requena
requena
Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia
- ca boval, n m
- ca requena, n m/f sin. compl.
- es bobal, n m
- es requena, n m
- fr bobal, n m
- pt boal, n m
Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia
Definició
Vi elaborat amb raïm boval, àcid, de color intens, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca i poc intensa, una mica rústega.
Nota
- 1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
- 2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
-
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme boval (sin. compl. requena):
S'aproven la denominació boval (de l'adjectiu normatiu boval, derivat de bou) i el sinònim complementari requena (del topònim valencià Requena) pels motius següents:
·totes dues formes es documenten àmpliament en obres terminològiques i especialitzades del sector;
·són lingüísticament adequades: boval és una substantivació de l'adjectiu boval, derivat de bou; (1) requena és una lexicalització del topònim Requena, a la plana d'Utiel, on és habitual el conreu d'aquest cep, i segueix, doncs, el paral·lelisme de denominacions ja normatives, com ara borgonya o bordeus, també procedents de noms propis;
·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;
·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
Es descarta la forma bobal, documentada en algunes fonts (per exemple, a la llista varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè és inadequada en català des del punt de vista ortogràfic (és probablement una influència del castellà, llengua que devia adoptar bobal a partir del català boval).
Es descarta també la forma requeno (i igualment la variant gràfica raqueno), malgrat que té ús en algunes zones del País Valencià, perquè és un castellanisme innecessari.
Els especialistes corroboren, d'altra banda, que boval és una varietat negra i remarquen que boval blanc és una altra varietat, menys coneguda i diferent genèticament. El boval blanc no s'estudia en aquest document perquè no és una varietat esmentada en cap de les DO catalanes ni en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA).
(1) La motivació semàntica de boval no és clara, però és possible, segons Favà, que provingui de la idea de 'raïm apte per als bous', pel fet que és un cep molt productiu i, especialment, pel fet que el raïm és bast.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
requena
requena
Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia
- ca boval, n m
- ca requena, n m/f sin. compl.
- es bobal, n m
- es requena, n m
- fr bobal, n m
- pt boal, n m
Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia
Definició
Raïm negre produït pel cep boval, menut i amb els grans mitjans o grossos.
Nota
- 1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
- 2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
-
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme boval (sin. compl. requena):
S'aproven la denominació boval (de l'adjectiu normatiu boval, derivat de bou) i el sinònim complementari requena (del topònim valencià Requena) pels motius següents:
·totes dues formes es documenten àmpliament en obres terminològiques i especialitzades del sector;
·són lingüísticament adequades: boval és una substantivació de l'adjectiu boval, derivat de bou; (1) requena és una lexicalització del topònim Requena, a la plana d'Utiel, on és habitual el conreu d'aquest cep, i segueix, doncs, el paral·lelisme de denominacions ja normatives, com ara borgonya o bordeus, també procedents de noms propis;
·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;
·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
Es descarta la forma bobal, documentada en algunes fonts (per exemple, a la llista varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè és inadequada en català des del punt de vista ortogràfic (és probablement una influència del castellà, llengua que devia adoptar bobal a partir del català boval).
Es descarta també la forma requeno (i igualment la variant gràfica raqueno), malgrat que té ús en algunes zones del País Valencià, perquè és un castellanisme innecessari.
Els especialistes corroboren, d'altra banda, que boval és una varietat negra i remarquen que boval blanc és una altra varietat, menys coneguda i diferent genèticament. El boval blanc no s'estudia en aquest document perquè no és una varietat esmentada en cap de les DO catalanes ni en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA).
(1) La motivació semàntica de boval no és clara, però és possible, segons Favà, que provingui de la idea de 'raïm apte per als bous', pel fet que és un cep molt productiu i, especialment, pel fet que el raïm és bast.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
rerelínia
rerelínia
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
- ca linebacker [en], n m, f
- ca rerelínia, n m, f sin. compl.
- es apoyador
- es linebacker
- fr linebacker
- fr seconde ligne
- en LB
- en linebacker
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
Definició
Jugador defensor que té les funcions de tapar les possibles vies de penetració dels corredors, de placar-los i d'interceptar les passades, que se situa endarrerit en relació amb la línia defensiva.
rerequart | rerequarta
rerequart | rerequarta
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
- ca quarterback, n m, f
- ca rerequart | rerequarta, n m, f sin. compl.
- es mariscal de campo
- es quarterback
- fr quart-arrière
- fr quarterback
- en QB
- en quarterback
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
Definició
Jugador atacant situat al darrere de la línia ofensiva, a continuació del central, que transmet als companys les instruccions de l'entrenador, rep la pilota procedent de l'esnap i inicia la jugada d'atac.
rescat
rescat
Protecció civil > Bombers
- ca rescat, n m
- es rescate
- en rescue
Protecció civil > Bombers
Definició
Conjunt d'operacions realitzades per a alliberar persones o animals d'un lloc del qual no poden sortir per si mateixos.
rescat amb grua
rescat amb grua
Protecció civil > Bombers
- ca argueig, n m
- ca rescat amb grua, n m
- es rescate con grúa
- fr treuillage
- en hoisting
- en winching
Protecció civil > Bombers
Definició
Operació de salvament en què les persones accidentades són evacuades, normalment des d'un helicòpter, d'un indret de difícil accés amb l'ajuda d'un argue.
reserva genètica
reserva genètica
Ciències de la vida > Genètica
- ca reserva genètica, n f
- es reserva genética
- fr réserve génétique
- en genetic reserve
Ciències de la vida > Genètica
Definició
Conjunt de genotips d'un organisme que es conserva en forma d'espècimens, gàmetes o embrions amb l'objectiu d'aïllar-los de circumstàncies externes adverses i de preservar-ne l'existència.
reserva oberta
reserva oberta
Lleure > Turisme, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**
- ca reserva oberta, n f
- es reserva abierta, n f
- fr réservation ouverte, n f
- en free booking, n
- de offene Buchung, n f
- de offene Reservierung, n f
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
Lleure > Turisme, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**
Definició
Reserva no finalitzada d'un servei turístic, pendent de formalització del client o pendent d'especificació del proveïdor per a la posterior aprovació del client.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reserva oberta
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma reserva oberta.
Criteris aplicats
·És una denominació lingüísticament adequada i transparent, alternativa al manlleu anglès free booking.
·Ja es documenta amb aquest sentit en textos catalans.
·Té el vistiplau dels especialistes consultats.
·És paral·lela a les formes documentades en castellà, francès i alemany.
[Acta 703, 27 de febrer de 2023]
residència casa de pagès
residència casa de pagès
Lleure > Turisme
- ca residència casa de pagès, n f
- ca RCP, n f sigla
- es casa de labranza
- es casa rural
- es residencia-casa de campo
- es residencia-casa de payés
Lleure > Turisme
Definició
Habitatge rural que destina una part o la totalitat de les seves estances i habitacions a l'allotjament turístic.
Nota
- Aquest terme i les tres modalitats que en distingeix la legislació catalana (la masia, la casa de poble i l'allotjament rural independent) són d'ús exclusiu a Catalunya.
residu auditiu
residu auditiu
Ciències de la salut > Otorrinolaringologia
- ca residu auditiu, n m
- es resto auditivo
- fr reste auditif
- en auditory remnants
- en residual hearing
Ciències de la salut > Otorrinolaringologia
Definició
Audició de les freqüències inferiors a 750 cicles per segon, amb intensitats de 80 a 110 decibels.
