Neoloteca

ca de perdre-perdre, adj
es de perder-perder, adj
es perder-perder, adj
fr perdant-perdant, adj
it perdente-perdente, adj
en lose-lose, adj

Resolució alternativa de conflictes

Definición

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a totes les parts implicades.

Nota

1. De vegades també s'utilitza la forma perdre-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a totes les parts implicades.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

S'aprova la denominació de guanyar-guanyar, juntament amb les formes semànticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'anglès, pels motius següents:

·totes quatre són alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introduïdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'àmbit de la gestió de conflictes com també en els sectors de l'economia i la gestió en general;

·des del punt de vista lingüístic, són locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relació o el conflicte;

·malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions és poc habitual, són formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les distàncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals construïdes amb la preposició de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

·els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introduïts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades són estructuralment i semànticament molt pròximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

·guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que són les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista lingüístic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposició (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de bé, de butxaca, de categoria, etc.);

·de guany mutu, de pèrdua mútua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de pèrdua unilateral (o de pèrdua unipart o de pèrdua unipersonal): malgrat que són formes lingüísticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen ús i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantació, perquè s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

·de guany-guany, de pèrdua-pèrdua, de guany-pèrdua, de pèrdua-guany: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes;

·guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'ús de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes construïdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

·guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren més favorables a l'ús de verbs en infinitiu.

[Acta 621, 19 de maig de 2017]

ca de punta a punta, adv
ca de cistella a cistella [BÀSQUET], adv sin. compl.
ca de porta a porta, adv sin. compl.
es coast to coast, adv
es de costa a costa, adv
fr coast to coast, adv
fr de panier à panier [BÀSQUET], adv
it coast to coast, adv
en coast to coast, adv
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Esport > Esports de pilota, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Locució adverbial**, **Denominació catalana 3: Locució adverbial**

Definición

Travessant corrent pràcticament tot el camp de joc portant la pilota, des de camp propi fins a prop de la porteria o la cistella contrària.

Nota

1. L'equivalent anglès coast to coast, utilitzat en totes les llengües, prové de la lliga de bàsquet professional dels Estats Units (NBA), des d'on ha passat als altres països i també a altres esports.
2. Les denominacions de cistella a cistella (i l'equivalent francès de panier à panier) i de porta a porta tenen un ús més restringit: de cistella a cistella (i de panier à panier), perquè és exclusiva del bàsquet (el nom ve del fet que la jugada sovint comença amb un rebot sota la pròpia cistella); de porta a porta, perquè és pròpia sobretot d'un registre col·loquial.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme de punta a punta (sin. compl. de cistella a cistella, de porta a porta)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes de punta a punta i, com a sinònims complementaris, de cistella a cistella i de porta a porta.

Criteris aplicats

Pel que fa a de punta a punta:

·És una forma descriptiva i de fàcil interpretació, que indica per mitjà de preposicions i de la repetició dels nuclis el punt de partida i el punt d'arribada de l'acció del jugador.

·Es documenten algunes ocurrències en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

Pel que fa a de cistella a cistella:

·És una forma descriptiva i de fàcil interpretació, que indica per mitjà de preposicions i de la repetició dels nuclis el punt de partida i el punt d'arribada de l'acció del jugador.

·Es recull com a sinònim complementari perquè, a diferència de de camp a camp, només pot tenir aplicació al bàsquet.

·Es documenten algunes ocurrències en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·En francès s'utilitza la designació anàloga, a més del manlleu.

Pel que fa a de porta a porta:

·És una forma metafòrica i expressiva, que descriu l'acció per mitjà de la comparació amb un trajecte habitual entre dos edificis (per exemple, l'habitatge i el lloc de feina); complementàriament, en els esports amb porteries, la sinonímia de porta amb porteria en un registre col·loquial fa que també pugui adquirir el sentit 'de porteria a porteria'.

·Es recull com a sinònim complementari pel seu caràcter metafòric, que la fa menys transparent, i per la seva condició de proposta sense un ús documentat.

·És una forma avalada per un mitjà de comunicació, que en vol fer difusió.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

[Acta 700, 19 de desembre de 2022]

ca de punta a punta, adv
ca de cistella a cistella [BÀSQUET], adv sin. compl.
ca de porta a porta, adv sin. compl.
es coast to coast, adv
es de costa a costa, adv
fr coast to coast, adv
fr de panier à panier [BÀSQUET], adv
it coast to coast, adv
en coast to coast, adv
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Esport > Esports de pilota, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Locució adverbial**, **Denominació catalana 3: Locució adverbial**

Definición

Travessant corrent pràcticament tot el camp de joc portant la pilota, des de camp propi fins a prop de la porteria o la cistella contrària.

Nota

1. L'equivalent anglès coast to coast, utilitzat en totes les llengües, prové de la lliga de bàsquet professional dels Estats Units (NBA), des d'on ha passat als altres països i també a altres esports.
2. Les denominacions de cistella a cistella (i l'equivalent francès de panier à panier) i de porta a porta tenen un ús més restringit: de cistella a cistella (i de panier à panier), perquè és exclusiva del bàsquet (el nom ve del fet que la jugada sovint comença amb un rebot sota la pròpia cistella); de porta a porta, perquè és pròpia sobretot d'un registre col·loquial.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme de punta a punta (sin. compl. de cistella a cistella, de porta a porta)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes de punta a punta i, com a sinònims complementaris, de cistella a cistella i de porta a porta.

Criteris aplicats

Pel que fa a de punta a punta:

·És una forma descriptiva i de fàcil interpretació, que indica per mitjà de preposicions i de la repetició dels nuclis el punt de partida i el punt d'arribada de l'acció del jugador.

·Es documenten algunes ocurrències en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

Pel que fa a de cistella a cistella:

·És una forma descriptiva i de fàcil interpretació, que indica per mitjà de preposicions i de la repetició dels nuclis el punt de partida i el punt d'arribada de l'acció del jugador.

·Es recull com a sinònim complementari perquè, a diferència de de camp a camp, només pot tenir aplicació al bàsquet.

·Es documenten algunes ocurrències en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·En francès s'utilitza la designació anàloga, a més del manlleu.

Pel que fa a de porta a porta:

·És una forma metafòrica i expressiva, que descriu l'acció per mitjà de la comparació amb un trajecte habitual entre dos edificis (per exemple, l'habitatge i el lloc de feina); complementàriament, en els esports amb porteries, la sinonímia de porta amb porteria en un registre col·loquial fa que també pugui adquirir el sentit 'de porteria a porteria'.

·Es recull com a sinònim complementari pel seu caràcter metafòric, que la fa menys transparent, i per la seva condició de proposta sense un ús documentat.

·És una forma avalada per un mitjà de comunicació, que en vol fer difusió.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

[Acta 700, 19 de desembre de 2022]

ca de règim, adj
ca regimental, adj
es de régimen
es regimental

Dret penal > Dret penitenciari

Definición

D'acord amb el règim penitenciari.

ca de reobertura, adj
es de balanceo, adj
es de réveil, adj
fr de réveil, adj
en balance, adj
en balancing, adj
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Esport > Esports mentals > Bridge, **Denominació catalana 1: Locució adjectival (SPrep)**

Definición

Dit de la veu diferent de passo que fa un jugador després de dos passos consecutius, un cop oberta la subhasta.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme de reobertura

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma de reobertura.

Criteris aplicats

·És un calc del francès, però és una forma lingüísticament adequada en català, descriptiva del concepte (perquè és una veu que fa revifar la subhasta, fa que no es tanqui en l'últim moment).

·És una alternativa catalana al manlleu francès de réveil, que és la forma utilitzada habitualment.

·Té el vistiplau dels especialistes.

[Acta 726, 30 de setembre de 2024]

ca de tractament, adj
es de tratamiento
es tratamental

Dret penal > Dret penitenciari

Definición

D'acord amb el tractament penitenciari.

ca de vianants, adj
es de peatones
es peatonal
fr à piétons
fr piéton
fr piétonnier
it pedonale
en pedestrial
en pedestrian

Construcció > Urbanisme

Definición

Dit de la via zona, carrer, etc. reservat als vianants, en què no és permesa la circulació lliure de vehicles.

ca dosi efectiva 50, n f
ca DE₅₀, n f sigla
es dosis efectiva 50, n f
es dosis efectiva mediana, n f
es DE₅₀, n f sigla
fr dose efficace 50, n f
fr dose efficace médiane, n f
fr DE₅₀, n f sigla
en effective dose 50, n
en median effective dose, n
en ED₅₀, n sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definición

Estimació estadística de la dosi necessària d'un agent químic o físic per a produir un determinat efecte sobre la meitat dels organismes d'una població que hi ha estat exposada en condicions definides.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes concentració letal 50 (sigla CL₅₀), concentració efectiva 50 (sigla CE₅₀), dosi letal 50 (sigla DL₅₀), dosi efectiva 50 (sigla DE₅₀), temps letal 50 (sigla TL₅₀) i temps efectiu 50 (sigla TE₅₀):

S'aproven els termes semànticament relacionats concentració letal 50, concentració efectiva 50, dosi letal 50, dosi efectiva 50, temps letal 50 i temps efectiu 50, juntament amb les formes abreujades CL₅₀, DL₅₀, CE₅₀, DE₅₀, TL₅₀ i TE₅₀, respectivament, pels motius següents:

·són les formes més utilitzades entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

·es documenten en català en fonts especialitzades i, anàlogament, en les altres llengües veïnes;

·les formes desenvolupades són explicables des del punt de vista lingüístic i poden considerar-se adequades: concentració letal, concentració efectiva, dosi letal, dosi efectiva, temps letal i temps efectiu són sintagmes descriptius i transparents; la xifra 50, adjuntada al final de cadascun, és, al seu torn, una reducció de 50% i fa referència a la meitat dels organismes de la població tinguda en compte, és a dir, al 50% dels organismes;

·l'opció de construir les denominacions a partir de la referència explícita al percentatge de població tingut en compte (50), permet que en els casos en què aquest percentatge varia la denominació pugui ser la mateixa amb un simple canvi de la xifra final (per exemple, concentració letal 90 per a fer referència a la concentració necessària per a la mort del 90% dels organismes);

·les formes abreujades, al seu torn, són sigles corresponents a les denominacions catalanes de cadascun dels conceptes i tenen també ús entre els experts; en les altres llengües romàniques es recorre igualment a les sigles creades a partir de les denominacions de la pròpia llengua;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarten les solucions formades amb l'adjectiu mitjà -ana al final (concentració letal mitjana, dosi letal mitjana, etc.), malgrat que es documenten (tant en català com -les formes paral·leles- en altres llengües romàniques), perquè són semànticament inadequades, fruit d'una mala traducció de l'anglès median. Cal tenir present que mitjà -ana fa referència al concepte de mitjana aritmètica ("Quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen", segons el diccionari normatiu), i que en aquest cas l'estimació estadística de les dades (de la concentració letal 50, de la concentració efectiva 50, etc.) no es fa a partir de cap mitjana aritmètica. De fet, l'anglès median(1), que tant pot tenir categoria de substantiu com d'adjectiu, no remet al concepte estadístic de mitjana, sinó al de mediana, això és, a la "Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu.

També s'han descartat, malgrat tot, les formes catalanes creades amb l'adjectiu medià -ana (concentració letal mediana, dosi efectiva mediana, etc.), que es documenten en altres llengües, perquè també es consideren semànticament inadequades o, si més no, equívoques. D'una banda, l'adjectiu medià -ana només es defineix al diccionari normatiu com a equivalent al concepte anatòmic de sagital ("Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra"), de manera que, a partir d'aquest sentit estricte, les solucions amb medià -ana no es podrien justificar. Tampoc es podrien justificar en el cas que s'ampliés el sentit normatiu de medià -ana a l'àmbit matemàtic, com a adjectiu relacionat amb el valor del centre d'un conjunt de dades (o sigui, relacionat amb la mediana, com median), perquè l'adjectiu s'associaria aquí amb el valor dels paràmetres (és a dir de la concentració, la dosi o el temps) i no, com és el cas, amb els efectes biològics que produeix (la meitat de la població). Probablement cal interpretar, de fet, que a la forma anglesa median lethal dose (i anàlogament en la resta de denominacions) median no és un modificador de dose, sinó que es refereix a la mediana de la població; la denominació, per tant, no s'hauria de llegir o interpretar com una dosi mediana, sinó com una dosi que és letal per a la mediana de la població (cal no oblidar que median té valor substantiu en anglès).

També s'han valorat les formes amb l'especificació 50% (és a dir, concentració letal 50%, dosi efectiva 50%, etc.), que també serien adequades i podrien considerar-se fins i tot més explicatives que les formes amb 50, però finalment s'han descartat perquè tenen menys ús que les solucions acordades.

Quant a l'ús de l'adjectiu eficaç en comptes de efectiu a concentració efectiva 50, dosi efectiva 50 i temps efectiu 50, s'opta per efectiu perquè és la forma normalment utilitzada i la que, per analogia amb l'anglès, prefereixen els especialistes. Des del punt de vista lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades, tenint en compte el sentit que els atorga el diccionari normatiu: efectiu -iva és "Que produeix l'efecte que hom n'espera", i eficaç, "Que té la virtut de produir l'efecte volgut".

Finalment, pel que fa a les formes abreujades (CL₅₀, DL₅₀, etc.), s'han bandejat les sigles angleses perquè, segons els especialistes, les sigles creades a partir de les denominacions catalanes són molt usuals, i perquè no s'ha pogut constatar, com ha suggerit algun expert, que les formes angleses corresponguin efectivament a símbols internacionals.

(1)Segons el diccionari Oxford: "Denoting or relating to a value or quantity lying at the midpoint of a frequency distribution of observed values or quantities, such that there is an equal probability of falling above or below it" o "The median value of a range of values".

[Acta 564, 3 d'octubre de 2013]

ca dealer [en], n m, f
es dealer
fr contrepartiste
fr négociant
it dealer
en dealer
de Dealer
de Jobber

Economia > Finances > Mercats financers

Definición

Persona o entitat que opera en mercats financers per compte propi.

ca death-metal [en], n m
es death metal, n m
fr death metal, n m
en death metal, n

Música

Definición

Estil musical derivat del heavy-metal, originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza per una posada en escena conceptual, l'ús de veus guturals, canvis de temps freqüents i lletres relacionades amb la mort, el sofriment i la destrucció.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota