lingüística generativa
lingüística generativa
- ca gramàtica generativa, n f
- ca generativisme, n m sin. compl.
- ca lingüística generativa, n f sin. compl.
- es generativismo
- es gramática generativa
- es lingüística generativa
- fr générativisme
- fr grammaire générative
- fr linguistique générative
- en generative grammar
- en generative linguistics
- en generativism
Definició
Gramàtica caracteritzada per un alt grau de formalització que permet obtenir un nombre potencialment infinit d'oracions gramaticals d'una llengua a partir d'un nombre finit de regles formals.
Nota
- La gramàtica generativa arranca amb l'obra de Noam Chomsky Syntactic Structures, publicada el 1957. Com l'estructuralisme, la gramàtica generativa parteix de la idea que la gramàtica d'una llengua ha de delimitar les interrelacions estructurals sistemàtiques existents entre els elements lingüístics. A diferència del que és freqüent en l'estructuralisme, no es limita a establir inventaris d'elements a partir de corpus i delimitar-ne la distribució, sinó que pretén realitzar una caracterització rigorosa i molt formalitzada del sistema de qualsevol llengua natural possible, amb la finalitat darrera d'establir les propietats lingüístiques innates que configuren la gramàtica universal. Des de la publicació del 1957, s'han proposat diferents models de gramàtica generativa. Cronològicament, la teoria preestàndard, la teoria estàndard, la semàntica generativa, la teoria estàndard ampliada, la teoria estàndard ampliada i revisada, la teoria del règim i del lligam i, més recentment, l'anomenat programa minimista. En tots aquests models es combina el mecanisme de la generació (propi de tota gramàtica generativa) amb el de les regles transformacionals (a partir de les quals s'estableixen diversos nivells o estructures). En aquest cas es pot parlar de gramàtica generativotransformacional o de gramàtica transformacional. Les transformacions, però, s'han reduït i restringit progressivament fins a quedar limitades a una única transformació, la del moviment, i fins i tot han estat eliminades en alguns models específics.
lingüística genètica
lingüística genètica
- ca genealogia, n f
- ca lingüística genètica, n f sin. compl.
- es genealogía
- es lingüística genética
- fr généalogie
- fr linguistique génétique
- en genealogy
- en genetic linguistics
Definició
Disciplina que delimita, per a una llengua concreta, la llengua mare de la qual procedeix, les llengües germanes i les possibles llengües filles que ha originat.
Nota
- Delimitar la genealogia del llatí, per exemple, consisteix a assenyalar l'indoeuropeu com a llengua mare, i el català, el francés, l'occità, l'italià, el romanés, el retoromànic, el gallegoportugués i el castellà com a llengües filles.
lingüística geogràfica
lingüística geogràfica
- ca geografia lingüística, n f
- ca geolingüística, n f sin. compl.
- ca lingüística geogràfica, n f sin. compl.
- es geografía lingüística
- es geolingüística
- es lingüística geográfica
- fr géographie linguistique
- fr géolinguistique
- en areal linguistics
- en geographical linguistics
- en linguistic geography
Definició
Mètode d'estudi que, partint d'una selecció de localitats geogràfiques on es fan enquestes dialectals, té com a objectiu observar i cartografiar la distribució de fenòmens lingüístics (tant de tipus lèxic i sintàctic com característiques fonètiques, fonològiques i morfològiques, etc.) en l'espai geogràfic d'una o més llengües.
Nota
- Les dades oferides per la geografia lingüística representen un estat sincrònic de la llengua i són susceptibles de ser interpretades en termes de substrat, adstrat, superstrat, factors sociològics, prestigi d'un centre, etc. Aquest mètode d'estudi va ser establit pel lingüista suís Jules Gilliéron.
lingüística històrica
lingüística històrica
- ca gramàtica històrica, n f
- ca lingüística diacrònica, n f sin. compl.
- ca lingüística històrica, n f sin. compl.
- es gramática histórica
- es lingüística diacrónica
- es lingüística histórica
- fr grammaire historique
- fr linguistique diachronique
- fr linguistique historique
- en diachronic linguistics
- en historical grammar
- en historical linguistics
Definició
Branca de la lingüística que estudia els canvis lingüístics experimentats al llarg del temps per una llengua en particular o per les llengües en general.
lingüística matemàtica
lingüística matemàtica
- ca lingüística matemàtica, n f
- es lingüística matemática
- fr linguistique mathématique
- en mathematical linguistics
Definició
Branca de la lingüística que aplica principis teòrics matemàtics o procediments estadístics a l'estudi de la llengua.
lingüística neurològica
lingüística neurològica
- ca neurolingüística, n f
- ca lingüística neurològica, n f sin. compl.
- es lingüística neurológica
- es neurolingüística
- fr linguistique neurologique
- fr neurolinguistique
- en neurolinguistics
- en neurological linguistics
Definició
Disciplina lingüística que estudia la naturalesa dels trastorns del llenguatge, les lesions de les estructures cerebrals que provoquen aquests trastorns i, en un sentit ampli, les relacions entre el llenguatge i el cervell.
lingüística pragmàtica
lingüística pragmàtica
- ca pragmàtica, n f
- ca lingüística pragmàtica, n f sin. compl.
- ca pragmalingüística, n f sin. compl.
- es lingüística pragmática
- es pragmática
- fr linguistique pragmatique
- fr pragmatique
- en pragmalinguistics
- en pragmatics
Definició
Disciplina lingüística que estudia l'ús del llenguatge en situacions comunicatives i, sobretot, la relació establida entre els enunciats i els contextos en què aquests enunciats són apropiats.
Nota
- Entre els objectius principals de la pragmàtica s'inclouen l'estudi dels actes de parla, la relació entre el coneixement del món i l'ús i la interpretació d'enunciats, la dixi i, en general, les relacions establides entre el parlant i l'oient, l'estructura del discurs i les pressuposicions i les implicacions conversacionals. Molt sovint la pragmàtica ha sigut definida per contrast amb la semàntica com la disciplina que analitza tots aquells aspectes del significat que no poden ser delimitats per mitjà de condicions de veritat.
lingüística psicològica
lingüística psicològica
- ca psicolingüística, n f
- ca lingüística psicològica, n f sin. compl.
- ca psicologia del llenguatge, n f sin. compl.
- es lingüística psicológica
- es psicolingüística
- fr linguistique psychologique
- fr psycholinguistique
- en psycholinguistics
Definició
Disciplina lingüística que estudia els aspectes psicològics dels comportaments verbals.
Nota
- S'ocupa tant dels processos d'adquisició del llenguatge com de l'ús de la llengua, ja siga en les manifestacions regulars, ja siga en les desviacions patològiques.
lingüística sincrònica
lingüística sincrònica
- ca lingüística sincrònica, n f
- es lingüística sincrónica
- fr linguistique synchronique
- en synchronic linguistics
Definició
Branca de la lingüística que estudia una llengua en un moment concret tot fent abstracció de l'evolució històrica.
Nota
- Contrasta amb la lingüística diacrònica, la lingüística històrica o la gramàtica històrica.
lingüística social
lingüística social
- ca sociolingüística, n f
- ca lingüística social, n f sin. compl.
- ca lingüística sociològica, n f sin. compl.
- ca sociologia del llenguatge, n f sin. compl.
- es lingüística sociológica
- es sociolingüística
- fr linguistique sociologique
- fr sociolinguistique
- en sociolinguistics
- en sociological linguistics
Definició
Disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social.
Nota
- La sociolingüística s'ocupa, així, de les varietats de llengua motivades per factors com ara la classe social, l'edat, el sexe, etc., de la identitat lingüística dels grups socials, dels fenòmens de bilingüisme, diglòssia, etc. Alguns autors diferencien la microsociolingüística de la macrosociolingüística: la primera s'ocuparia de les relacions interpersonals i dels actes de parla; la segona, en canvi, se centraria en l'estudi de les comunitats bilingües o multilingües, de la planificació lingüística i les actituds lingüístiques, etc. Ha rebut altres denominacions segons el major o menor èmfasi en el vessant lingüístic o en el social; per exemple, lingüística social o sociologia del llenguatge.
