llengua A
llengua A
- ca llengua alta, n f
- ca llengua A, n f sin. compl.
- es lengua A
- es lengua alta
- fr langue H
- fr langue haute
- en H-language
- en high language
Definició
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, s'usa en els registres més formals i cultes, com ara els administratius, educatius, religiosos, etc.
Nota
- S'oposa a llengua baixa.
llengua accentual
llengua accentual
- ca llengua accentual, n f
- es lengua acentual
- fr langue accentuelle
- en stress accent language
Definició
Llengua en què l'accent d'intensitat permet diferenciar unitats lèxiques i el to s'utilitza bàsicament amb objectius d'entonació.
Nota
- Per exemple, el català, el castellà o l'anglés.
llengua activa
llengua activa
- ca llengua activa, n f
- ca llengua agentiva, n f sin. compl.
- es lengua activa
- fr langue active
- en active language
Definició
Llengua en què els arguments agents reben una marca i els pacients una altra, independentment que apareguen en una oració transitiva o intransitiva.
Nota
- En aquest tipus de llengua, per exemple, els arguments agents (A) tindrien una marca i els pacients (P) una altra: En Joan (A) colpeja la taula (P), En Joan (A) parla, En Joan (P) està malalt. El guaraní, el lakota o el pomo són llengües actives.
llengua acusativa
llengua acusativa
- ca llengua acusativa, n f
- es lengua acusativa
- fr langue accusative
- en accusative language
Definició
Llengua en què el subjecte de les oracions transitives i el subjecte de les oracions intransitives presenta unes mateixes propietats morfosintàctiques, mentre que el complement directe té unes propietats diferents.
Nota
- La majoria de les llengües occidentals són acusatives. Aquestes llengües contrasten amb les llengües ergatives.
llengua agentiva
llengua agentiva
- ca llengua activa, n f
- ca llengua agentiva, n f sin. compl.
- es lengua activa
- fr langue active
- en active language
Definició
Llengua en què els arguments agents reben una marca i els pacients una altra, independentment que apareguen en una oració transitiva o intransitiva.
Nota
- En aquest tipus de llengua, per exemple, els arguments agents (A) tindrien una marca i els pacients (P) una altra: En Joan (A) colpeja la taula (P), En Joan (A) parla, En Joan (P) està malalt. El guaraní, el lakota o el pomo són llengües actives.
llengua aglutinant
llengua aglutinant
- ca llengua aglutinant, n f
- es lengua aglutinante
- fr langue agglutinante
- en agglutinating language
Definició
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per mitjà d'afixos clarament diferenciats que s'afigen al radical.
Nota
- Són llengües aglutinants el basc, l'hongarés, el turc, el swahili o el japonés.
llengua aïllada
llengua aïllada
- ca llengua aïllada, n f
- es lengua aislada
- fr langue isolée
- en isolated language
Definició
Llengua que, des d'una perspectiva genealògica, no es pot relacionar amb cap família de llengües coneguda, com ara el basc o l'etrusc.
llengua aïllant
llengua aïllant
- ca llengua aïllant, n f
- ca llengua analítica, n f sin. compl.
- es lengua aislante
- es lengua analítica
- fr langue analytique
- fr langue isolante
- en analytic language
- en isolating language
Definició
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per l'ordre en què apareixen o per l'ús d'altres mots independents, i no per mitjà d'afixos, ja que es tracta de mots invariables i no analitzables en morfemes lèxics i flexionals.
Nota
- Són llengües aïllants el vietnamita i el xinés.
llengua alta
llengua alta
- ca llengua alta, n f
- ca llengua A, n f sin. compl.
- es lengua A
- es lengua alta
- fr langue H
- fr langue haute
- en H-language
- en high language
Definició
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, s'usa en els registres més formals i cultes, com ara els administratius, educatius, religiosos, etc.
Nota
- S'oposa a llengua baixa.
llengua amalgament
llengua amalgament
- ca llengua flexional, n f
- ca llengua amalgament, n f sin. compl.
- ca llengua fusionant, n f sin. compl.
- ca llengua sintètica, n f sin. compl.
- es lengua flexional
- es llengua fusionante
- fr langue flexionnelle
- fr langue fusoniante
- en fusional language
- en inflectional language
Definició
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per mitjà de morfemes flexionals que, en general, no poden ser segmentats.
Nota
- El llatí i les llengües romàniques són, per exemple, llengües flexionals.
