Diccionari de lingüística

Llenguatge elaborat per l'home per tal de cobrir unes determinades funcions comunicatives.

Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, s'usa en els registres informals o col·loquials, això és, la llengua utilitzada amb la família o els amics, etc.

Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, s'usa en els registres informals o col·loquials, això és, la llengua utilitzada amb la família o els amics, etc.

Llengua que aporta la major part del vocabulari d'un pidgin o d'una llengua criolla.

Des d'una perspectiva tipològica i d'acord amb la terminologia proposada per Lucien Tesnière, llengua en què domina l'ordenació regent-regit (del tipus cotxe roig, en sentit estricte), com el català o el francés.

Des d'una perspectiva tipo-lògica i d'acord amb la terminologia proposada per Lucien Tesnière, llengua en què predomina l'ordenació regit-regent (del tipus red car, stricto sensu), com l'anglés, el grec, l'alemany o el llatí.

Llengua indoeuropea que ha conservat el fonema velar oclusiu sord /k/.

Llengua que, des d'una perspectiva genealògica, comparteix un origen comú amb una altra llengua.

Des d'una perspectiva genealògica, llengua originària de la qual han derivat altres llengües; per exemple, el llatí respecte a les llengües romàniques.

En gramàtica descriptiva, varietat d'una llengua general que, a diferència dels dialectes, té un caràcter uniforme i és general per a tot el domini lingüístic.