Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  formant, n m
  • ca  formatiu, n m sin. compl.
  • ca  F, n m sigla
  • es  formante
  • es  formativo
  • es  F sigla
  • fr  formant
  • fr  formatif
  • fr  F sigla
  • en  formant
  • en  formative
  • en  F sigla

Definición
En fonètica acústica, cada feix d'harmònics que, a una freqüència específica, determina una concentració d'energia com a característica d'emissions vocals.

Nota

  • Generalment, es diferencien tres formants. La definició del timbre o la localització de les vocals s'extrau a partir dels dos primers formants, el bucal i el faringi. El primer formant (F1) depén directament del grau d'obertura de la cavitat bucal i inversament del grau d'elevació de la llengua, i per això la vocal /a/ presenta el primer formant més alt, i les vocals /i/ i /u/, més baix. El segon formant (F2) depén directament de l'avançament de la llengua i inversament de la dimensió de la cavitat posterior al punt de constricció, i per això la vocal /i/ té un segon formant superior al de la vocal /ɛ/. El tercer formant (F3) depén inversament de la dimensió de la cavitat anterior, i en llengües com la catalana sol augmentar a mesura que augmenta el segon formant.
  • ca  causatiu -iva, adj
  • ca  factitiu -iva, adj sin. compl.
  • es  causativo ‑va
  • es  factitivo ‑va
  • fr  causatif ‑ive
  • fr  factitif ‑ive
  • en  causative
  • en  factitive

Definición
Dit del verb i de la construcció en què apareix aquest verb en què el subjecte designa l'agent que fa executar o que provoca l'esdeveniment o el canvi d'estat descrit.

Nota

  • El verb fer es comporta com a causatiu quan va acompanyat d'un complement oracional (Ell et farà plorar). Així mateix, tenen un valor causatiu els verbs amb sufixos del tipus ‑ificar i ‑itzar (La Junta acordà normalitzar la situació lingüística) o els verbs transitius amb significat de canvi d'estat, com ara matar, afeblir, etc. (Lluís va matar el gos). En algunes llengües, com el quítxua o el guaraní, els verbs causatius es formen afegint un afix al radical verbal.
  • ca  factual, adj
  • ca  factiu -iva, adj sin. compl.
  • es  factivo ‑va
  • es  factual
  • fr  factif ‑ive
  • fr  factuel ‑elle
  • en  factive
  • en  factual

Definición
Que expressa un fet, una situació ocorreguda en el món real.

Nota

  • Per exemple, M'ha agradat veure'l és un enunciat factual. S'oposa a contrafactual.
  • ca  factual, adj
  • ca  factiu -iva, adj sin. compl.
  • es  factivo ‑va
  • es  factual
  • fr  factif ‑ive
  • fr  factuel ‑elle
  • en  factive
  • en  factual

Definición
Que expressa un fet, una situació ocorreguda en el món real.

Nota

  • Per exemple, M'ha agradat veure'l és un enunciat factual. S'oposa a contrafactual.
  • ca  facultatiu -iva, adj
  • es  facultativo ‑va
  • fr  facultatif ‑ive
  • en  optional

Definición
Dit de la variant no condicionada pel context que pot ser o no utilitzada pel parlant.

Nota

  • L'ús del futur o del present de subjuntiu, per exemple, resulta facultatiu en contextos com ara Quan {vindràs/vingues}, el coneixeràs.
  • ca  falsos amics, n m pl
  • es  falsos amigos
  • fr  faux amis
  • en  false friends

Definición
Termes procedents de llengües diferents que tenen una semblança formal, però no semàntica, cosa que indueix a vegades a atribuir-los erròniament el mateix significat.

Nota

  • Per exemple, el mot anglés eventually 'finalment, al capdavall' i el català eventualment.
  • ca  família, n f
  • es  familia
  • fr  famille
  • en  family

Definición
Grup d'entitats amb característiques comunes.
  • ca  família de llengües, n f
  • es  familia de lenguas
  • fr  famille de langues
  • en  language family

Definición
Grup de llengües provinents d'una mateixa llengua comuna o relacionades per una afinitat genètica.

Nota

  • Algunes de les principals famílies de llengües són la indoeuropea, la uraliana, l'altaica, la caucàsica, la nilosahariana, l'afroasiàtica, la sinotibetana, l'austroasiàtica, l'austronèsica, l'esquimoaleuta i l'ameríndia.
  • ca  família de mots, n f
  • es  familia de palabras
  • fr  famille de mots
  • en  word family

Definición
Grup de mots que, sincrònicament o diacrònicament, comparteixen la mateixa arrel.

Nota

  • Per oposició a un paradigma flexiu, una família està integrada per mots diferents, que poden pertànyer a categories lèxiques diferents i que mantenen diferències semàntiques i morfològiques amb altres membres de la família. Dins d'una família, es diferencia el mot primitiu (el que es redueix a l'arrel, amb les marques flexives que presente), i els mots derivats o compostos a partir d'aquell. Així, mar és el mot primitiu de la família que també conté mots derivats com mariner, marítim, submarí, etc., o compostos com plenamar.
  • ca  familiar, adj
  • es  familiar
  • fr  familier -ière
  • en  familiar

Definición
Dit de qualsevol element lingüístic o de la varietat de la llengua que s'utilitza en contextos d'intimitat, naturalitat i confiança entre els interlocutors.