fonètica general
fonètica general
- ca fonètica general, n f
- es fonética general
- fr phonétique générale
- en general phonetics
Definició
Branca de la fonètica que tracta de determinar les característiques dels sons en tant que fenòmens humans.
fonètica genètica
fonètica genètica
- ca fonètica articulatòria, n f
- ca fonètica genètica, n f sin. compl.
- es fonética articulatoria
- fr phonétique articulatoire
- en articulatory phonetics
Definició
Branca de la fonètica que estudia els processos fisiològics de producció i emissió dels sons.
Nota
- Articulatòriament, els sons es classifiquen atenent al punt i al mode d'articulació. Els estudis de fonètica articulatòria són els més antics.
fonètica històrica
fonètica històrica
- ca fonètica històrica, n f
- es fonética histórica
- fr phonétique historique
- en historical phonetics
Definició
Branca de la fonètica que estudia l'evolució dels sons des d'una perspectiva diacrònica, indicant les lleis i les causes que expliquen cada fenomen.
fonètica instrumental
fonètica instrumental
- ca fonètica experimental, n f
- ca fonètica instrumental, n f sin. compl.
- es fonética experimental
- es fonética instrumental
- fr phonétique expérimentale
- fr phonétique instrumentale
- en experimental phonetics
Definició
Branca de la fonètica que classifica els fonemes com a conjunt de trets constitutius mitjançant les dades aportades pels aparells de recerca.
fonètica paramètrica
fonètica paramètrica
- ca fonètica paramètrica, n f
- es fonética paramétrica
- fr phonétique paramétrique
- en parametric phonetics
Definició
Model d'anàlisi fonètica que pren la parla com un sistema fisiològic en el qual actuen contínuament una gamma de paràmetres, o variables articulatòries del conducte vocal, que interactuen tot produint un continu de so que els oients segmenten d'acord amb les regles de la seua llengua.
fonètica perceptiva
fonètica perceptiva
- ca fonètica auditiva, n f
- ca fonètica perceptiva, n f sin. compl.
- es fonética auditiva
- es fonética perceptiva
- fr phonétique auditive
- en auditory phonetics
Definició
Branca de la fonètica que estudia els processos fisiològics de la percepció dels sons.
fonètica prefonològica
fonètica prefonològica
- ca fonètica prefonològica, n f
- es fonética prefonológica
- fr phonétique préphonologique
- en prephonological phonetics
Definició
Model d'anàlisi fonètica, cronològicament anterior al sorgiment de la fonologia, que comprenia els continguts de fonètica i fonologia sense diferenciació metodològica.
fonètica simbòlica
fonètica simbòlica
- ca fonètica simbòlica, n f
- es fonética simbólica
- fr phonétique symbolique
- en symbolic phonetics
Definició
Model d'anàlisi fonètica que estudia la possibilitat que determinats sons siguen particularment idonis per a evocar certes representacions conceptuals.
Nota
- Per exemple, el fet que molt sovint les vocals palatals i i e s'utilitzen en mots amb valor diminutiu: petit, xicotet, xicotiu, etc.
fonètica sintàctica
fonètica sintàctica
- ca fonologia de la frase, n f
- ca fonètica sintàctica, n f sin. compl.
- ca fonologia sintàctica, n f sin. compl.
- ca fonosintaxi, n f sin. compl.
- ca sandhi, n m sin. compl.
- es fonética sintáctica
- es fonología de la frase
- es fonología sintáctica
- es fonosintaxis
- es sandhi
- fr phonétique syntaxique
- fr phonologie de la phrase
- fr phonologie syntaxique
- fr phonosintaxe
- fr sandhi
- en phonology
- en phonosyntax
- en sandhi
- en syntactic phonetics
Definició
Branca de la fonologia que estudia les alteracions específiques a què es veuen sotmesos els fonemes pertanyents a mots diferents quan es troben agrupats en seqüències lineals dins de la cadena parlada.
Nota
- El terme sandhi ('combinació') prové del sànscrit.
fonètica sistemàtica
fonètica sistemàtica
- ca fonètica sistemàtica, n f
- es fonética sistemática
- fr phonétique systématique
- en systematic phonetics
Definició
En fonologia generativa, nivell de representació que forneix una transcripció fonètica estricta dels trets sistemàtics de la pronúncia, tot excloent aquells que pertanyen al pla de l'actuació.