causatiu -iva - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
causatiu -iva
causatiu -iva
- ca causatiu -iva, adj
- ca factitiu -iva, adj sin. compl.
- es causativo ‑va
- es factitivo ‑va
- fr causatif ‑ive
- fr factitif ‑ive
- en causative
- en factitive
Definició
Dit del verb i de la construcció en què apareix aquest verb en què el subjecte designa l'agent que fa executar o que provoca l'esdeveniment o el canvi d'estat descrit.
Nota
- El verb fer es comporta com a causatiu quan va acompanyat d'un complement oracional (Ell et farà plorar). Així mateix, tenen un valor causatiu els verbs amb sufixos del tipus ‑ificar i ‑itzar (La Junta acordà normalitzar la situació lingüística) o els verbs transitius amb significat de canvi d'estat, com ara matar, afeblir, etc. (Lluís va matar el gos). En algunes llengües, com el quítxua o el guaraní, els verbs causatius es formen afegint un afix al radical verbal.
