Diccionari general de l'esport

Tant càmping com glàmping (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents:

- Un càmping és un espai de terreny proveït de diferents instal·lacions i serveis per a acollir tendes, caravanes i autocaravanes, sovint també amb bungalous a disposició, que permet fer estades temporals a l'aire lliure.
. Segons les instal·lacions i els serveis que ofereixen, els càmpings es classifiquen en quatre categories, representades per un nombre variable d'estrelles (de dues a cinc), similarment als hotels.
. Els equivalents castellans són un camping i un campamento de turismo; el francès, un camping; els anglesos, a camp site, a camping site i a camping ground, i l'alemany, ein Campingplatz.

- Un glàmping (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus de càmping, concretament un càmping que ofereix uns serveis luxosos, sovint ben integrat en el paisatge i en un entorn considerat molt atractiu; l'objectiu és ajuntar l'experiència de viure a la natura amb la comoditat d'estar-se en un allotjament de gamma alta.
. La qualificació de glàmping no forma part d'una classificació oficial sinó que és una denominació d'utilització lliure, a voluntat dels propietaris.
. La forma glàmping, agafada de l'anglès, està formada combinant glamorous i camping ('càmping glamurós, amb glamur').
. Els equivalents castellans són un camping con glamour, un camping de lujo i un glamping; els francesos, un camping de luxe, un glamping i un prêt-à-camper de luxe; els anglesos, a glam camping, a glamorous camping i a glamping, i l'alemany, ein Glamping.

El TERMCAT proposa com a forma preferible Copa Amèrica i, en cas de necessitar una forma més precisa, Copa Amèrica de Vela; en canvi, es considera un purisme innecessari la forma *Copa de l'Amèrica.

En realitat la forma més ajustada als criteris lingüístics habituals hauria de ser Copa de l'Amèrica, ja que el complement no fa referència al continent sinó al guanyador de la primera edició de la competició (la goleta America, dels Estats Units, que el 1851 va derrotar catorze velers anglesos a l'illa de Wight).

Tot i això, hi ha motius sòlids que porten a la tria preferent de la forma Copa Amèrica:

(1) La similitud del nom de la goleta (America) i del nom del continent en català (Amèrica) dificulta molt l'aplicació estricta del criteri lingüístic sobre noms propis de naus, aeronaus, trens, satèl·lits, ferrocarrils, etc., segons el qual cal escriure'ls respectant-ne la forma exacta, amb majúscula inicial i amb cursiva; això portaria a la forma *Copa de l'America).
(2) L'eliminació de la preposició i l'article ja es dona sovint en altres designacions sintagmàtiques formades per un nom comú i un nom propi com a complement que indiquen un únic referent, tant en l'àmbit esportiu com en altres àmbits.
Exemples: ral·li Costa Brava (i no *ral·li de la Costa Brava), Torneig Ciutat de l'Hospitalet (i no *torneig de la Ciutat de l'Hospitalet); plaça Catalunya (i no *plaça de Catalunya), carrer Església (i no *carrer de l'Església)
(3) El manteniment de la preposició i l'article no fa més evident que es fa referència a una embarcació i no al continent.
(4) És de molt la forma més utilitzada en català i la que té més tradició en els mitjans escrits; també és la preferida dels especialistes.
(5) En altres llengües s'ha adoptat la mateixa solució: en castellà com a forma freqüent (Copa América, malgrat que la forma considerada oficial és Copa del América) i en italià com a forma única (Coppa America).

La Copa Amèrica és una competició nàutica internacional de vela que enfronta velers pertanyents a clubs nàutics de diferents països en regates successives per a establir-ne un guanyador; no té una periodicitat establerta, sinó que es disputa cada vegada que un veler desafia el guanyador de l'última edició.
. Els equivalents castellans són la Copa América i la Copa del América; el francès, la Coupe de l'America; l'italià, la Coppa America, i l'anglès, the America's Cup.

La majoria de ports de muntanya més coneguts del Tour estan situats a Occitània i tenen, per tant, un nom original en occità. D'acord amb el criteri habitual en català d'intentar respectar la toponímia de les llengües originals en cas de no haver-hi una forma històrica catalana, es considera preferible fer servir les formes originals occitanes quan s'hi fa referència, en comptes de recórrer a les formes franceses amb què són coneguts habitualment.

Convé tenir en compte que les formes franceses corresponents són adaptacions fonètiques i ortogràfiques de l'occità, que de vegades també en canvien el sentit original.

Els principals ports dels Alps són els següents:
- el Galibier (de 2.642 m, en francès també anomenat Galibier)
- l'Izoard (2.361 m, en francès també anomenat Izoard)
- el Ventor (1.912 m, en francès Mont Ventoux)
- l'Aup d'Uès (1.850 m, en francès Alp d'Huez)

El principal port del massís central és el següent:
- el Puèi Domat (1.465 m, en francès Puy de Dôme)

Els principals ports del Pirineu són els següents:
- el Tormalet (2.115 m, en francès Tourmalet)
- l'Aubisca (1.709 m, en francès Aubisque)
- el Pèira Sorda (1.569 m, en francès Peyresourde)