gramàtica generativa - Diccionari de lingüística

Nota

• La gramàtica generativa arranca amb l'obra de Noam Chomsky Syntactic Structures, publicada el 1957. Com l'estructuralisme, la gramàtica generativa parteix de la idea que la gramàtica d'una llengua ha de delimitar les interrelacions estructurals sistemàtiques existents entre els elements lingüístics. A diferència del que és freqüent en l'estructuralisme, no es limita a establir inventaris d'elements a partir de corpus i delimitar-ne la distribució, sinó que pretén realitzar una caracterització rigorosa i molt formalitzada del sistema de qualsevol llengua natural possible, amb la finalitat darrera d'establir les propietats lingüístiques innates que configuren la gramàtica universal. Des de la publicació del 1957, s'han proposat diferents models de gramàtica generativa. Cronològicament, la teoria preestàndard, la teoria estàndard, la semàntica generativa, la teoria estàndard ampliada, la teoria estàndard ampliada i revisada, la teoria del règim i del lligam i, més recentment, l'anomenat programa minimista. En tots aquests models es combina el mecanisme de la generació (propi de tota gramàtica generativa) amb el de les regles transformacionals (a partir de les quals s'estableixen diversos nivells o estructures). En aquest cas es pot parlar de gramàtica generativotransformacional o de gramàtica transformacional. Les transformacions, però, s'han reduït i restringit progressivament fins a quedar limitades a una única transformació, la del moviment, i fins i tot han estat eliminades en alguns models específics.