F
F
- ca formant, n m
- ca formatiu, n m sin. compl.
- ca F, n m sigla
- es formante
- es formativo
- es F sigla
- fr formant
- fr formatif
- fr F sigla
- en formant
- en formative
- en F sigla
Definición
En fonètica acústica, cada feix d'harmònics que, a una freqüència específica, determina una concentració d'energia com a característica d'emissions vocals.
Nota
- Generalment, es diferencien tres formants. La definició del timbre o la localització de les vocals s'extrau a partir dels dos primers formants, el bucal i el faringi. El primer formant (F1) depén directament del grau d'obertura de la cavitat bucal i inversament del grau d'elevació de la llengua, i per això la vocal /a/ presenta el primer formant més alt, i les vocals /i/ i /u/, més baix. El segon formant (F2) depén directament de l'avançament de la llengua i inversament de la dimensió de la cavitat posterior al punt de constricció, i per això la vocal /i/ té un segon formant superior al de la vocal /ɛ/. El tercer formant (F3) depén inversament de la dimensió de la cavitat anterior, i en llengües com la catalana sol augmentar a mesura que augmenta el segon formant.
factitiu -iva
factitiu -iva
- ca causatiu -iva, adj
- ca factitiu -iva, adj sin. compl.
- es causativo ‑va
- es factitivo ‑va
- fr causatif ‑ive
- fr factitif ‑ive
- en causative
- en factitive
Definición
Dit del verb i de la construcció en què apareix aquest verb en què el subjecte designa l'agent que fa executar o que provoca l'esdeveniment o el canvi d'estat descrit.
Nota
- El verb fer es comporta com a causatiu quan va acompanyat d'un complement oracional (Ell et farà plorar). Així mateix, tenen un valor causatiu els verbs amb sufixos del tipus ‑ificar i ‑itzar (La Junta acordà normalitzar la situació lingüística) o els verbs transitius amb significat de canvi d'estat, com ara matar, afeblir, etc. (Lluís va matar el gos). En algunes llengües, com el quítxua o el guaraní, els verbs causatius es formen afegint un afix al radical verbal.
factiu -iva
factiu -iva
- ca factual, adj
- ca factiu -iva, adj sin. compl.
- es factivo ‑va
- es factual
- fr factif ‑ive
- fr factuel ‑elle
- en factive
- en factual
Definición
Que expressa un fet, una situació ocorreguda en el món real.
Nota
- Per exemple, M'ha agradat veure'l és un enunciat factual. S'oposa a contrafactual.
factual
factual
- ca factual, adj
- ca factiu -iva, adj sin. compl.
- es factivo ‑va
- es factual
- fr factif ‑ive
- fr factuel ‑elle
- en factive
- en factual
Definición
Que expressa un fet, una situació ocorreguda en el món real.
Nota
- Per exemple, M'ha agradat veure'l és un enunciat factual. S'oposa a contrafactual.
facultatiu -iva
facultatiu -iva
- ca facultatiu -iva, adj
- es facultativo ‑va
- fr facultatif ‑ive
- en optional
Definición
Dit de la variant no condicionada pel context que pot ser o no utilitzada pel parlant.
Nota
- L'ús del futur o del present de subjuntiu, per exemple, resulta facultatiu en contextos com ara Quan {vindràs/vingues}, el coneixeràs.
falsos amics
falsos amics
- ca falsos amics, n m pl
- es falsos amigos
- fr faux amis
- en false friends
Definición
Termes procedents de llengües diferents que tenen una semblança formal, però no semàntica, cosa que indueix a vegades a atribuir-los erròniament el mateix significat.
Nota
- Per exemple, el mot anglés eventually 'finalment, al capdavall' i el català eventualment.
família
família
- ca família, n f
- es familia
- fr famille
- en family
Definición
Grup d'entitats amb característiques comunes.
família de llengües
família de llengües
- ca família de llengües, n f
- es familia de lenguas
- fr famille de langues
- en language family
Definición
Grup de llengües provinents d'una mateixa llengua comuna o relacionades per una afinitat genètica.
Nota
- Algunes de les principals famílies de llengües són la indoeuropea, la uraliana, l'altaica, la caucàsica, la nilosahariana, l'afroasiàtica, la sinotibetana, l'austroasiàtica, l'austronèsica, l'esquimoaleuta i l'ameríndia.
família de mots
família de mots
- ca família de mots, n f
- es familia de palabras
- fr famille de mots
- en word family
Definición
Grup de mots que, sincrònicament o diacrònicament, comparteixen la mateixa arrel.
Nota
- Per oposició a un paradigma flexiu, una família està integrada per mots diferents, que poden pertànyer a categories lèxiques diferents i que mantenen diferències semàntiques i morfològiques amb altres membres de la família. Dins d'una família, es diferencia el mot primitiu (el que es redueix a l'arrel, amb les marques flexives que presente), i els mots derivats o compostos a partir d'aquell. Així, mar és el mot primitiu de la família que també conté mots derivats com mariner, marítim, submarí, etc., o compostos com plenamar.
familiar
familiar
- ca familiar, adj
- es familiar
- fr familier -ière
- en familiar
Definición
Dit de qualsevol element lingüístic o de la varietat de la llengua que s'utilitza en contextos d'intimitat, naturalitat i confiança entre els interlocutors.
