lingüística de corpus
lingüística de corpus
- ca lingüística de corpus, n f
- es lingüística de corpus
- fr linguistique de corpus
- en corpus linguistics
Definición
Branca de la lingüística que estudia les llengües a partir de la manera com aquestes apareixen expressades en mostres de textos, escrits o orals, anomenats corpus.
lingüística descriptiva
lingüística descriptiva
- ca lingüística descriptiva, n f
- es lingüística descriptiva
- fr linguistique descriptive
- en descriptive linguistics
Definición
Branca de la lingüística que tracta de donar compte dels fets del llenguatge tal com són utilitzats en una determinada llengua o dialecte en un moment concret sense tenir en compte allò que es prescriu en la normativa d'aquesta llengua o dialecte.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, els trets bàsics de la lingüística descriptiva són l'objectivitat i la sistematització.
lingüística diacrònica
lingüística diacrònica
- ca gramàtica històrica, n f
- ca lingüística diacrònica, n f sin. compl.
- ca lingüística històrica, n f sin. compl.
- es gramática histórica
- es lingüística diacrónica
- es lingüística histórica
- fr grammaire historique
- fr linguistique diachronique
- fr linguistique historique
- en diachronic linguistics
- en historical grammar
- en historical linguistics
Definición
Branca de la lingüística que estudia els canvis lingüístics experimentats al llarg del temps per una llengua en particular o per les llengües en general.
lingüística dialectal
lingüística dialectal
- ca dialectologia, n f
- ca lingüística dialectal, n f sin. compl.
- es dialectología
- es lingüística dialectal
- fr dialectologie
- fr linguistique dialectale
- en dialectology
Definición
Disciplina lingüística que estudia les varietats d'una llengua, especialment les diatòpiques o geogràfiques.
Nota
- Un dels mètodes de treball d'aquesta disciplina és la disposició cartogràfica dels materials recollits en una enquesta per a traçar-ne les isoglosses, fixar els límits entre els dialectes, etc. Aquesta metodologia rep el nom de geografia lingüística. Pel que fa a les classificacions d'aquesta disciplina, es pot distingir, des d'una perspectiva temporal, la dialectologia sincrònica de la diacrònica. Segons que la dialectologia adopte una perspectiva purament geogràfica o introduïsca variables socials, es diferencia la dialectologia pròpiament dita de la dialectologia social.
lingüística espacial
lingüística espacial
- ca neolingüística, n f
- ca lingüística espacial, n f sin. compl.
- es lingüística espacial
- es neolingüística
- fr linguistique spatiale
- fr néo-linguistique
- en neolinguistics
Definición
Escola lingüística sorgida com a reacció a la neogramàtica que concep el llenguatge com a creació, nega l'obligatorietat de les lleis fonètiques i el caràcter infranquejable de les fronteres lingüístiques i fa una interpretació psicològica dels canvis lingüístics, l'origen dels quals considera que és fonamentalment de caràcter individual.
Nota
- La neolingüística, predominantment alemanya i italiana, es va desenvolupar a partir dels treballs de Matteo Bartoli, Wilhelm von Humboldt, Gaston Paris, Karl Vossler i Leo Spitzer, entre d'altres.
lingüística estructural
lingüística estructural
- ca estructuralisme, n m
- ca distribucionalisme, n m sin. compl.
- ca gramàtica estratificacional, n f sin. compl.
- ca lingüística estructural, n f sin. compl.
- es descriptivismo
- es distribucionalismo
- es estructuralismo
- es gramática estructural
- es lingüística estructural
- fr descriptivisme
- fr distributionalisme
- fr grammaire structurale
- fr linguistique structurale
- fr structuralisme
- en descriptivism
- en distributionalism
- en structural grammar
- en structural linguistics
- en structuralism
Definición
Corrent lingüístic aparegut a Europa i a Amèrica del Nord durant el primer quart del segle XX que es caracteritza per la consideració que el llenguatge és un sistema o estructura d'elements delimitats per mitjà de relacions opositives.
Nota
- Pel que fa a Europa, el fundador de l'estructuralisme és el lingüista ginebrí Ferdinand de Saussure. Entre les idees bàsiques de Saussure, cal citar, a més del concepte de sistema o estructura lingüística, la distinció entre llengua (o codi lingüístic) i parla (o realitzacions concretes del codi) i l'estudi de la llengua des d'una perspectiva sincrònica i immanentista (enfront dels estudis diacrònics dels neogramàtics i els intents de buscar regles universals). A partir de les idees saussureanes, es desenvoluparen tota una sèrie d'escoles lingüístiques que matisaven o desenvolupaven algunes d'aquestes idees. Bàsicament, es poden citar el funcionalisme o Escola de Praga, l'Escola de Ginebra, la glossemàtica o Escola de Copenhaguen i la psicomecànica. L'estructuralisme americà, conegut també com a distribucionalisme o descriptivisme, té com a màxims exponents Leonard Bloomfield, Edward Sapir i Charles F. Hockett, i es diferencia de l'estructuralisme europeu pel caràcter marcadament antimentalista i per la metodologia descriptivista, que tracta de donar compte dels fets lingüístics a partir de la descripció detallada i sistemàtica d'un corpus lingüístic.
lingüística funcional
lingüística funcional
- ca funcionalisme, n m
- ca gramàtica funcional, n f sin. compl.
- ca lingüística funcional, n f sin. compl.
- es funcionalismo
- es gramática funcional
- es lingüística funcional
- fr fonctionnalisme
- fr grammaire fonctionnelle
- fr linguistique fonctionnelle
- en functional grammar
- en functional linguistics
- en functionalism
Definición
Corrent lingüístic vinculat originàriament a l'estructuralisme europeu, i més concretament a l'Escola de Praga, que caracteritza els elements lingüístics a partir de la funció que desenvolupen.
Nota
- El nom de funcionalisme es justifica per la importància que els autors vinculats a aquest corrent (entre d'altres, Vilém Mathesius, Nikolai S. Trubetskoi, Roman Jakobson i Josef Vachek) atorguen a la funció (comunicativa, representativa, expressiva, etc.) de l'activitat lingüística. Amb el nom de funcionalisme es coneixen també altres corrents lingüístics relacionats o no amb l'Escola de Praga, com ara els vinculats a André Martinet, Dwight Bolinger, Emilio Alarcos Llorach, Michael A. K. Halliday, Simon C. Dik o Talmy Givón.
lingüística general
lingüística general
- ca lingüística general, n f
- ca gramàtica general, n f sin. compl.
- es gramática general
- es lingüística general
- fr grammaire générale
- fr linguistique générale
- en general grammar
- en general linguistics
Definición
Branca de la lingüística que té com a objectius principals establir els principis universals per a l'estudi de les llengües i determinar les propietats del llenguatge humà.
lingüística generativa
lingüística generativa
- ca gramàtica generativa, n f
- ca generativisme, n m sin. compl.
- ca lingüística generativa, n f sin. compl.
- es generativismo
- es gramática generativa
- es lingüística generativa
- fr générativisme
- fr grammaire générative
- fr linguistique générative
- en generative grammar
- en generative linguistics
- en generativism
Definición
Gramàtica caracteritzada per un alt grau de formalització que permet obtenir un nombre potencialment infinit d'oracions gramaticals d'una llengua a partir d'un nombre finit de regles formals.
Nota
- La gramàtica generativa arranca amb l'obra de Noam Chomsky Syntactic Structures, publicada el 1957. Com l'estructuralisme, la gramàtica generativa parteix de la idea que la gramàtica d'una llengua ha de delimitar les interrelacions estructurals sistemàtiques existents entre els elements lingüístics. A diferència del que és freqüent en l'estructuralisme, no es limita a establir inventaris d'elements a partir de corpus i delimitar-ne la distribució, sinó que pretén realitzar una caracterització rigorosa i molt formalitzada del sistema de qualsevol llengua natural possible, amb la finalitat darrera d'establir les propietats lingüístiques innates que configuren la gramàtica universal. Des de la publicació del 1957, s'han proposat diferents models de gramàtica generativa. Cronològicament, la teoria preestàndard, la teoria estàndard, la semàntica generativa, la teoria estàndard ampliada, la teoria estàndard ampliada i revisada, la teoria del règim i del lligam i, més recentment, l'anomenat programa minimista. En tots aquests models es combina el mecanisme de la generació (propi de tota gramàtica generativa) amb el de les regles transformacionals (a partir de les quals s'estableixen diversos nivells o estructures). En aquest cas es pot parlar de gramàtica generativotransformacional o de gramàtica transformacional. Les transformacions, però, s'han reduït i restringit progressivament fins a quedar limitades a una única transformació, la del moviment, i fins i tot han estat eliminades en alguns models específics.
lingüística genètica
lingüística genètica
- ca genealogia, n f
- ca lingüística genètica, n f sin. compl.
- es genealogía
- es lingüística genética
- fr généalogie
- fr linguistique génétique
- en genealogy
- en genetic linguistics
Definición
Disciplina que delimita, per a una llengua concreta, la llengua mare de la qual procedeix, les llengües germanes i les possibles llengües filles que ha originat.
Nota
- Delimitar la genealogia del llatí, per exemple, consisteix a assenyalar l'indoeuropeu com a llengua mare, i el català, el francés, l'occità, l'italià, el romanés, el retoromànic, el gallegoportugués i el castellà com a llengües filles.
