Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
llengua amb subjecte nul llengua amb subjecte nul

  • ca  llengua amb subjecte nul, n f
  • ca  llengua pro-drop, n f sin. compl.
  • es  lengua con sujeto vacío
  • es  lengua pro-drop
  • fr  langue avec sujet nul
  • fr  langue pro-drop
  • en  null-subject language
  • en  pro-drop language

Definició
En la teoria del règim i del lligam, llengua que pot tenir la posició de subjecte buida (Canta molt bé) i que pot posposar amb certa facilitat el subjecte (El poema, l'ha escrit Jordi).

Nota

  • Per exemple, el català, el castellà, el portugués i l'italià són llengües amb subjecte nul, per oposició a l'anglés o al francés, que no ho són.
llengua analítica llengua analítica

  • ca  llengua aïllant, n f
  • ca  llengua analítica, n f sin. compl.
  • es  lengua aislante
  • es  lengua analítica
  • fr  langue analytique
  • fr  langue isolante
  • en  analytic language
  • en  isolating language

Definició
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per l'ordre en què apareixen o per l'ús d'altres mots independents, i no per mitjà d'afixos, ja que es tracta de mots invariables i no analitzables en morfemes lèxics i flexionals.

Nota

  • Són llengües aïllants el vietnamita i el xinés.
llengua artificial llengua artificial

  • ca  llengua artificial, n f
  • es  lengua artificial
  • fr  langue artificielle
  • en  artificial language

Definició
Llenguatge elaborat per l'home per tal de cobrir unes determinades funcions comunicatives.

Nota

  • S'oposa a llengua natural.
  • ca  llengua baixa, n f
  • ca  llengua B, n f sin. compl.
  • es  lengua B
  • es  lengua baja
  • fr  langue B
  • fr  langue basse
  • en  B-language
  • en  low language

Definició
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, s'usa en els registres informals o col·loquials, això és, la llengua utilitzada amb la família o els amics, etc.

Nota

  • S'oposa a llengua alta.
  • ca  llengua baixa, n f
  • ca  llengua B, n f sin. compl.
  • es  lengua B
  • es  lengua baja
  • fr  langue B
  • fr  langue basse
  • en  B-language
  • en  low language

Definició
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, s'usa en els registres informals o col·loquials, això és, la llengua utilitzada amb la família o els amics, etc.

Nota

  • S'oposa a llengua alta.
  • ca  llengua base, n f
  • es  lengua base
  • fr  langue base
  • en  base language

Definició
Llengua que aporta la major part del vocabulari d'un pidgin o d'una llengua criolla.

Nota

  • Sovint es tracta de llengües europees (anglés, francés, portugués, castellà).
llengua centrífuga llengua centrífuga

  • ca  llengua centrífuga, n f
  • es  lengua centrífuga
  • fr  langue centrifuge
  • en  language with head-dependent order

Definició
Des d'una perspectiva tipològica i d'acord amb la terminologia proposada per Lucien Tesnière, llengua en què domina l'ordenació regent-regit (del tipus cotxe roig, en sentit estricte), com el català o el francés.

Nota

  • S'oposa a llengua centrípeta.
llengua centrípeta llengua centrípeta

  • ca  llengua centrípeta, n f
  • es  lengua centrípeta
  • fr  langue centripète
  • en  language with dependent-head order

Definició
Des d'una perspectiva tipo-lògica i d'acord amb la terminologia proposada per Lucien Tesnière, llengua en què predomina l'ordenació regit-regent (del tipus red car, stricto sensu), com l'anglés, el grec, l'alemany o el llatí.

Nota

  • S'oposa a llengua centrífuga.
llengua centum [centum: la] llengua centum [centum: la]

  • ca  llengua centum [centum: la], n f
  • es  lengua centum
  • fr  langue centum
  • en  centum language

Definició
Llengua indoeuropea que ha conservat el fonema velar oclusiu sord /k/.

Nota

  • Pertanyen a aquest grup l'itàlic, el grec, el germànic, el cèltic, el vènet i l'hitita. S'oposa a llengua 'satem'.
  • ca  llengua cognada, n f
  • ca  llengua germana, n f sin. compl.
  • es  lengua cognada
  • es  lengua hermana
  • fr  langue soeur
  • en  sister language

Definició
Llengua que, des d'una perspectiva genealògica, comparteix un origen comú amb una altra llengua.

Nota

  • Són cognades, per exemple, les llengües romàniques.