Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  formant, n m
  • ca  formatiu, n m sin. compl.
  • ca  F, n m abrev.
  • es  formante
  • es  formativo
  • es  F abrev.
  • fr  formant
  • fr  formatif
  • fr  F abrev.
  • en  formant
  • en  formative
  • en  F abrev.

Definició
En fonètica acústica, cada feix d'harmònics que, a una freqüència específica, determina una concentració d'energia com a característica d'emissions vocals.

Nota

  • Generalment, es diferencien tres formants. La definició del timbre o la localització de les vocals s'extrau a partir dels dos primers formants, el bucal i el faringi. El primer formant (F1) depén directament del grau d'obertura de la cavitat bucal i inversament del grau d'elevació de la llengua, i per això la vocal /a/ presenta el primer formant més alt, i les vocals /i/ i /u/, més baix. El segon formant (F2) depén directament de l'avançament de la llengua i inversament de la dimensió de la cavitat posterior al punt de constricció, i per això la vocal /i/ té un segon formant superior al de la vocal /ɛ/. El tercer formant (F3) depén inversament de la dimensió de la cavitat anterior, i en llengües com la catalana sol augmentar a mesura que augmenta el segon formant.
  • ca  primer formant, n m
  • ca  F1, n m abrev.
  • es  primer formante
  • es  F1 abrev.
  • fr  premier formant
  • fr  F1 abrev.
  • en  first formant
  • en  F1 abrev.

Definició
En fonètica acústica, formant que depén directament del grau d'obertura de la cavitat bucal i inversament del grau d'elevació de la llengua.

Nota

  • Per aquestes característiques, la vocal /a/ presenta el primer formant més alt, i les vocals /i/ i /u/, més baix.
  • ca  segon formant, n m
  • ca  F2, n m abrev.
  • es  segundo formante
  • es  F2 abrev.
  • fr  deuxième formant
  • fr  F2 abrev.
  • en  first formant
  • en  F2 abrev.

Definició
En fonètica acústica, formant que depén directament de l'avançament de la llengua i inversament de la dimensió de la cavitat posterior al punt de constricció.

Nota

  • Per aquestes característiques, la vocal /i/ té un segon formant superior al de la vocal /ɛ/.
  • ca  tercer formant, n m
  • ca  F3, n m abrev.
  • es  tercer formante
  • es  F3 abrev.
  • fr  troisième formant
  • fr  F3 abrev.
  • en  third formant
  • en  F3 abrev.

Definició
En fonètica acústica, formant que depén inversament de la dimensió de la cavitat anterior i que en llengües com la catalana sol augmentar a mesura que augmenta el segon formant.
  • ca  causatiu -iva, adj
  • ca  factitiu -iva, adj sin. compl.
  • es  causativo ‑va
  • es  factitivo ‑va
  • fr  causatif ‑ive
  • fr  factitif ‑ive
  • en  causative
  • en  factitive

Definició
Dit del verb i de la construcció en què apareix aquest verb en què el subjecte designa l'agent que fa executar o que provoca l'esdeveniment o el canvi d'estat descrit.

Nota

  • El verb fer es comporta com a causatiu quan va acompanyat d'un complement oracional (Ell et farà plorar). Així mateix, tenen un valor causatiu els verbs amb sufixos del tipus ‑ificar i ‑itzar (La Junta acordà normalitzar la situació lingüística) o els verbs transitius amb significat de canvi d'estat, com ara matar, afeblir, etc. (Lluís va matar el gos). En algunes llengües, com el quítxua o el guaraní, els verbs causatius es formen afegint un afix al radical verbal.
  • ca  factual, adj
  • ca  factiu -iva, adj sin. compl.
  • es  factivo ‑va
  • es  factual
  • fr  factif ‑ive
  • fr  factuel ‑elle
  • en  factive
  • en  factual

Definició
Que expressa un fet, una situació ocorreguda en el món real.

Nota

  • Per exemple, M'ha agradat veure'l és un enunciat factual. S'oposa a contrafactual.
  • ca  factual, adj
  • ca  factiu -iva, adj sin. compl.
  • es  factivo ‑va
  • es  factual
  • fr  factif ‑ive
  • fr  factuel ‑elle
  • en  factive
  • en  factual

Definició
Que expressa un fet, una situació ocorreguda en el món real.

Nota

  • Per exemple, M'ha agradat veure'l és un enunciat factual. S'oposa a contrafactual.
  • ca  facultatiu -iva, adj
  • es  facultativo ‑va
  • fr  facultatif ‑ive
  • en  optional

Definició
Dit de la variant no condicionada pel context que pot ser o no utilitzada pel parlant.

Nota

  • L'ús del futur o del present de subjuntiu, per exemple, resulta facultatiu en contextos com ara Quan {vindràs/vingues}, el coneixeràs.
  • ca  falsos amics, n m pl
  • ca  faux amis [fr], n m pl sin. compl.
  • es  falsos amigos
  • es  faux amis
  • fr  faux amis
  • en  false friends
  • en  faux amis

Definició
Termes procedents de llengües diferents que tenen una semblança formal, però no semàntica, cosa que indueix a vegades a atribuir-los erròniament el mateix significat.

Nota

  • Per exemple, el mot anglés eventually 'finalment, al capdavall' i el català eventualment.
  • ca  família, n f
  • es  familia
  • fr  famille
  • en  family

Definició
Grup d'entitats amb característiques comunes.