lingüística textual
lingüística textual
- ca lingüística textual, n f
- ca gramàtica del discurs, n f sin. compl.
- ca gramàtica textual, n f sin. compl.
- es gramática del discurso
- es gramática textual
- es lingüística textual
- fr grammaire du discours
- fr grammaire textuelle
- fr linguistique textuelle
- en discourse grammar
- en text grammar
- en text linguistics
Definició
Teoria lingüística que se centra en l'estructura, la coherència i les regularitats del text o discurs per mitjà de criteris gramaticals, fonològics, semàntics i pragmàtics.
Nota
- La lingüística textual, apareguda a la fi dels anys seixanta i desenvolupada durant els setanta i molt especialment durant els vuitanta, parteix de la idea que el text no és un simple seguit d'oracions sinó una unitat amb una forta cohesió interna. La lingüística textual ha tingut, bàsicament, dos grans models, l'europeu, centrat sobretot en les produccions escrites, i el nord-americà que, seguint una tendència iniciada amb l'estructuralisme, se centra més aviat en les manifestacions lingüístiques orals.
lingüística tipològica
lingüística tipològica
- ca tipologia lingüística, n f
- ca lingüística tipològica, n f sin. compl.
- es lingüística tipológica
- es tipología lingüística
- fr linguistique typologique
- fr typologie linguistique
- en linguistic typology
- en typological linguistics
Definició
Descripció i classificació de les llengües en funció de certes propietats escollides prèviament i de les afinitats que en resulten.
Nota
- Així, segons l'estructura del mot, les llengües es classifiquen en aïllants, aglutinants, polisintètiques i flexives; segons l'ordre no marcat dels elements oracionals, això és, segons l'ordre en què normalment apareixen el subjecte (S), el verb (V) i l'objecte (O), les llengües es poden classificar en llengües SVO, llengües SOV, llengües VSO, etc. La tipologia lingüística pot ajudar també a establir les genealogies de les llengües, tot i que no és un dels seus objectius fonamentals.
línia d'associació
línia d'associació
- ca línia d'associació, n f
- es línea de asociación
- fr ligne d'association
- en association line
Definició
En fonologia autosegmental, representació de la unió de grades diferents per tal d'assenyalar coincidència en el temps.
Nota
- Les associacions estan regulades per les anomenades convencions d'associació.
listema
listema
- ca listema, n m
- es listema
- fr listème
- en listeme
Definició
En la terminologia d'Edwin S. Williams i Anna Maria Di Sciullo, expressió lingüística memoritzada i emmagatzemada pels parlants.
llatinisme
llatinisme
- ca llatinisme, n m
- es latinismo
- fr emprunt au latin
- en Latin loan
Definició
Cultisme d'origen llatí introduït en una altra llengua, com ara quòrum.
llei
llei
- ca llei, n f
- es ley
- fr loi
- en law
Definició
Formulació d'un fet que té lloc regularment en la producció d'un fenomen lingüístic qualsevol (fonètic, morfològic, sintàctic, etc.).
llei de Darmesteter
llei de Darmesteter
- ca llei de Darmesteter, n f
- es ley de Darmesteter
- fr loi de Darmesteter
- en Darmesteter's law
Definició
Llei formulada per Arsène Darmesteter segons la qual la vocal pretònica no inicial llatina cau en el pas a la majoria de llengües romàniques.
Nota
- És el cas, per exemple, de la segona i de la paraula llatina SĬMĬLARE, que ha donat semblar en català.
llei de Grimm
llei de Grimm
- ca llei de Grimm, n f
- es ley de Grimm
- fr loi de Grimm
- en Grimm's law
Definició
Llei formulada pel filòleg i folklorista alemany Jacob Grimm que dona compte del canvi experimentat per les consonants oclusives en el pas de l'indoeuropeu al germànic, segons la qual les oclusives sonores aspirades esdevingueren oclusives sonores, les oclusives sonores esdevingueren oclusives sordes i les oclusives sordes esdevingueren fricatives sordes.
llei de Wackernagel
llei de Wackernagel
- ca llei de Wackernagel, n f
- es ley de Wackernagel
- fr loi de Wackernagel
- en Wackernagel's law
Definició
Llei sobre la tendència que presenten els clítics a ocupar la segona posició oracional, siga la segona posició sintagmàtica (després del primer sintagma) o lèxica (després del primer mot).
Nota
- La primera descripció detallada del fenomen en les llengües indoeuropees fou realitzada pel filòleg alemany Jakob Wackernagel. Aquesta tendència es constata igualment en llengües no indoeuropees com el luiseño o el walpiri.
llei de Wheeler
llei de Wheeler
- ca llei de Wheeler, n f
- es ley de Wheeler
- fr loi de Wheeler
- en Wheeler's law
Definició
Llei formulada pel lingüista Max W. Wheeler que, basada en la jerarquia de sonicitat, permet delimitar, d'acord amb els hàbits articulatoris del català, les seqüències consonàntiques que no poden aparéixer en posició final de paraula i que, per a la seua articulació, exigeixen la vocal de suport e.
Nota
- La regla es fonamenta en la jerarquia oclusiva > fricativa > nasal > semivocal > líquida, i permet preveure l'ús de la vocal de suport sempre que la seqüència final continga dues consonants del mateix tipus (per exemple dues oclusives com en apte) o dues consonants que apareguen en l'ordre delimitat per la jerarquia (per exemple, una oclusiva i una líquida, com en amable, una fricativa i una nasal, com en entusiasme, o una semivocal i una líquida, com en beure). [V. jerarquia de sonicitat]
