev.
- fr point de transition pertinent
- fr PTP abrev.
- en transition relevance place
- en TRP abrev.
Definició
En l'anàlisi de la conversa, moment d'una intervenció que possibilita el canvi de parlant en una conversa.
Nota
- Els llocs apropiats per a la transició es poden reconéixer perquè es produeixen determinats indicis de caràcter sintàctic (acabament d'una oració), lèxic (completadors del tipus i ja està, això és tot, etc.), prosòdic (entonació descendent, pausa, etc.), gestual, díctic (Tu què en penses, d'això?, A tu què et sembla?, etc.).
lateralització
lateralització
- ca lateralització, n f
- es lateralización
- fr latéralisation
- en lateralization
Definició
Procés pel qual una articulació consonàntica no lateral esdevé lateral a causa de l'assimilació a una altra articulació lateral contigua.
Nota
- L'apicodental /t/, per exemple, es lateralitza en seqüències com ara set làmines o ducat llunyà.
lax -a
lax -a
- ca lax -a, adj
- ca fluix, adj sin. compl.
- ca moll, adj sin. compl.
- ca relaxat, adj sin. compl.
- es flojo ‑a
- es relajado ‑da
- fr faible
- fr relâché ‑ée
- en lax
Definició
Dit del tret de prominència postulat per Roman Jakobson i Morris Halle en la seua teoria dels trets distintius intrínsecs que es caracteritza, acústicament, pel fet de mostrar una menor concentració d'energia en l'espectre que els corresponents sons tensos.
Nota
- Articulatòriament, presenten una menor dislocació de la cavitat bucal en comparació amb la posició de repòs i, per tant, una tensió articulatòria relativament baixa. Les vocals /ɛ/ i /ɔ/ són laxes respecte a les vocals /e/ i /o/. S'oposa a tens.
lecte
lecte
- ca lecte, n m
- es lecto
- fr lecte
- en lect
Definició
Varietat específica d'una llengua, com ara els dialectes, els sociolectes o els idiolectes.
lectura
lectura
- ca lectura, n f
- es lectura
- fr lecture
- en reading
Definició
Cadascuna de les possibles interpretacions d'una unitat o construcció lingüística ambigua.
lectura
lectura
- ca lectura, n f
- es lectura
- fr lecture
- en reading
Definició
En gramàtica generativa, representació semàntica d'un morfema, mot, sintagma o oració.
Nota
- Normalment es diferencien dos tipus de lectures, la lèxica i la derivada. La primera consta d'un conjunt de trets semàntics i de restriccions selectives. La segona està originada a partir de dues o més lectures lèxiques.
lectura
lectura
- ca lectura, n f
- es lectura
- fr lecture
- en reading
Definició
Descodificació d'un text a partir de la interpretació dels signes del sistema gràfic en què està escrit.
legitimar
legitimar
- ca legitimar, v tr
- es legitimar
- fr légitimer
- en license
Definició
En gramàtica generativa, possibilitar o justificar l'aparició d'un element en un enunciat ben format.
Nota
- Per exemple, el quantificador negatiu mai pot quedar legitimat en la coda d'una construcció comparativa pel comparatiu de superioritat però no pel comparatiu d'igualtat, i per això és ben formada l'oració Menja més que mai i no és ben formada l'oració Menja tant com mai.
lema
lema
- ca lema, n m
- es lema
- fr lemme
- en lemma
Definició
Representació formal del conjunt de formes flexionades d'un mot que apareixen en un text o en un corpus.
Nota
- Per exemple, les formes vinc, vindran, vingué, etc., es registren sota el lema venir.
lema
lema
- ca entrada, n f
- ca lema, n f sin. compl.
- es entrada
- es lema
- fr entrée
- fr lemme
- en entry
- en lemma
Definició
En lexicografia, unitat de tractament lexicogràfic identificada amb cadascun dels mots o locucions que encapçalen un article.
Nota
- Les entrades segueixen un ordre establit prèviament (normalment l'alfabètic) i poden contenir diferents subentrades que remeten a diferents accepcions, a formes lexicalitzades, etc. El conjunt d'entrades d'un diccionari constitueix la macroestructura, per oposició a la microestructura o conjunt d'articles.
