F
F
- ca formant, n m
- ca formatiu, n m sin. compl.
- ca F, n m abrev.
- es formante
- es formativo
- es F abrev.
- fr formant
- fr formatif
- fr F abrev.
- en formant
- en formative
- en F abrev.
Definició
En fonètica acústica, cada feix d'harmònics que, a una freqüència específica, determina una concentració d'energia com a característica d'emissions vocals.
Nota
- Generalment, es diferencien tres formants. La definició del timbre o la localització de les vocals s'extrau a partir dels dos primers formants, el bucal i el faringi. El primer formant (F1) depén directament del grau d'obertura de la cavitat bucal i inversament del grau d'elevació de la llengua, i per això la vocal /a/ presenta el primer formant més alt, i les vocals /i/ i /u/, més baix. El segon formant (F2) depén directament de l'avançament de la llengua i inversament de la dimensió de la cavitat posterior al punt de constricció, i per això la vocal /i/ té un segon formant superior al de la vocal /ɛ/. El tercer formant (F3) depén inversament de la dimensió de la cavitat anterior, i en llengües com la catalana sol augmentar a mesura que augmenta el segon formant.
F1
F1
- ca primer formant, n m
- ca F1, n m abrev.
- es primer formante
- es F1 abrev.
- fr premier formant
- fr F1 abrev.
- en first formant
- en F1 abrev.
Definició
En fonètica acústica, formant que depén directament del grau d'obertura de la cavitat bucal i inversament del grau d'elevació de la llengua.
Nota
- Per aquestes característiques, la vocal /a/ presenta el primer formant més alt, i les vocals /i/ i /u/, més baix.
F2
F2
- ca segon formant, n m
- ca F2, n m abrev.
- es segundo formante
- es F2 abrev.
- fr deuxième formant
- fr F2 abrev.
- en first formant
- en F2 abrev.
Definició
En fonètica acústica, formant que depén directament de l'avançament de la llengua i inversament de la dimensió de la cavitat posterior al punt de constricció.
Nota
- Per aquestes característiques, la vocal /i/ té un segon formant superior al de la vocal /ɛ/.
F3
F3
- ca tercer formant, n m
- ca F3, n m abrev.
- es tercer formante
- es F3 abrev.
- fr troisième formant
- fr F3 abrev.
- en third formant
- en F3 abrev.
Definició
En fonètica acústica, formant que depén inversament de la dimensió de la cavitat anterior i que en llengües com la catalana sol augmentar a mesura que augmenta el segon formant.
factitiu -iva
factitiu -iva
- ca causatiu -iva, adj
- ca factitiu -iva, adj sin. compl.
- es causativo ‑va
- es factitivo ‑va
- fr causatif ‑ive
- fr factitif ‑ive
- en causative
- en factitive
Definició
Dit del verb i de la construcció en què apareix aquest verb en què el subjecte designa l'agent que fa executar o que provoca l'esdeveniment o el canvi d'estat descrit.
Nota
- El verb fer es comporta com a causatiu quan va acompanyat d'un complement oracional (Ell et farà plorar). Així mateix, tenen un valor causatiu els verbs amb sufixos del tipus ‑ificar i ‑itzar (La Junta acordà normalitzar la situació lingüística) o els verbs transitius amb significat de canvi d'estat, com ara matar, afeblir, etc. (Lluís va matar el gos). En algunes llengües, com el quítxua o el guaraní, els verbs causatius es formen afegint un afix al radical verbal.
factiu -iva
factiu -iva
- ca factual, adj
- ca factiu -iva, adj sin. compl.
- es factivo ‑va
- es factual
- fr factif ‑ive
- fr factuel ‑elle
- en factive
- en factual
Definició
Que expressa un fet, una situació ocorreguda en el món real.
Nota
- Per exemple, M'ha agradat veure'l és un enunciat factual. S'oposa a contrafactual.
factual
factual
- ca factual, adj
- ca factiu -iva, adj sin. compl.
- es factivo ‑va
- es factual
- fr factif ‑ive
- fr factuel ‑elle
- en factive
- en factual
Definició
Que expressa un fet, una situació ocorreguda en el món real.
Nota
- Per exemple, M'ha agradat veure'l és un enunciat factual. S'oposa a contrafactual.
facultatiu -iva
facultatiu -iva
- ca facultatiu -iva, adj
- es facultativo ‑va
- fr facultatif ‑ive
- en optional
Definició
Dit de la variant no condicionada pel context que pot ser o no utilitzada pel parlant.
Nota
- L'ús del futur o del present de subjuntiu, per exemple, resulta facultatiu en contextos com ara Quan {vindràs/vingues}, el coneixeràs.
falsos amics
falsos amics
- ca falsos amics, n m pl
- ca faux amis [fr], n m pl sin. compl.
- es falsos amigos
- es faux amis
- fr faux amis
- en false friends
- en faux amis
Definició
Termes procedents de llengües diferents que tenen una semblança formal, però no semàntica, cosa que indueix a vegades a atribuir-los erròniament el mateix significat.
Nota
- Per exemple, el mot anglés eventually 'finalment, al capdavall' i el català eventualment.
família
família
- ca família, n f
- es familia
- fr famille
- en family
Definició
Grup d'entitats amb característiques comunes.
