ecolàlia
ecolàlia
- ca ecolàlia, n f
- es ecolalia
- fr écholalie
- en echolalia
Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per una repetició sistemàtica d'allò que l'emissor sent als seus interlocutors, especialment de les preguntes o de les parts finals de les oracions.
economia
economia
- ca economia, n f
- es economía
- fr économie
- en economy
Definició
Criteri epistemològic segons el qual una anàlisi ha d'utilitzar el menor nombre d'elements possible.
Nota
- D'acord amb aquest criteri, si dues anàlisis tenen la mateixa capacitat explicativa, serà preferible aquella que siga més econòmica.
economia lingüística
economia lingüística
- ca economia lingüística, n f
- es economía lingüística
- fr économie linguistique
- en linguistic economy
Definició
Tendència característica del comportament lingüístic a aconseguir la màxima eficàcia informativa amb el mínim esforç.
Nota
- El sistema més econòmic, així, és aquell que aconsegueix una major diferenciació a partir d'un menor nombre d'elements distintius. Aquesta tendència, postulada per André Martinet, es pot constatar en la doble articulació del llenguatge humà, que permet obtenir un nombre molt elevat de morfemes a partir d'un nombre reduït de fonemes.
educació compensatòria
educació compensatòria
- ca educació compensatòria, n f
- es educación compensatoria
- es enseñanza compensatoria
- fr éducation compensatoire
- en compensatory education
Definició
Programa d'educació especial destinat a infants, sobretot de classes socials baixes, que presenten algun tipus de problema o mancança lingüística.
Nota
- La finalitat de l'educació compensatòria consisteix a fer superar les barreres lingüístiques que pateixen els xiquets de classes baixes i a fomentar la igualtat social d'oportunitats.
efecte de definitud
efecte de definitud
- ca efecte de definitud, n m
- es efecto de definitud
- fr effet de définitude
- en definiteness effect
Definició
Propietat que presenten les construccions sintàctiques que admeten un sintagma nominal indefinit però que rebutgen els sintagmes nominals definits.
Nota
- Aquest és el cas de les construccions presentacionals en anglés, francés i castellà, com es pot comprovar en les diferències de gramaticalitat de les oracions angleses següents: There is a boy, però *There is the boy. El català, però, presenta una major permissivitat en aquest tipus de construccions: Hi ha un xic, Hi ha el xic.
efecte perlocutiu
efecte perlocutiu
- ca efecte perlocutiu, n m
- ca força perlocutiva, n f sin. compl.
- es efecto perlocutivo
- es fuerza perlocutiva
- fr effet perlocutoire
- fr force perlocutoire
- en perlocutionary effect
- en perlocutionary force
Definició
Repercussió que un determinat acte de parla té sobre les creences, les actituds o la conducta del receptor.
Nota
- Per exemple, l'efecte perlocutiu de la pregunta Tens café? normalment no és obtenir una resposta a la interrogació, sinó més aviat ser convidat a prendre'n. Contrasta amb força il·locutiva.
efelcística
efelcística
- ca efelcística, n f
- es efelcística
- fr éphelcystique
- en ephelcystic
Definició
Consonant nasal que s'afig en grec a algunes terminacions per a evitar el hiat.
egocentricitat
egocentricitat
- ca egocentricitat, n f
- es egocentricidad
- fr égocentricité
- en egocentricity
Definició
Propietat de la situació enunciativa i, per extensió, del llenguatge humà, en el sentit que el parlant, pel fet de ser-ho, s'assigna el paper del jo i ho remet tot al seu punt de vista.
eix
eix
- ca eix, n m
- es eje
- fr axe
- en axis
Definició
En alguns models de classificació gramatical, segon element d'una construcció exocèntrica.
Nota
- Per exemple, la terrassa en el sintagma preposicional a la terrassa.
eix
eix
- ca eix, n m
- es eje
- fr axe
- en axis
Definició
Perspectiva d'anàlisi de les relacions que es poden establir entre els elements lingüístics.
Nota
- Es distingeix l'eix paradigmàtic, vertical o in absentia, i el sintagmàtic, horitzontal o in praesentia. El terme eix va ser introduït per l'estructuralisme europeu. [V. sintagma, paradigma]
