llengua comuna
llengua comuna
- ca llengua mare, n f
- ca llengua comuna, n f sin. compl.
- es lengua madre
- fr langue mère
- en mother language
Definició
Des d'una perspectiva genealògica, llengua originària de la qual han derivat altres llengües; per exemple, el llatí respecte a les llengües romàniques.
llengua comuna
llengua comuna
- ca llengua comuna, n f
- ca koiné, n f sin. compl.
- es lengua común
- fr langue commune
- en common language
Definició
En gramàtica descriptiva, varietat d'una llengua general que, a diferència dels dialectes, té un caràcter uniforme i és general per a tot el domini lingüístic.
llengua comuna
llengua comuna
- ca llengua comuna, n f
- es lengua común
- fr langue commune
- en common language
Definició
En gramàtica històrica, estat d'una llengua, no sempre testimoniat, abans de fragmentar-se en llengües o dialectes diferents.
Nota
- Així, es parla d'un germànic comú per a les diferents llengües germàniques.
llengua configuracional
llengua configuracional
- ca llengua configuracional, n f
- es lengua configuracional
- fr langue configurationnelle
- en configurational language
Definició
Llengua que té un ordre fix d'elements i en la qual les funcions sintàctiques poden ser definides en termes d'estructures sintàctiques concretes.
Nota
- L'anglés i el francés són, per exemple, llengües configuracionals. S'oposa a llengua no configuracional.
llengua criolla
llengua criolla
- ca llengua criolla, n f
- es criollo
- fr créole
- en creole
Definició
Pidgin que s'ha convertit en la llengua materna d'un grup de parlants i que és utilitzada per a totes o moltes de les necessitats comunicatives.
Nota
- Les llengües criolles generalment es classifiquen a partir de la llengua base de la qual prové la major part del seu vocabulari. Es parla, així, de llengües criolles de base anglesa, francesa, portuguesa, swahili, etc.
llengua d'origen
llengua d'origen
- ca llengua font, n f
- ca llengua d'origen, n f sin. compl.
- ca llengua objecte, n f sin. compl.
- es lengua fuente
- es lengua objeto
- fr langue objet
- fr langue source
- en object language
- en source language
Definició
En teoria de la traducció, llengua en què està codificat el text original que es tradueix.
Nota
- S'oposa a llengua meta.
llengua de destinació
llengua de destinació
- ca llengua meta, n f
- ca llengua de destinació, n f sin. compl.
- es lengua meta
- fr langue cible
- en target language
Definició
En teoria de la traducció, llengua a què es pretén traduir un determinat text.
Nota
- S'oposa a llengua font.
llengua de signes
llengua de signes
- ca llengua de signes, n f
- es lengua de signos
- fr langue des signes
- en sign language
Definició
Llengua natural de modalitat gestual i visual que presenta la mateixa complexitat estructural que una llengua oral.
Nota
- La producció i percepció de la llengua de signes es porta a terme en l'espai anomenat espai sígnic. Hi ha diverses llengües de signes, com hi ha diverses llengües orals. La llengua de signes catalana (LSC) és pròpia de les persones sordes signants de Catalunya i Menorca. Altres llengües de signes són la llengua de signes espanyola (LSE), l'americana (ASL) o la britànica (BSL).
llengua dominada
llengua dominada
- ca llengua dominada, n f
- es lengua dominada
- fr langue dominée
- en subordinate language
Definició
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, tendeix a ser substituïda per una altra.
Nota
- S'oposa a llengua dominant.
llengua dominant
llengua dominant
- ca llengua dominant, n f
- es lengua dominante
- fr langue dominante
- en dominant language
Definició
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, tendeix a substituir-ne una altra o unes altres.
Nota
- S'oposa a llengua dominada.
