Neoloteca

ca de costat, adv
ca de côté [fr], adv sin. compl.
es de côté, adv
es de lado, adv
fr de côté, adv
en de côté, adv
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definición

Manera d'executar una posició, un pas o un moviment col·locant el tors de perfil al públic o al frontal establert o d'executar un pas desplaçant-se lateralment.

Nota

Per exemple, es poden executar de costat l'arabesque, l'assemblé, el balancé o el ballonné.

ca congestus [la], adj
ca de coliflor, adj sin. compl.
ca de cotó fluix, adj sin. compl.
es congestus, adj
fr bourgeonnant -ante, adj
fr congestus, adj
en congestus, adj
en towering, adj

Física > Meteorologia

Definición

Dit de l'espècie de cúmulus que té una dimensió vertical gran i moltes protuberàncies al cim.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

[Acta 644, 12 de desembre de 2019]

ca de cua, adv
es fakie
fr fakie
fr marche arrière
en fakie

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definición

Dit de la manera de fer surf amb la cua de la planxa de neu per davant de l'espàtula sense canviar la posició dels peus en les fixacions.

ca de dia zero, adj
es de día cero, adj
fr jour zero, adj
en 0-day, adj
en zero-day, adj

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat

Definición

Relatiu a la vulnerabilitat d'un dispositiu o sistema que encara és desconeguda pel fabricant, o que es coneix des de fa poc temps, i encara no té protecció ni s'ha fet pública als usuaris.

Nota

1. Per exemple, un atac de dia zero, una amenaça de dia zero, un virus de dia zero, un forat de seguretat de dia zero o una protecció de dia zero.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de dia zero i explotador de dia zero:

S'aprova la locució adjectiva de dia zero, calc de l'anglès zero-day, pels motius següents:

·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada: dia zero és el dia en què es descobreix la vulnerabilitat del sistema i el moment a partir del qual els desenvolupadors o el fabricant comencen a buscar-hi solució;

·és una forma ja documentada en textos catalans, tant per a fer referència a una vulnerabilitat del sistema, com a un atac o un programa que aprofita aquesta vulnerabilitat, o a una protecció per a resoldre-la;

·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

·té el vistiplau dels especialistes.

Com a terme relacionat s'aprova la denominació explotador de dia zero, creada sobre el nucli explotador ("Programari que aprofita la vulnerabilitat d'un dispositiu o sistema per a introduir-hi programari maliciós"), aprovat també pel Consell Supervisor.

[Acta 632, 14 de febrer de 2018]

ca flammagenitus [la], adj
ca de foc, adj sin. compl.
es de fuego, adj
es flammagenitus, adj
fr de feu, adj
fr flammagenitus, adj
en fire, adj
en flammagenitus, adj

Física > Meteorologia

Definición

Dit del núvol especial que s'origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, com ara incendis forestals o activitat volcànica.

Nota

1. El cúmulus flammagenitus es coneix també amb les formes pirocúmulus o pirocúmul, i el cumulonimbus flammagenitus, amb la forma pirocumulonimbus.
2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

[Acta 644, 12 de desembre de 2018]

ca de fons, adj
es dorsal, adj
fr dorsal -ale, adj
en back-end, adj
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Informàtica > Aplicacions informàtiques, **Denominació catalana 1: Locució adjectival (SPrep)**

Definición

Relatiu al fons d'un sistema informàtic.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme de fons

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma de fons.

Criteris aplicats

·És una alternativa catalana a l'adjectiu manllevat de l'anglès back end, molt introduït entre els especialistes.

·És una forma lingüísticament adequada, corresponent al substantiu fons, adoptat en català com a alternativa al substantiu anglès back end.

·Té l'aval d'especialistes del sector.

Formes desestimades

-fondo: Malgrat que l'adjectiu fondo -a prové, com el substantiu fons, del llatí fundus, no és una forma adequada en aquest cas, ja que fondo no té, a diferència de fons, valor locatiu; és a dir, fondo -a només significa 'pregon'.

[Acta 689, 7 de març de 2022]

ca de guanyar-guanyar, adj
es de ganar-ganar, adj
es ganar-ganar, adj
fr gagnant-gagnant, adj
it vincente-vincente, adj
en win-win, adj

Resolució alternativa de conflictes

Definición

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.

Nota

1. De vegades també s'utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

S'aprova la denominació de guanyar-guanyar, juntament amb les formes semànticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'anglès, pels motius següents:

·totes quatre són alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introduïdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'àmbit de la gestió de conflictes com també en els sectors de l'economia i la gestió en general;

·des del punt de vista lingüístic, són locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relació o el conflicte;

·malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions és poc habitual, són formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les distàncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals construïdes amb la preposició de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

·els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introduïts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades són estructuralment i semànticament molt pròximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

·guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que són les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista lingüístic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposició (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de bé, de butxaca, de categoria, etc.);

·de guany mutu, de pèrdua mútua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de pèrdua unilateral (o de pèrdua unipart o de pèrdua unipersonal): malgrat que són formes lingüísticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen ús i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantació, perquè s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

·de guany-guany, de pèrdua-pèrdua, de guany-pèrdua, de pèrdua-guany: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes;

·guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'ús de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes construïdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

·guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren més favorables a l'ús de verbs en infinitiu.

[Acta 621, 19 de maig de 2017]

ca de guanyar-perdre, adj
es de ganar-perder, adj
es ganar-perder, adj
fr gagnant-perdant, adj
it vincente-perdente, adj
en win-lose, adj

Resolució alternativa de conflictes

Definición

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.

Nota

1. Referida a un acord, la forma de guanyar-perdre (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de perdre-guanyar. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de guanyar-perdre s'aplica a l'actitud de qui intenta imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat, mentre que la forma de perdre-guanyar s'aplica a l'actitud de qui s'acomoda als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament.
2. De vegades també s'utilitza la forma guanyar-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

S'aprova la denominació de guanyar-guanyar, juntament amb les formes semànticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'anglès, pels motius següents:

·totes quatre són alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introduïdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'àmbit de la gestió de conflictes com també en els sectors de l'economia i la gestió en general;

·des del punt de vista lingüístic, són locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relació o el conflicte;

·malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions és poc habitual, són formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les distàncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals construïdes amb la preposició de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

·els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introduïts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades són estructuralment i semànticament molt pròximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

·guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que són les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista lingüístic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposició (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de bé, de butxaca, de categoria, etc.);

·de guany mutu, de pèrdua mútua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de pèrdua unilateral (o de pèrdua unipart o de pèrdua unipersonal): malgrat que són formes lingüísticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen ús i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantació, perquè s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

·de guany-guany, de pèrdua-pèrdua, de guany-pèrdua, de pèrdua-guany: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes;

·guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'ús de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes construïdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

·guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren més favorables a l'ús de verbs en infinitiu.

[Acta 621, 19 de maig de 2017]

ca de mans lliures, adj
es de manos libres
fr à mains libres
en hands-free

Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

Definición

Dit de l'accessori que mitjançant un altaveu i un micròfon situats en l'aparell telefònic permet mantenir una conversa sense necessitat d'agafar l'auricular.

ca de perdre-guanyar, adj
es de perder-ganar, adj
es perder-ganar, adj
fr perdant-gagnant, adj
it perdente-vincente, adj
en lose-win, adj

Resolució alternativa de conflictes

Definición

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades.

Nota

1. Referida a un acord, la forma de perdre-guanyar (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de guanyar-perdre. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de perdre-guanyar indica una actitud d'acomodar-se als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament, mentre que la forma de guanyar-perdre indica una actitud d'intentar imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat.
2. De vegades també s'utilitza la forma perdre-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a fer referència a una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

S'aprova la denominació de guanyar-guanyar, juntament amb les formes semànticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'anglès, pels motius següents:

·totes quatre són alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introduïdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'àmbit de la gestió de conflictes com també en els sectors de l'economia i la gestió en general;

·des del punt de vista lingüístic, són locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relació o el conflicte;

·malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions és poc habitual, són formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les distàncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals construïdes amb la preposició de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

·els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introduïts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades són estructuralment i semànticament molt pròximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

·guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que són les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista lingüístic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposició (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de bé, de butxaca, de categoria, etc.);

·de guany mutu, de pèrdua mútua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de pèrdua unilateral (o de pèrdua unipart o de pèrdua unipersonal): malgrat que són formes lingüísticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen ús i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantació, perquè s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

·de guany-guany, de pèrdua-pèrdua, de guany-pèrdua, de pèrdua-guany: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes;

·guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'ús de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes construïdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

·guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren més favorables a l'ús de verbs en infinitiu.

[Acta 621, 19 de maig de 2017]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota