Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  llengua activa, n f
  • ca  llengua agentiva, n f sin. compl.
  • es  lengua activa
  • fr  langue active
  • en  active language

Definició
Llengua en què els arguments agents reben una marca i els pacients una altra, independentment que apareguen en una oració transitiva o intransitiva.

Nota

  • En aquest tipus de llengua, per exemple, els arguments agents (A) tindrien una marca i els pacients (P) una altra: En Joan (A) colpeja la taula (P), En Joan (A) parla, En Joan (P) està malalt. El guaraní, el lakota o el pomo són llengües actives.
  • ca  llengua acusativa, n f
  • es  lengua acusativa
  • fr  langue accusative
  • en  accusative language

Definició
Llengua en què el subjecte de les oracions transitives i el subjecte de les oracions intransitives presenta unes mateixes propietats morfosintàctiques, mentre que el complement directe té unes propietats diferents.

Nota

  • La majoria de les llengües occidentals són acusatives. Aquestes llengües contrasten amb les llengües ergatives.
  • ca  llengua activa, n f
  • ca  llengua agentiva, n f sin. compl.
  • es  lengua activa
  • fr  langue active
  • en  active language

Definició
Llengua en què els arguments agents reben una marca i els pacients una altra, independentment que apareguen en una oració transitiva o intransitiva.

Nota

  • En aquest tipus de llengua, per exemple, els arguments agents (A) tindrien una marca i els pacients (P) una altra: En Joan (A) colpeja la taula (P), En Joan (A) parla, En Joan (P) està malalt. El guaraní, el lakota o el pomo són llengües actives.
  • ca  llengua aglutinant, n f
  • es  lengua aglutinante
  • fr  langue agglutinante
  • en  agglutinating language

Definició
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per mitjà d'afixos clarament diferenciats que s'afigen al radical.

Nota

  • Són llengües aglutinants el basc, l'hongarés, el turc, el swahili o el japonés.
  • ca  llengua aïllada, n f
  • es  lengua aislada
  • fr  langue isolée
  • en  isolated language

Definició
Llengua que, des d'una perspectiva genealògica, no es pot relacionar amb cap família de llengües coneguda, com ara el basc o l'etrusc.
  • ca  llengua aïllant, n f
  • ca  llengua analítica, n f sin. compl.
  • es  lengua aislante
  • es  lengua analítica
  • fr  langue analytique
  • fr  langue isolante
  • en  analytic language
  • en  isolating language

Definició
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per l'ordre en què apareixen o per l'ús d'altres mots independents, i no per mitjà d'afixos, ja que es tracta de mots invariables i no analitzables en morfemes lèxics i flexius.

Nota

  • Són llengües aïllants el vietnamita i el xinés.
  • ca  llengua alta, n f
  • ca  llengua A, n f sin. compl.
  • es  lengua A
  • es  lengua alta
  • fr  langue H
  • fr  langue haute
  • en  H-language
  • en  high language

Definició
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, s'usa en els registres més formals i cultes, com ara els administratius, educatius, religiosos, etc.

Nota

  • S'oposa a llengua baixa.
  • ca  llengua flexiva, n f
  • ca  llengua amalgamant, n f sin. compl.
  • ca  llengua flexional, n f sin. compl.
  • ca  llengua fusionant, n f sin. compl.
  • ca  llengua sintètica, n f sin. compl.
  • es  lengua flexional
  • es  llengua fusionante
  • fr  langue flexionnelle
  • fr  langue fusoniante
  • en  fusional language
  • en  inflectional language

Definició
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per mitjà de morfemes flexius que, en general, no poden ser segmentats.

Nota

  • El llatí i les llengües romàniques són, per exemple, llengües flexives.
  • ca  llengua amb subjecte nul, n f
  • ca  llengua pro-drop, n f sin. compl.
  • es  lengua con sujeto vacío
  • es  lengua pro-drop
  • fr  langue avec sujet nul
  • fr  langue pro-drop
  • en  null-subject language
  • en  pro-drop language

Definició
En la teoria del règim i del lligam, llengua que pot tenir la posició de subjecte buida (Canta molt bé) i que pot posposar amb certa facilitat el subjecte (El poema, l'ha escrit Jordi).

Nota

  • Per exemple, el català, el castellà, el portugués i l'italià són llengües amb subjecte nul, per oposició a l'anglés o al francés, que no ho són.
  • ca  llengua aïllant, n f
  • ca  llengua analítica, n f sin. compl.
  • es  lengua aislante
  • es  lengua analítica
  • fr  langue analytique
  • fr  langue isolante
  • en  analytic language
  • en  isolating language

Definició
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per l'ordre en què apareixen o per l'ús d'altres mots independents, i no per mitjà d'afixos, ja que es tracta de mots invariables i no analitzables en morfemes lèxics i flexius.

Nota

  • Són llengües aïllants el vietnamita i el xinés.