llei de Wackernagel
llei de Wackernagel
- ca llei de Wackernagel, n f
- es ley de Wackernagel
- fr loi de Wackernagel
- en Wackernagel's law
Definició
Llei sobre la tendència que presenten els clítics a ocupar la segona posició oracional, siga la segona posició sintagmàtica (després del primer sintagma) o lèxica (després del primer mot).
Nota
- La primera descripció detallada del fenomen en les llengües indoeuropees fou realitzada pel filòleg alemany Jakob Wackernagel. Aquesta tendència es constata igualment en llengües no indoeuropees com el luiseño o el walpiri.
llei de Wheeler
llei de Wheeler
- ca llei de Wheeler, n f
- es ley de Wheeler
- fr loi de Wheeler
- en Wheeler's law
Definició
Llei formulada pel lingüista Max W. Wheeler que, basada en la jerarquia de sonicitat, permet delimitar, d'acord amb els hàbits articulatoris del català, les seqüències consonàntiques que no poden aparéixer en posició final de paraula i que, per a la seua articulació, exigeixen la vocal de suport e.
Nota
- La regla es fonamenta en la jerarquia oclusiva > fricativa > nasal > semivocal > líquida, i permet preveure l'ús de la vocal de suport sempre que la seqüència final continga dues consonants del mateix tipus (per exemple dues oclusives com en apte) o dues consonants que apareguen en l'ordre delimitat per la jerarquia (per exemple, una oclusiva i una líquida, com en amable, una fricativa i una nasal, com en entusiasme, o una semivocal i una líquida, com en beure). [V. jerarquia de sonicitat]
llei de Zipf
llei de Zipf
- ca llei de Zipf, n f
- es ley de Zipf
- fr loi de Zipf
- en Zipf's law
Definició
Llei estadística formulada per G. K. Zipf segons la qual s'estableix un valor constant entre el producte del rang d'un mot per la seua freqüència d'ús.
llei fonètica
llei fonètica
- ca llei fonètica, n f
- es ley fonética
- fr loi phonétique
- en phonetic law
Definició
Cadascuna de les lleis establides pels neogramàtics a la fi del segle XIX segons les quals els canvis fonètics tenen un caràcter general i regular durant un període de temps, i les excepcions s'expliquen per la intervenció de canvis analògics o de préstecs.
Nota
- Correspon a les regles fonològiques històriques de la gramàtica generativa.
llei relacional
llei relacional
- ca llei relacional, n f
- es ley relacional
- fr loi relationnelle
- en relational law
Definició
En gramàtica relacional, llei amb un valor pretesament universal que restringeix els tipus de canvi de funció sintàctica que pot experimentar un sintagma nominal.
Nota
- La llei relacional de reposició, per exemple, exigeix que, si una regla altera la funció sintàctica d'un sintagma nominal, aquest sols pot assolir una relació jeràrquicament més alta: la passiva converteix un complement directe en un subjecte, i no al revés. Altres lleis relacionals són la llei d'aniquilació relacional o la d'univocitat de l'estrat.
lleialtat lingüística
lleialtat lingüística
- ca lleialtat lingüística, n f
- es lealtad lingüística
- fr loyauté linguistique
- en language loyalty
Definició
Fidelitat d'un parlant o d'un grup de parlants a l'ús de la llengua o la varietat pròpia en una situació en què es troba amenaçada de ser substituïda per una altra llengua o varietat.
lleis de Kuryłowicz
lleis de Kuryłowicz
- ca lleis de Kuryłowicz, n f
- es leyes de Kuryłowicz
- fr lois de Kuryłowicz
- en Kuryłowicz's laws
Definició
Conjunt de tendències sobre el canvi analògic delimitades pel lingüista polonés Jerzy Kuryłowicz.
Nota
- Aquestes lleis restringeixen el tipus de canvis possibles i el tipus d'elements que hi participen. Una de les lleis més importants estableix que l'analogia segueix una clara direccionalitat, ja que relaciona formes bàsiques (les més simples i menys predictibles formalment) amb formes derivades o fundades (les menys bàsiques i les més predictibles). Una altra llei postula que sovint s'abandonen distincions marginals per tal de recuperar distincions centrals.
llengua
llengua
- ca llengua, n f
- es lengua
- fr langue
- en tongue
Definició
Òrgan muscular situat en la cavitat bucal que desenvolupa un paper bàsic en l'articulació dels sons.
Nota
- Generalment, es divideix en tres parts: l'àpex, el dors i l'arrel; a les quals s'associen tres tipus d'articulacions diferents: l'apical, la dorsal i la radical.
llengua
llengua
- ca llengua, n f
- es lengua
- fr langue
- en langue
Definició
En la terminologia de Ferdinand de Saussure, sistema de signes definits a partir de les relacions d'equivalència i d'oposició establides entre ells.
Nota
- La llengua és una entitat abstracta interioritzada per tots els parlants d'una comunitat que permet establir funcions comunicatives per mitjà de les manifestacions concretes en la parla.
llengua
llengua
- ca llengua, n f
- es lengua
- fr langue
- en language
Definició
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que permet l'intercanvi comunicatiu dins d'una comunitat.
Nota
- Les llengües poden ser classificades a partir de criteris diferents: atenent a criteris genealògics, es diferencien la llengua mare, la filla, la cognada, o germana, i l'aïllada; atenent a criteris de tipologia morfològica, la llengua aglutinant, la flexional, l'aïllant i la polisintètica; atenent a criteris de tipologia sintàctica, la llengua amb subjecte nul, la configuracional i la no configuracional, l'activa, l'ergativa i l'acusativa; atenent a criteris fonològics, la llengua accentual i la tonal; atenent a criteris sociolingüístics, la llengua alta i la baixa, la minoritzada i la majoritzada, la majoritària i la minoritària, la dominant i la dominada; atenent a processos d'aprenentatge, la llengua materna i la segona llengua, la font i la meta, etc.
