llei de Zipf
llei de Zipf
- ca llei de Zipf, n f
- es ley de Zipf
- fr loi de Zipf
- en Zipf's law
Definició
Llei estadística formulada per G. K. Zipf segons la qual s'estableix un valor constant entre el producte del rang d'un mot per la seua freqüència d'ús.
llei fonètica
llei fonètica
- ca llei fonètica, n f
- es ley fonética
- fr loi phonétique
- en phonetic law
Definició
Cadascuna de les lleis establides pels neogramàtics a la fi del segle XIX segons les quals els canvis fonètics tenen un caràcter general i regular durant un període de temps, i les excepcions s'expliquen per la intervenció de canvis analògics o de préstecs.
Nota
- Correspon a les regles fonològiques històriques de la gramàtica generativa.
llei relacional
llei relacional
- ca llei relacional, n f
- es ley relacional
- fr loi relationnelle
- en relational law
Definició
En gramàtica relacional, llei amb un valor pretesament universal que restringeix els tipus de canvi de funció sintàctica que pot experimentar un sintagma nominal.
Nota
- La llei relacional de reposició, per exemple, exigeix que, si una regla altera la funció sintàctica d'un sintagma nominal, aquest sols pot assolir una relació jeràrquicament més alta: la passiva converteix un complement directe en un subjecte, i no al revés. Altres lleis relacionals són la llei d'aniquilació relacional o la d'univocitat de l'estrat.
lleialtat lingüística
lleialtat lingüística
- ca lleialtat lingüística, n f
- es lealtad lingüística
- fr loyauté linguistique
- en language loyalty
Definició
Fidelitat d'un parlant o d'un grup de parlants a l'ús de la llengua o la varietat pròpia en una situació en què es troba amenaçada de ser substituïda per una altra llengua o varietat.
lleis de Kuryłowicz
lleis de Kuryłowicz
- ca lleis de Kuryłowicz, n f
- es leyes de Kuryłowicz
- fr lois de Kuryłowicz
- en Kuryłowicz's laws
Definició
Conjunt de tendències sobre el canvi analògic delimitades pel lingüista polonés Jerzy Kuryłowicz.
Nota
- Aquestes lleis restringeixen el tipus de canvis possibles i el tipus d'elements que hi participen. Una de les lleis més importants estableix que l'analogia segueix una clara direccionalitat, ja que relaciona formes bàsiques (les més simples i menys predictibles formalment) amb formes derivades o fundades (les menys bàsiques i les més predictibles). Una altra llei postula que sovint s'abandonen distincions marginals per tal de recuperar distincions centrals.
llengua
llengua
- ca llengua, n f
- es lengua
- fr langue
- en tongue
Definició
Òrgan muscular situat en la cavitat bucal que desenvolupa un paper bàsic en l'articulació dels sons.
Nota
- Generalment, es divideix en tres parts: l'àpex, el dors i l'arrel; a les quals s'associen tres tipus d'articulacions diferents: l'apical, la dorsal i la radical.
llengua
llengua
- ca llengua, n f
- es lengua
- fr langue
- en langue
Definició
En la terminologia de Ferdinand de Saussure, sistema de signes definits a partir de les relacions d'equivalència i d'oposició establides entre ells.
Nota
- La llengua és una entitat abstracta interioritzada per tots els parlants d'una comunitat que permet establir funcions comunicatives per mitjà de les manifestacions concretes en la parla.
llengua
llengua
- ca llengua, n f
- es lengua
- fr langue
- en language
Definició
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que permet l'intercanvi comunicatiu dins d'una comunitat.
Nota
- Les llengües poden ser classificades a partir de criteris diferents: atenent a criteris genealògics, es diferencien la llengua mare, la filla, la cognada, o germana, i l'aïllada; atenent a criteris de tipologia morfològica, la llengua aglutinant, la flexiva, l'aïllant i la polisintètica; atenent a criteris de tipologia sintàctica, la llengua amb subjecte nul, la configuracional i la no configuracional, l'activa, l'ergativa i l'acusativa; atenent a criteris fonològics, la llengua accentual i la tonal; atenent a criteris sociolingüístics, la llengua alta i la baixa, la minoritzada i la majoritzada, la majoritària i la minoritària, la dominant i la dominada; atenent a processos d'aprenentatge, la llengua materna i la segona llengua, la font i la meta, etc.
llengua A
llengua A
- ca llengua alta, n f
- ca llengua A, n f sin. compl.
- es lengua A
- es lengua alta
- fr langue H
- fr langue haute
- en H-language
- en high language
Definició
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, s'usa en els registres més formals i cultes, com ara els administratius, educatius, religiosos, etc.
Nota
- S'oposa a llengua baixa.
llengua accentual
llengua accentual
- ca llengua accentual, n f
- es lengua acentual
- fr langue accentuelle
- en stress accent language
Definició
Llengua en què l'accent d'intensitat permet diferenciar unitats lèxiques i el to s'utilitza bàsicament amb objectius d'entonació.
Nota
- Per exemple, el català, el castellà o l'anglés.
