Neoloteca

ca efecte nocebo, n m
ca resposta nocebo, n f
es efecto nocebo
es respuesta nocebo, n f
fr effet nocebo, n m
fr effet nocébo, n m
fr réponse nocebo, n f
fr réponse nocébo, n f
en nocebo effect, n
en nocebo response, n
de Nocebo-Antwort, n f
de Nocebo-Effekt, n m

Ciències de la salut > Farmacologia

Definició

Conjunt de canvis negatius o contraproduents que experimenta una persona en el seu estat de salut després de la presa d'un placebo.

Nota

1. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la denominació efecte nocebo:

S'aprova el terme efecte nocebo pels motius següents:

·es tracta d'un sintagma creat per l'adjunció al mot patrimonial efecte ('resultat de l'acció d'una causa') de la forma del futur del llatí nocere 'noure, fer mal, malmetre';

·es tracta d'una forma paral·lela a efecte placebo, sintagma pràcticament lexicalitzat creat amb la forma placebo, que el DIEC defineix com 'Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts, emprat en la investigació farmacològica';

·en català, doncs, el mot placebo és considerat un substantiu, i l'efecte placebo és l'efecte positiu que trobem després de la ingestió del placebo;

·totes dues formes (placebo i nocebo) romanen inalterades en totes les llengües, com a llatinismes acceptats;

·els especialistes constaten la vitalitat del terme.

Es desestima l'aprovació del substantiu *nocebo (que, hipotèticament, seria l'antònim de placebo) perquè es considera que quan s'administra una substància com un placebo, de la qual, per definició, no sabem els efectes (si no, seria una medecina) no es pot saber el resultat de la presa. La substància que s'administra és sempre un placebo, i l'efecte posterior, efecte placebo o efecte nocebo, depenent de la millora o l'empitjorament del pacient.

[Acta 343, 13 de febrer de 2002]
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la denominació resposta nocebo:

S'aprova la denominació resposta nocebo com a sinònim de la forma normalitzada efecte nocebo, pels motius següents:

·els especialistes asseguren que, tot i que efecte nocebo és la designació tradicional i té un ús molt estès, actualment es tendeix a donar preferència, en sectors especialitzats, a resposta nocebo, que es considera una forma semànticament més adequada; el motiu és que, segons els experts, és impropi parlar de efecte des del punt de vista clínic per a fer referència uns canvis en el pacient que en cap cas són el resultat de l'aplicació del placebo (perquè un placebo només conté productes inerts) sinó fruit de l'autosuggestió i de les expectatives que el pacient té amb relació a l'eficàcia del tractament;

·en altres llengües es documenta també la designació anàloga.

Tot i que els experts consultats s'han mostrat partidaris de donar prioritat a la denominació resposta nocebo, el Consell Supervisor decideix aprovar les dues denominacions com a sinònims absoluts, tenint en compte la gran extensió de efecte nocebo i el fet que l'ús del nucli efecte en aquest context no és lingüísticament inadequat.

El Consell Supervisor fa notar que aquesta decisió afecta també el terme relacionat efecte placebo, que passarà a tenir com a sinònim la forma resposta placebo.

[Acta 576, 12 de juny de 2014]

ca orgasme cerebral, n m
ca resposta sensorial meridiana autònoma, n f sin. compl.
ca RSMA, n f sigla
es orgasmo cerebral, n m
es respuesta sensorial meridiana autónoma, n f
es RSMA, n m sigla
fr orgasme cérébral, n m
fr ASMR, n m sigla
en autonomous sensory meridian response, n
en brain orgasm, n
en braingasm, n
en ASMR, n sigla

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definició

Conjunt de sensacions plaents que s'experimenten com a conseqüència d'una estimulació suau.

Nota

1. Les sensacions plaents poden consistir en pessigolleig, relaxació, serenor, endormiscament, etc., i els estímuls poden ser xiuxiueigs, sospirs, un to de veu suau, música ambiental, imatges de vida quotidiana, etc.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme orgasme cerebral (sin. compl. resposta sensorial meridiana autònoma; sigla RSMA):

S'aproven les denominacions orgasme cerebral i, com a sinònim complementari, resposta sensorial meridiana autònoma, juntament amb la sigla RSMA, pels motius següents:

Pel que fa a orgasme cerebral i resposta sensorial meridiana autònoma, calcs de les formes angleses brain orgasm i autonomous sensory merdian response, respectivament,

·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquest concepte: resposta sensorial meridiana autònoma és un calc de la forma anglesa d'autor(1) autonomous sensory merdian response, i orgasme cerebral és un calc de brain orgasm, forma amb què també es coneix en anglès el concepte;

·els especialistes hi donen el vistiplau i confirmen que són les designacions habituals;

·en altres llengües també s'utilitzen les formes calcades de l'anglès.

Pel que fa a la sigla, s'opta per la forma corresponent a la denominació catalana, tot i que la sigla anglesa (ASMR) té força ús, perquè es documenta i té el vistiplau dels especialistes.

Entre orgasme cerebral i orgasme mental, es prefereix orgasme cerebral, perquè remet a la idea de resposta física (no únicament psíquica, com mental) a uns estímuls i, per tant, es creu que s'adequa més bé al concepte.

(1) Segons diverses fonts, és una denominació encunyada l'any 2010 per la nord-americana Jennifer Allen, en el marc d'un grup de Facebook sobre aquesta resposta sensorial.

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

ca ressaca sexual, n f
es bangover, n m
es resaca sexual, n f
fr bangover, n m
fr gueule de bois sexuelle, n f
en bangover, n

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definició

Conjunt de seqüeles físiques i emocionals, com ara dolor muscular, dolor genital, mal de cap o somnolència, que s'experimenten després de tenir relacions sexuals intenses.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ressaca sexual:

S'aprova la denominació ressaca sexual pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu de l'anglès bangover;

·és una forma lingüísticament adequada, que descriu clarament el concepte;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions descriptives similars, a banda del manlleu;

·té el vistiplau dels especialistes.

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

ca ressonància de plasmó de superfície, n f
ca SPR, n f sigla
es resonancia de plasmón de superficie
es SPR sigla
fr résonance plasmon de surface
fr résonance plasmonique de surface
fr RPS sigla
fr SPR sigla
en surface plasmon resonance
en SPR sigla

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definició

Interacció ressonant de plasmons de superfície i fotons de l'espectre visible.

Nota

La sigla SPR prové de l'equivalent anglès surface plasmon resonance.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

[Acta 546, 17 de maig de 2012]

ca ressonància magnètica funcional, n f
ca RMf, n f sigla
es resonancia magnética funcional
es resonancia magnética nuclear funcional
es RMf
es RMNf sigla
fr imagerie par résonance magnétique fonctionnelle
fr IRM fonctionnelle
fr résonance magnétique fonctionnelle
fr IRMf sigla
en functional magnetic resonance imaging
en fMRI sigla

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definició

Ressonància magnètica que permet visualitzar la resposta hemodinàmica del sistema nerviós central associada als canvis d'activitat neural.

ca ressuscitació, n f
ca reanimació cardiopulmonar, n f sin. compl.
ca RCP, n f sigla
es reanimación cardíaca
es reanimación cardiopulmonar
es reanimación cardiorrespiratoria
es resucitación
es resurrección
es RCP sigla
es RCR sigla
fr réanimation
fr réanimation cardio-pulmonaire
fr réanimation cardio-respiratoire
fr ressuscitation
fr RCP sigla
fr RCR sigla
it rianimazione
it rianimazione cardiopolmonare
en resuscitation
de Herz-Lungen-Wiederbelebung
de Reanimation
de Wiederbelebung

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definició

Reanimació destinada a restablir les funcions vitals momentàniament abolides com a conseqüència d'una aturada cardíaca.

Nota

La forma reanimació cardiopulmonar i la sigla RCP (i igualment les formes anàlogues en altres llengües) s'utilitzen de vegades amb un sentit més restringit, referides exclusivament al conjunt de mesures que, durant el procés de ressuscitació, s'apliquen per a substituir transitòriament la respiració i la circulació espontànies, fonamentalment respiracions de rescat i compressions toràciques; amb aquest mateix sentit s'utilitza també la forma ressuscitació cardiopulmonar.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ressuscitació (sin. reanimació cardiopulmonar), aturada cardíaca (sin. aturada cardiorespiratòria), reanimació cardiopulmonar (sin. ressuscitació cardiopulmonar) i suport vital:

S'aprova el terme ressuscitació, calc de l'anglès resuscitation, pels motius següents:

·és una forma ja molt introduïda entre els especialistes, molts dels quals han sol·licitat explícitament l'acceptació del terme;(1)

·es documenta en nombroses fonts especialitzades en català, inclosos textos de regulacions i recomanacions d'abast internacional;

·es documenta també, paral·lelament, en altres llengües romàniques;

·des del punt de vista lingüístic, pot considerar-se una forma semànticament motivada, per tal com una aturada cardíaca implica l'absència momentània de les funcions vitals i tècnicament, per tant, segons la majoria d'experts, la mort del pacient; des d'aquest punt de vista, és pertinent parlar de ressuscitar, tenint en compte les accepcions genèriques que el diccionari normatiu atorga a aquest verb ("Tornar la vida (a un mort)" i "Fer reviure", entre d'altres).

Com a sinònim complementari de ressuscitació s'aprova la forma reanimació cardiopulmonar pels motius següents:

·és la denominació (al costat de la sigla corresponent, RCP, que també s'aprova) amb què tradicionalment s'ha designat aquest concepte en català i és una forma encara molt viva entre els especialistes;

·és una forma adequada formalment i, com a tipus específic de reanimació (concepte més genèric ja recollit al diccionari normatiu), motivada des del punt de vista semàntic;(2)

·es documenta en nombroses fonts catalanes, especialitzades i terminològiques, amb aquest sentit;

·també s'utilitza, anàlogament, en altres llengües romàniques.

Les formes reanimació cardiorespiratòria i ressuscitació cardiorespiratòria s'han descartat perquè, segons els especialistes, tenen molt poc ús.

Tampoc té ús la forma resurrecció, malgrat que al diccionari normatiu es documenta específicament en medicina amb el sentit de "Tornada a la vida o a l'estat conscient després d'una mort aparent", i per aquest motiu s'ha descartat. Aquesta forma ja es documentava també, amb aquest mateix sentit, al Diccionari de medicina de Manuel Corachan(3) i a la primera edició del Diccionari enciclopèdic de medicina(4) (no, en canvi, en edicions posteriors d'aquesta obra). Els especialistes consultats expliquen, però, que resurrecció té una connotació religiosa molt forta que fa que resulti difícil d'acceptar entre el col·lectiu mèdic.

S'opta, d'altra banda, per recollir reanimació cardiopulmonar com a sinònim complementari de ressuscitació i no com a sinònim absolut perquè molts especialistes atorguen actualment a aquesta forma, d'acord amb els protocols més internacionals, un sentit més restrictiu, referit únicament a les mesures que s'apliquen per substituir transitòriament la respiració i la circulació espontànies (fonamentalment respiracions de rescat i compressions toràciques), mentre que ressuscitació és una forma unívoca i, des d'aquest punt de vista, més precisa.

El Consell Supervisor aprova també, doncs, seguint la recomanació dels experts del Consell Català de Ressuscitació, la forma reanimació cardiopulmonar amb aquest darrer sentit més restrictiu, que també s'ha observat en altres llengües, juntament amb la forma sinònima ressuscitació cardiopulmonar i la sigla RCP.

Si bé la decisió de vincular amb una mateixa denominació (reanimació cardiopulmonar) dos conceptes semànticament tan propers podria resultar criticable, perquè pot crear una certa confusió, el Consell Supervisor fa notar que, en aquest cas, es limita a deixar constància de la vacil·lació en l'ús d'aquesta forma que s'ha observat entre els especialistes, segons la seva procedència i tradició, i es mostra partidari de no fer cap mena d'intervenció en la distribució dels conceptes, sobre els quals considera, de fet, que no té potestat. Caldrà revisar en un futur, malgrat tot, quan les nocions estiguin més assentades, si la forma reanimació cardiopulmonar continua utilitzant-se amb el mateix doble significat amb què s'ha aprovat aquí, o bé si ha quedat reduïda a un dels dos significats.

D'altra banda, com a termes semànticament relacionats amb el concepte de ressuscitació, el Consell Supervisor aprova també les formes aturada cardíaca (amb el sinònim aturada cardiorespiratòria) i suport vital pels motius següents:

Pel que fa a aturada cardíaca i aturada cardiorespiratòria,

·són formes utilitzades amb normalitat pels especialistes;

·són formalment adequades i motivades semànticament; la sinonímia entre aturada cardíaca i aturada cardiorespiratòria respon al fet que, segons els experts, sempre que hi ha una aturada del cor (això és, una aturada cardíaca) hi ha també, al mateix temps, una aturada de la respiració, de manera que totes dues formes es refereixen sempre al mateix concepte (durant pocs minuts, en canvi, pot haver-hi aturada respiratòria sense aturada cardíaca);

·totes dues formes es documenten en obres especialitzades i terminològiques i, anàlogament, en la resta de llengües.

Quant a suport vital (calc de l'anglès life support),

·si bé alguns especialistes opinen que és un simple sinònim de ressuscitació (o de reanimació cardiopulmonar) que podria evitar-se, d'altres argumenten que designa un concepte diferent i més ampli (el suport vital inclou, per exemple, aspectes de prevenció i detecció precoç no vinculats necessàriament al personal sanitari que no formen part del procés estricte de ressuscitació), malgrat que de manera poc estricta puguin utilitzar-se com a sinònims i intercanviar-se;

·és, efectivament, una forma ja molt introduïda en català i documentada en nombrosos textos d'especialitat;

·també es documenta, anàlogament, en altres llengües romàniques.

(1)Han mostrat un especial interès per l'estudi i l'acceptació d'aquesta forma els experts del Consell Català de Ressuscitació, organisme vinculat al Consell Europeu de Ressuscitació i integrat dins l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears que té com a funció promoure, coordinar i estandarditzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en suport vital i ressuscitació arreu de Catalunya.

(2)En català s'ha parlat tradicionalment de reanimar els pacients que patien una aturada cardíaca. Com a conseqüència de la internacionalització dels protocols i les recomanacions en aquest àmbit i de l'obertura a noves disciplines mèdiques, la forma calcada de l'anglès, ressuscitació, ha anat guanyant terreny.

(3)CORACHAN, Manuel. Diccionari de medicina: Amb la correspondència castellana i francesa seguit d'un vocabulari castellà-català i un de francès-català. Barcelona: Salvat, 1936. XXVII, 829 p.

(4)CASASSAS, O., dir. Diccionari enciclopèdic de medicina. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990. 1729 p. (Diccionaris Enciclopèdia Catalana).

[Acta 538, 15 de desembre de 2011]

ca reanimació cardiopulmonar, n f
ca ressuscitació cardiopulmonar, n f
ca RCP, n f sigla
es reanimación cardiopulmonar
es reanimación cardiorrespiratoria
es resucitación cardiopulmonar
es resucitación cardiorrespiratoria
es RCP sigla
es RCR sigla
fr réanimation cardio-pulmonaire
fr réanimation cardio-respiratoire
fr RCP sigla
fr RCR sigla
it rianimazione cardiopolmonare
en cardiopulmonary resuscitation
de Herz-Lungen-Wiederbelebung

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definició

Conjunt de mesures que, durant el procés de ressuscitació, s'apliquen per a substituir transitòriament la respiració i la circulació espontànies, fonamentalment respiracions de rescat i compressions toràciques.

Nota

La forma reanimació cardiopulmonar i la sigla RCP (i igualment les formes anàlogues en altres llengües) s'utilitzen també sovint com a sinònimes de ressuscitació, és a dir, referides al procés complet de restabliment de les funcions vitals momentàniament abolides com a conseqüència d'una aturada cardíaca.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ressuscitació (sin. reanimació cardiopulmonar), aturada cardíaca (sin. aturada cardiorespiratòria), reanimació cardiopulmonar (sin. ressuscitació cardiopulmonar) i suport vital:

S'aprova el terme ressuscitació, calc de l'anglès resuscitation, pels motius següents:

·és una forma ja molt introduïda entre els especialistes, molts dels quals han sol·licitat explícitament l'acceptació del terme;(1)

·es documenta en nombroses fonts especialitzades en català, inclosos textos de regulacions i recomanacions d'abast internacional;

·es documenta també, paral·lelament, en altres llengües romàniques;

·des del punt de vista lingüístic, pot considerar-se una forma semànticament motivada, per tal com una aturada cardíaca implica l'absència momentània de les funcions vitals i tècnicament, per tant, segons la majoria d'experts, la mort del pacient; des d'aquest punt de vista, és pertinent parlar de ressuscitar, tenint en compte les accepcions genèriques que el diccionari normatiu atorga a aquest verb ("Tornar la vida (a un mort)" i "Fer reviure", entre d'altres).

Com a sinònim complementari de ressuscitació s'aprova la forma reanimació cardiopulmonar pels motius següents:

·és la denominació (al costat de la sigla corresponent, RCP, que també s'aprova) amb què tradicionalment s'ha designat aquest concepte en català i és una forma encara molt viva entre els especialistes;

·és una forma adequada formalment i, com a tipus específic de reanimació (concepte més genèric ja recollit al diccionari normatiu), motivada des del punt de vista semàntic;(2)

·es documenta en nombroses fonts catalanes, especialitzades i terminològiques, amb aquest sentit;

·també s'utilitza, anàlogament, en altres llengües romàniques.

Les formes reanimació cardiorespiratòria i ressuscitació cardiorespiratòria s'han descartat perquè, segons els especialistes, tenen molt poc ús.

Tampoc té ús la forma resurrecció, malgrat que al diccionari normatiu es documenta específicament en medicina amb el sentit de "Tornada a la vida o a l'estat conscient després d'una mort aparent", i per aquest motiu s'ha descartat. Aquesta forma ja es documentava també, amb aquest mateix sentit, al Diccionari de medicina de Manuel Corachan(3) i a la primera edició del Diccionari enciclopèdic de medicina(4) (no, en canvi, en edicions posteriors d'aquesta obra). Els especialistes consultats expliquen, però, que resurrecció té una connotació religiosa molt forta que fa que resulti difícil d'acceptar entre el col·lectiu mèdic.

S'opta, d'altra banda, per recollir reanimació cardiopulmonar com a sinònim complementari de ressuscitació i no com a sinònim absolut perquè molts especialistes atorguen actualment a aquesta forma, d'acord amb els protocols més internacionals, un sentit més restrictiu, referit únicament a les mesures que s'apliquen per substituir transitòriament la respiració i la circulació espontànies (fonamentalment respiracions de rescat i compressions toràciques), mentre que ressuscitació és una forma unívoca i, des d'aquest punt de vista, més precisa.

El Consell Supervisor aprova també, doncs, seguint la recomanació dels experts del Consell Català de Ressuscitació, la forma reanimació cardiopulmonar amb aquest darrer sentit més restrictiu, que també s'ha observat en altres llengües, juntament amb la forma sinònima ressuscitació cardiopulmonar i la sigla RCP.

Si bé la decisió de vincular amb una mateixa denominació (reanimació cardiopulmonar) dos conceptes semànticament tan propers podria resultar criticable, perquè pot crear una certa confusió, el Consell Supervisor fa notar que, en aquest cas, es limita a deixar constància de la vacil·lació en l'ús d'aquesta forma que s'ha observat entre els especialistes, segons la seva procedència i tradició, i es mostra partidari de no fer cap mena d'intervenció en la distribució dels conceptes, sobre els quals considera, de fet, que no té potestat. Caldrà revisar en un futur, malgrat tot, quan les nocions estiguin més assentades, si la forma reanimació cardiopulmonar continua utilitzant-se amb el mateix doble significat amb què s'ha aprovat aquí, o bé si ha quedat reduïda a un dels dos significats.

D'altra banda, com a termes semànticament relacionats amb el concepte de ressuscitació, el Consell Supervisor aprova també les formes aturada cardíaca (amb el sinònim aturada cardiorespiratòria) i suport vital pels motius següents:

Pel que fa a aturada cardíaca i aturada cardiorespiratòria,

·són formes utilitzades amb normalitat pels especialistes;

·són formalment adequades i motivades semànticament; la sinonímia entre aturada cardíaca i aturada cardiorespiratòria respon al fet que, segons els experts, sempre que hi ha una aturada del cor (això és, una aturada cardíaca) hi ha també, al mateix temps, una aturada de la respiració, de manera que totes dues formes es refereixen sempre al mateix concepte (durant pocs minuts, en canvi, pot haver-hi aturada respiratòria sense aturada cardíaca);

·totes dues formes es documenten en obres especialitzades i terminològiques i, anàlogament, en la resta de llengües.

Quant a suport vital (calc de l'anglès life support),

·si bé alguns especialistes opinen que és un simple sinònim de ressuscitació (o de reanimació cardiopulmonar) que podria evitar-se, d'altres argumenten que designa un concepte diferent i més ampli (el suport vital inclou, per exemple, aspectes de prevenció i detecció precoç no vinculats necessàriament al personal sanitari que no formen part del procés estricte de ressuscitació), malgrat que de manera poc estricta puguin utilitzar-se com a sinònims i intercanviar-se;

·és, efectivament, una forma ja molt introduïda en català i documentada en nombrosos textos d'especialitat;

·també es documenta, anàlogament, en altres llengües romàniques.

(1)Han mostrat un especial interès per l'estudi i l'acceptació d'aquesta forma els experts del Consell Català de Ressuscitació, organisme vinculat al Consell Europeu de Ressuscitació i integrat dins l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears que té com a funció promoure, coordinar i estandarditzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en suport vital i ressuscitació arreu de Catalunya.

(2)En català s'ha parlat tradicionalment de reanimar els pacients que patien una aturada cardíaca. Com a conseqüència de la internacionalització dels protocols i les recomanacions en aquest àmbit i de l'obertura a noves disciplines mèdiques, la forma calcada de l'anglès, ressuscitació, ha anat guanyant terreny.

(3)CORACHAN, Manuel. Diccionari de medicina: Amb la correspondència castellana i francesa seguit d'un vocabulari castellà-català i un de francès-català. Barcelona: Salvat, 1936. XXVII, 829 p.

(4)CASASSAS, O., dir. Diccionari enciclopèdic de medicina. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990. 1729 p. (Diccionaris Enciclopèdia Catalana).

[Acta 538, 15 de desembre de 2011]

ca fracció resta, n f
ca resta, n f sin. compl.
es fracción resto, n f
es rechazo, n m
fr fraction restant, n f
en remainder fraction, n
en residual waste, n
en rest-fraction, n
en rest-waste, n

Medi ambient > Gestió ambiental

Definició

Fracció de residus de gestió municipal corresponent als residus que queden un cop feta la recollida selectiva de la resta de fraccions, que pot contenir materials valoritzables.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes fraccció resta (sin. compl. resta) i fracció de residus:

S'aproven les denominacions fracció resta i resta, com a sinònimes (la segona com a sinònim complementari), juntament amb el terme relacionat fracció de residus, pels motius següents:

·totes tres són formes descriptives i lingüísticament adequades; fracció resta, concretament, pot considerar-se una reducció de fracció de la resta, entenent resta, en aquest cas, com a tipus de residu o de material; el fet que el substantiu resta també funcioni sol amb aquest sentit pot haver facilitat la caiguda de la preposició i l'article;

·ja tenen ús i es documenten en nombrosos textos especialitzats;

·en la resta de llengües es documenten denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Com a alternativa a fracció resta, es descarta la forma fracció restant (anàloga a fracció orgànica o fracció inorgànica), que també s'ha valorat, perquè no té ús i els especialistes asseguren que fracció resta és una forma molt introduïda, que difícilment deixarà d'utilitzar-se.

S'aprova fracció resta com a forma principal de resta per motius d'ús i de precisió (resta designa també el tipus de material, a banda de la fracció).

[Acta 611, 28 de setembre de 2016]

ca restauració, n f
es restauración
fr restauration
en food service industry
en restaurant industry

Restauració

Definició

Sector d'activitat professional que agrupa les empreses i els establiments que preparen i serveixen menjars o begudes.

ca restauratiu -iva, adj
ca reparador -a, adj sin. compl.
es reparador -ra, adj
es reparativo -va, adj
es restaurador -ra, adj
es restaurativo -va, adj
fr réparateur -trice, adj
fr restaurateur -trice, adj
en restorative, adj

Resolució alternativa de conflictes

Definició

Dit de l'actuació o la solució jurídica que té com a objectiu millorar la relació entre les parts en conflicte reforçant-ne els vincles afectius, compensant el dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, restituint les relacions personals malmeses.

Nota

1. L'adjectiu restauratiu -iva és el més utilitzat actualment en català; s'utilitza en denominacions com ara acord restauratiu, cercle restauratiu, pràctica restaurativa i procés restauratiu. L'adjectiu restaurador -a és l'utilitzat tradicionalment; s'utilitza, per exemple, en la denominació justícia reparadora, sinònima de justícia restaurativa.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:

Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),

·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;

·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");

·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.

[Acta 621, 19 de maig de 2017]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota