llengua estàndard
llengua estàndard
- ca estàndard, n m
- ca llengua estàndard, n f sin. compl.
- ca varietat estàndard, n f sin. compl.
- es estándar
- es lengua estándar
- es variedad estándar
- fr langue standard
- fr standard
- fr variété standard
- en standard
- en standard language
- en standard variety
Definición
Varietat d'una llengua, establida de manera més o menys artificial, que gaudeix d'un alt estatus i que s'usa especialment en els mitjans de comunicació socials, l'escola i l'administració, i sol ser descrita en els diccionaris i gramàtiques.
Nota
- Tot i que l'estàndard se superposa a les varietats diastràtiques i diatòpiques, a vegades l'estàndard mostra determinades variacions en la pronunciació i, fins i tot, en la morfologia, la sintaxi o el lèxic de territoris diferents del domini lingüístic.
llengua estrangera
llengua estrangera
- ca llengua estrangera, n f
- es lengua extranjera
- fr langue étrangere
- en foreign language
Definición
Llengua que no és pròpia d'un determinat territori.
llengua exterioritzada
llengua exterioritzada
- ca llengua exterioritzada, n f
- ca llengua E, n f sin. compl.
- es lengua E
- es lengua exteriorizada
- fr langue E
- fr langue exteriorisée
- en E-language
- en externalized language
Definición
En la teoria del règim i del lligam, conjunt d'enunciats i oracions tal com es troben utilitzats per la comunitat lingüística.
Nota
- Aquests enunciats són producte del comportament verbal, de l'exteriorització d'un coneixement lingüístic amb interferències de diferents sistemes, com ara els de la percepció, la concepció del món, les convencions socials, etc. Per als generativistes, l'objecte d'estudi de la lingüística no ha de ser la llengua exterioritzada. S'oposa a llengua interna.
llengua filla
llengua filla
- ca llengua filla, n f
- es lengua hija
- fr langue fille
- en daughter language
Definición
Des d'una perspectiva genealògica, llengua que prové de l'evolució d'una altra llengua.
Nota
- Per exemple, les llengües romàniques són filles del llatí.
llengua flexional
llengua flexional
- ca llengua flexiva, n f
- ca llengua amalgamant, n f sin. compl.
- ca llengua flexional, n f sin. compl.
- ca llengua fusionant, n f sin. compl.
- ca llengua sintètica, n f sin. compl.
- es lengua flexional
- es llengua fusionante
- fr langue flexionnelle
- fr langue fusoniante
- en fusional language
- en inflectional language
Definición
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per mitjà de morfemes flexius que, en general, no poden ser segmentats.
Nota
- El llatí i les llengües romàniques són, per exemple, llengües flexives.
llengua flexiva
llengua flexiva
- ca llengua flexiva, n f
- ca llengua amalgamant, n f sin. compl.
- ca llengua flexional, n f sin. compl.
- ca llengua fusionant, n f sin. compl.
- ca llengua sintètica, n f sin. compl.
- es lengua flexional
- es llengua fusionante
- fr langue flexionnelle
- fr langue fusoniante
- en fusional language
- en inflectional language
Definición
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per mitjà de morfemes flexius que, en general, no poden ser segmentats.
Nota
- El llatí i les llengües romàniques són, per exemple, llengües flexives.
llengua font
llengua font
- ca llengua font, n f
- es lengua fuente
- fr langue source
- en source language
Definición
En glotodidàctica, llengua materna o llengua primera de qui aprén una altra llengua.
Nota
- S'oposa a llengua meta.
llengua font
llengua font
- ca llengua font, n f
- ca llengua d'origen, n f sin. compl.
- ca llengua objecte, n f sin. compl.
- es lengua fuente
- es lengua objeto
- fr langue objet
- fr langue source
- en object language
- en source language
Definición
En teoria de la traducció, llengua en què està codificat el text original que es tradueix.
Nota
- S'oposa a llengua meta.
llengua fusionant
llengua fusionant
- ca llengua flexiva, n f
- ca llengua amalgamant, n f sin. compl.
- ca llengua flexional, n f sin. compl.
- ca llengua fusionant, n f sin. compl.
- ca llengua sintètica, n f sin. compl.
- es lengua flexional
- es llengua fusionante
- fr langue flexionnelle
- fr langue fusoniante
- en fusional language
- en inflectional language
Definición
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per mitjà de morfemes flexius que, en general, no poden ser segmentats.
Nota
- El llatí i les llengües romàniques són, per exemple, llengües flexives.
llengua germana
llengua germana
- ca llengua cognada, n f
- ca llengua germana, n f sin. compl.
- es lengua cognada
- es lengua hermana
- fr langue soeur
- en sister language
Definición
Llengua que, des d'una perspectiva genealògica, comparteix un origen comú amb una altra llengua.
Nota
- Són cognades, per exemple, les llengües romàniques.
