llengua amb subjecte nul
llengua amb subjecte nul
- ca llengua amb subjecte nul, n f
- ca llengua pro-drop, n f sin. compl.
- es lengua con sujeto vacío
- es lengua pro-drop
- fr langue avec sujet nul
- fr langue pro-drop
- en null-subject language
- en pro-drop language
Definición
En la teoria del règim i del lligam, llengua que pot tenir la posició de subjecte buida (Canta molt bé) i que pot posposar amb certa facilitat el subjecte (El poema, l'ha escrit Jordi).
Nota
- Per exemple, el català, el castellà, el portugués i l'italià són llengües amb subjecte nul, per oposició a l'anglés o al francés, que no ho són.
llengua analítica
llengua analítica
- ca llengua aïllant, n f
- ca llengua analítica, n f sin. compl.
- es lengua aislante
- es lengua analítica
- fr langue analytique
- fr langue isolante
- en analytic language
- en isolating language
Definición
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per l'ordre en què apareixen o per l'ús d'altres mots independents, i no per mitjà d'afixos, ja que es tracta de mots invariables i no analitzables en morfemes lèxics i flexionals.
Nota
- Són llengües aïllants el vietnamita i el xinés.
llengua artificial
llengua artificial
- ca llengua artificial, n f
- es lengua artificial
- fr langue artificielle
- en artificial language
Definición
Llenguatge elaborat per l'home per tal de cobrir unes determinades funcions comunicatives.
Nota
- S'oposa a llengua natural.
llengua B
llengua B
- ca llengua baixa, n f
- ca llengua B, n f sin. compl.
- es lengua B
- es lengua baja
- fr langue B
- fr langue basse
- en B-language
- en low language
Definición
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, s'usa en els registres informals o col·loquials, això és, la llengua utilitzada amb la família o els amics, etc.
Nota
- S'oposa a llengua alta.
llengua baixa
llengua baixa
- ca llengua baixa, n f
- ca llengua B, n f sin. compl.
- es lengua B
- es lengua baja
- fr langue B
- fr langue basse
- en B-language
- en low language
Definición
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, s'usa en els registres informals o col·loquials, això és, la llengua utilitzada amb la família o els amics, etc.
Nota
- S'oposa a llengua alta.
llengua base
llengua base
- ca llengua base, n f
- es lengua base
- fr langue base
- en base language
Definición
Llengua que aporta la major part del vocabulari d'un pidgin o d'una llengua criolla.
Nota
- Sovint es tracta de llengües europees (anglés, francés, portugués, castellà).
llengua centrífuga
llengua centrífuga
- ca llengua centrífuga, n f
- es lengua centrífuga
- fr langue centrifuge
- en language with head-dependent order
Definición
Des d'una perspectiva tipològica i d'acord amb la terminologia proposada per Lucien Tesnière, llengua en què domina l'ordenació regent-regit (del tipus cotxe roig, en sentit estricte), com el català o el francés.
Nota
- S'oposa a llengua centrípeta.
llengua centrípeta
llengua centrípeta
- ca llengua centrípeta, n f
- es lengua centrípeta
- fr langue centripète
- en language with dependent-head order
Definición
Des d'una perspectiva tipo-lògica i d'acord amb la terminologia proposada per Lucien Tesnière, llengua en què predomina l'ordenació regit-regent (del tipus red car, stricto sensu), com l'anglés, el grec, l'alemany o el llatí.
Nota
- S'oposa a llengua centrífuga.
llengua centum [centum: la]
llengua centum [centum: la]
- ca llengua centum [centum: la], n f
- es lengua centum
- fr langue centum
- en centum language
Definición
Llengua indoeuropea que ha conservat el fonema velar oclusiu sord /k/.
Nota
- Pertanyen a aquest grup l'itàlic, el grec, el germànic, el cèltic, el vènet i l'hitita. S'oposa a llengua 'satem'.
llengua cognada
llengua cognada
- ca llengua cognada, n f
- ca llengua germana, n f sin. compl.
- es lengua cognada
- es lengua hermana
- fr langue soeur
- en sister language
Definición
Llengua que, des d'una perspectiva genealògica, comparteix un origen comú amb una altra llengua.
Nota
- Són cognades, per exemple, les llengües romàniques.
