FF
FF
- ca forma fonològica, n f
- ca FF, n f abrev.
- es forma fonológica
- es FF abrev.
- fr forme phonologique
- fr FP abrev.
- en phonological form
- en PF abrev.
Definición
En la teoria del règim i del lligam, nivell de representació fonològica posterior a l'estructura superficial i, per tant, a la sintaxi.
figura
figura
- ca figura, n f
- es figura
- fr figure
- en figure
Definición
En alguns corrents lingüístics, component realçat i amb contorn definit, que queda situat per referència a un altre de menys realçat, anomenat fons.
Nota
- En una oració com Estàvem sopant quan van sentir uns crits forts al carrer, l'oració amb el passat perifràstic s'identifica amb la figura, i l'oració amb l'imperfet, amb el fons. En Joan s'assembla a Carles, el subjecte s'identifica amb la figura, i l'objecte, amb el fons.
figura
figura
- ca figura, n f
- es figura
- fr figure
- en figure
Definición
En glossemàtica, cadascun dels elements del signe lingüístic que no són signes tots sols.
Nota
- Les figures d'una llengua constitueixen un nombre reduït d'unitats però, combinades, serveixen per a construir un nombre no definit de signes. Hi ha dos tipus de figures, les figures del contingut i les figures de l'expressió.
figura
figura
- ca figura, n f
- es figura
- fr figure
- en figure
Definición
En la retòrica clàssica, qualsevol tipus de recurs estilístic destinat a aconseguir un major grau d'expressivitat.
figura de l'expressió
figura de l'expressió
- ca figura de l'expressió, n f
- ca cenema, n f sin. compl.
- ca fonema, n f sin. compl.
- es figura de la expresión
- fr figure de l'expression
- en expression figure
Definición
Element mínim distintiu del pla de l'expressió d'un signe, que no posseeix contingut propi.
Nota
- També s'anomena cenema i, en una terminologia més generalitzada, fonema.
figura del contingut
figura del contingut
- ca figura del contingut, n f
- ca plerema, n f sin. compl.
- es figura del contenido
- fr figure du contenu
- en content figure
Definición
Element mínim distintiu del pla del contingut d'un signe, que es pot identificar amb els trets semàntics o els semes de l'anàlisi semàntica.
filla
filla
- ca filla, n f
- es hija
- fr fille
- en daughter
Definición
En una representació arbòria, tipus de relació entre dos nodes que es defineix com segueix: el node B és filla del node A si aquest domina immediatament aquell.
Nota
- V. dominança.
filologia
filologia
- ca filologia, n f
- es filología
- fr philologie
- en philology
Definición
Disciplina lingüística que estudia l'estructura i la història d'una llengua a partir sobretot de l'estudi dels textos antics i de les relacions que mantenen amb la cultura de la civilització a què pertanyen.
filosofia del llenguatge
filosofia del llenguatge
- ca filosofia del llenguatge, n f
- es filosofía del lenguaje
- fr philosophie du langage
- en philosophy of language
Definición
Branca de la filosofia que estudia el llenguatge a partir de conceptes filosòfics i que s'ocupa de problemes com ara els actes de parla, la formalització semàntica, la teoria dels mons possibles, l'origen del llenguatge, etc.
filtre
filtre
- ca filtre, n m
- es filtro
- fr filtre
- en filter
Definición
En gramàtica generativa, mecanisme que marca com a agramaticals determinades estructures produïdes per un component particular de la gramàtica, com ara el filtre de cas, el filtre d'elements oblics buits o el filtre de complementador doblement ple.
