funcionalisme - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
funcionalisme
funcionalisme
- ca funcionalisme, n m
- ca gramàtica funcional, n f sin. compl.
- ca lingüística funcional, n f sin. compl.
- es funcionalismo
- es gramática funcional
- es lingüística funcional
- fr fonctionnalisme
- fr grammaire fonctionnelle
- fr linguistique fonctionnelle
- en functional grammar
- en functional linguistics
- en functionalism
Definició
Corrent lingüístic vinculat originàriament a l'estructuralisme europeu, i més concretament a l'Escola de Praga, que caracteritza els elements lingüístics a partir de la funció que desenvolupen.
Nota
- El nom de funcionalisme es justifica per la importància que els autors vinculats a aquest corrent (entre d'altres, Vilém Mathesius, Nikolai S. Trubetskoi, Roman Jakobson i Josef Vachek) atorguen a la funció (comunicativa, representativa, expressiva, etc.) de l'activitat lingüística. Amb el nom de funcionalisme es coneixen també altres corrents lingüístics relacionats o no amb l'Escola de Praga, com ara els vinculats a André Martinet, Dwight Bolinger, Emilio Alarcos Llorach, Michael A. K. Halliday, Simon C. Dik o Talmy Givón.
