pragmàtica - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
pragmàtica
pragmàtica
- ca pragmàtica, n f
- ca lingüística pragmàtica, n f sin. compl.
- ca pragmalingüística, n f sin. compl.
- es lingüística pragmática
- es pragmática
- fr linguistique pragmatique
- fr pragmatique
- en pragmalinguistics
- en pragmatics
Definició
Disciplina lingüística que estudia l'ús del llenguatge en situacions comunicatives i, sobretot, la relació establida entre els enunciats i els contextos en què aquests enunciats són apropiats.
Nota
- Entre els objectius principals de la pragmàtica s'inclouen l'estudi dels actes de parla, la relació entre el coneixement del món i l'ús i la interpretació d'enunciats, la dixi i, en general, les relacions establides entre el parlant i l'oient, l'estructura del discurs i les pressuposicions i les implicacions conversacionals. Molt sovint la pragmàtica ha sigut definida per contrast amb la semàntica com la disciplina que analitza tots aquells aspectes del significat que no poden ser delimitats per mitjà de condicions de veritat.
