figura - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
figura
figura
- ca figura, n f
- es figura
- fr figure
- en figure
Definición
En alguns corrents lingüístics, component realçat i amb contorn definit, que queda situat per referència a un altre de menys realçat, anomenat fons.
Nota
- En una oració com Estàvem sopant quan van sentir uns crits forts al carrer, l'oració amb el passat perifràstic s'identifica amb la figura, i l'oració amb l'imperfet, amb el fons. En Joan s'assembla a Carles, el subjecte s'identifica amb la figura, i l'objecte, amb el fons.
