ultracorrecció
ultracorrecció
- ca ultracorrecció, n f
- ca hipercorrecció, n f sin. compl.
- es hipercorrección
- es ultracorrección
- fr hypercorrection
- en hypercorrection
Definició
Interpretació d'una forma correcta de la llengua com si fora incorrecta i substitució per una forma analògica o més productiva que es considera correcta.
Nota
- Per exemple, és una ultracorrecció històrica la substitució de la forma etimològica malaut (< MALE HABĬTU) per malalt, que es produí en el moment que s'aturà i es corregí la tendència a pronunciar com a u la l etimològica de mots com altre i alt, pel fet que els parlants consideraren erròniament que es tractava de la mateixa u.
umlaut [de]
umlaut [de]
- ca metafonia, n f
- ca inflexió vocàlica, n f sin. compl.
- ca mutació vocàlica, n f sin. compl.
- ca umlaut [de], n m sin. compl.
- es inflexión vocálica
- es metafonía
- es mutación vocálica
- fr inflexion vocalique
- fr métaphonie
- fr mutation vocalique
- en umlaut
- en vocalic mutation
Definició
En gramàtica històrica, canvi que experimenta una vocal, generalment la vocal tònica, pels efectes assimilatoris d'una altra vocal posterior dins del mot.
Nota
- La metafonia provoca a vegades alternances vocàliques en el radical, com en l'alemany entre gross i grösser, o en català entre les formes feu i fiu del passat simple de fer. La forma feu, procedent del llatí FECĬT, no presenta metafonia, ja que la i breu llatina es convertí en e en llatí tardà i no incidí en el timbre de la vocal tònica abans de caure. La forma fiu, en canvi, procedent de FECĪ, sí que presenta metafonia, ja que la i llarga final es mantingué com a i en llatí tardà i tancà la vocal tònica abans de caure. Actualment es considera que la metafonia és un tipus concret d'harmonia vocàlica. [V. harmonia vocàlica]
unificació
unificació
- ca unificació, n f
- es unificación
- fr unification
- en unification
Definició
Procediment formal que consisteix a combinar dues categories diferents en una de sola sempre que no presenten informació contradictòria.
Nota
- La nova categoria conté tota la informació de les dues categories unificades. La gramàtica lexicofuncional, la gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada, la gramàtica d'estructura sintagmàtica orientada al nucli i la gramàtica d'unificació funcional utilitzen aquest procediment formal.
uniformitat
uniformitat
- ca uniformitat, n f
- es uniformidad
- fr uniformité
- en uniformity
Definició
Propietat dels paradigmes morfològics que no presenten variants al·lomòrfiques.
Nota
- Els verbs regulars, per exemple, presenten aquesta propietat.
uniformitat
uniformitat
- ca uniformitat, n f
- es uniformidad
- fr uniformité
- en uniformity
Definició
En la teoria de la X amb barra, exigència que totes les projeccions sintagmàtiques màximes tinguen el mateix nombre de barres.
Nota
- En l'actualitat es tendeix a acceptar que les projeccions màximes consten de dues barres i que el nivell amb una barra és recursiu.
unilingüe
unilingüe
- ca monolingüe, adj
- ca unilingüe, adj sin. compl.
- es monolingüe
- es unilingüe
- fr monolingue
- fr unilingue
- en monolingual
- en unilingual
Definició
Dit del text escrit en una sola llengua.
Nota
- S'oposa a bilingüe i plurilingüe.
unilingüe
unilingüe
- ca monolingüe, adj
- ca unilingüe, adj sin. compl.
- es monolingüe
- fr monolingue
- en monolingual
Definició
Dit de la persona que coneix i pot utilitzar sols una llengua i, per extensió, del territori o de l'àmbit en què només hi ha una llengua.
Nota
- S'oposa a bilingüe i plurilingüe.
unilingüisme
unilingüisme
- ca monolingüisme, n m
- ca unilingüisme, n m sin. compl.
- es monolingüismo
- es unilingüismo
- fr monolinguisme
- fr unilinguisme
- en monolingualism
- en unilingualism
Definició
Ús i coneixement actiu d'una sola llengua.
Nota
- S'oposa a bilingüisme i plurilingüisme.
unitat
unitat
- ca unitat, n f
- es unidad
- fr unité
- en item
- en unit
Definició
Entitat de qualsevol nivell lingüístic que es pren en consideració.
unitat accentual
unitat accentual
- ca unitat accentual, n f
- es unidad accentual
- fr unité accentuelle
- en accentual unit
Definició
Segment d'un enunciat que conté un únic accent principal.
Nota
- Per exemple, el segment el veig. L'expressió és equivalent a la de mot fonològic.
