Diccionari general de l'esport

Es considera que són formes adequades tant cara a cara i duel com u contra u (amb les variants un contra un i una contra una, que tenen el mateix sentit però un abast diferent); en canvi, no es considera adequada la forma *mà a mà.

Els motius de la tria com a sinònims de cara a cara, u contra u (també un contra un i una contra una) i duel són els següents:
(1) Pel que fa a cara a cara, és la forma tradicional, que ja existeix en llengua general com a adverbi (per exemple, estar/parlar/ etc. cara a cara, amb el sentit 'enfront l'un de l'altre') o com a nom (tenir/preparar un cara a cara). El que es fa, per tant, és especialitzar una forma ja existent amb un significat propi de l'esport.
(2) Pel que fa a u contra u o un contra un (i també una contra una) és una forma més tècnica i nascuda en l'esport mateix, que remarca que la pilota està en disputa només entre dos jugadors, un per equip.
. Totes dues variants són igualment adequades, ja que tant u com un són pronoms referits a persones.
(3) Pel que fa a duel, és una forma pertanyent al llenguatge bèl·lic (com es freqüent en els esports) que està agafada de l'italià. En el llatí original duellum significava 'guerra', però en el pas a l'italià es va especialitzar amb el sentit de combat entre dos perquè el començament due- va fer pensar que es referia a dues persones.

Totes aquestes formes són masculines i aplicables indistintament a jugadors o jugadores:
. Exemples: disputar un cara a cara, guanyar un u contra u, sortir perdedor d'un un contra un

L'única excepció és una contra una, que té un abast més reduït perquè només es pot aplicar a jugadores.
. Exemple 1: El punt fort d'aquest porter / d'aquesta portera és el cara a cara / el duel / l'u contra u / l'un contra un
. Exemple 2: El punt fort d'aquesta portera és el cara a cara / el duel / l'u contra u / l'un contra un / l'una contra una

En canvi, *mà a mà es descarta pels problemes següents:
(1) Es tracta d'una expressió d'origen castellà (mano a mano), no se sap si originària dels toros, de jocs tradicionals castellans o del llenguatge bèl·lic, que només molt modernament s'ha començat a fer servir en català i exclusivament en el futbol; això fa pensar que es tracta d'una influència periodística.
(2) En català ja hi ha múltiples alternatives molt freqüents (cara a cara, u contra u / un contra un (una contra una) i duel.
(3) Cap de les llengües del voltant han adoptat tampoc l'expressió del castellà.

Un cara a cara, un u contra u (o un contra un, i també un una contra una) o un duel és una situació de joc en què s'enfronten un jugador en possessió de la pilota i un jugador adversari que el defensa, sovint un atacant i un porter.
. Els equivalents castellans són un mano a mano i un uno contra uno (també un una contra una); els francesos, un duel, un tête à tête i un un contre un (també un une contre une); els italians, un duello o un uno contro uno, i l'anglès, an one-on-one, amb la sigla 1v1.

Es considera que tant esport com deport són formes adequades, encara que designen significats diferents:

- L'esport és una activitat corporal d'agilitat, destresa o força reglamentada i institucionalitzada, que requereix un esforç continuat i un entrenament físic específic i metòdic.
. Per exemple, són esports el futbol, el bàsquet, l'atletisme, l'esquí o l'automobilisme.
. L'equivalent castellà és deporte; el francès, sport; l'italià, sport; els portuguesos, desporto (a Portugal) i esporte (al Brasil), i l'anglès, sport.

- El deport és una activitat sense reglamentar que es fa per plaer, generalment a l'aire lliure; aquesta forma, però, actualment té un ús molt reduït.
. Per exemple, podrien ser deports passejar per un camí o anar una estona amb bicicleta.
. L'equivalent castellà és deporte; l'italià, diporto, i els portuguesos, altre cop desporto (a Portugal) i esporte (al Brasil). Pel que fa al francès i l'anglès, actualment no tenen cap forma emparentada amb esport per a designar aquest sentit, de manera que recorren a altres expressions (com ara amusement en francès o fun en anglès).

Els motius d'aquesta especialització de esport i deport en català són els següents:
(1) Encara que totes dues formes tenen l'origen en el llatí deportare, han arribat al català per vies diferents:
. Deport és una paraula patrimonial del català, evolucionada des del llatí. En llatí deportare volia dir 'transportar', i d'aquí en totes les llengües romàniques deportar-se va prendre el sentit figurat 'transportar-se en esperit, entretenir-se', a partir del qual deport va passar a designar una estona d'entreteniment.
. Esport és una paraula manllevada de l'anglès sport, que justament havia agafat el francès antic desport (evolució francesa del llatí deportare). En anglès el sentit va evolucionar de l'entreteniment cap a l'activitat física regulada, i és amb aquest nou sentit que va entrar en català i en la resta de llengües romàniques.
(2) Quan el català va incorporar esport, que és una adaptació de l'anglès sport, la paraula tradicional deport pràcticament havia quedat en desús, igual que havia passat en les altres llengües romàniques. Davant d'aquesta situació, el català, el francès i l'italià van optar per incorporar la forma anglesa, mentre que en castellà les autoritats lingüístiques van preferir recuperar la forma tradicional deporte. (El portuguès, de la seva banda, es va dividir en solucions diferents: a Portugal van rehabilitar desporto, com havia fet el castellà, i al Brasil van incorporar esporte, com havien fet català, francès i italià.)
(3) Amb l'afegiment de la e inicial, necessària en català per a les paraules que comencen amb una essa i una consonant, la forma esport s'adapta tan bé a la pronúncia catalana que sembla una paraula pròpia. (Té una estructura similar a les paraules ja existents fort, mort, transport, tort, etc.)