xabàkia
xabàkia
Gastronomia
- ca xabàkia, n f
- es shebbakia
- fr chabbakia
- fr chebbakia
- fr haloua chebbakia
- it chabakkia
- pt chebakia
- en halwa shebakia
- en shabakia
- en shebakia
Gastronomia
Definició
Pastisset amb forma de cinta, trena o llaç, típic del Magrib, fregit amb oli i posteriorment recobert amb mel i decorat amb sèsam, que es menja especialment durant el ramadà.
Nota
- De l'àrab hàlua xabàkia ('dolç de llaç'), escurçat en xabàkia ('llaç').
xahà
xahà
Zoologia > Ocells
- ca xahà, n m
- es chajá, n m
- fr kamichi, n m
- en chaja, n
- en screamer, n
- de Tschaja, n m
- de Wehrvogel, n m
Zoologia > Ocells
Definició
Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima, de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes, pròpies de l'Amèrica del Sud.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xahà:
S'aprova la forma xahà com a nom genèric de les diferents espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima (de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes), que habiten a l'Amèrica del Sud, pels motius següents:
·és una adaptació catalana de chahâ, nom guaraní d'aquest ocell, d'origen onomatopeic, que es pronuncia, segons les indicacions sobre el guaraní recollides en diverses fonts, [ʃa'hã] o [ʃa'xã];
·el manlleu del guaraní també es documenta en castellà, anglès i alemany, degudament adaptat segons cada llengua;
·té el vistiplau dels especialistes.
Es desestima la forma txajà, malgrat que ja ha tingut força difusió en català, perquè només pot explicar-se com una mala adaptació del castellà chajá:
-Pel que fa a la tx inicial, cal tenir en compte que el so original guaraní és fricatiu, no africat, i que els mots catalans començats en tx- són molt escassos.(1)
-Pel que fa a la j, en català no existeixen els sons [x] ni [h], però si cal reproduir-los en algun manlleu es representen respectivament per kh i h. La kh se sol reservar per a llengües amb alfabets no llatins, com ara el rus, l'àrab i el grec.
Es descarta la forma cridaner (paral·lela al nom genèric oficial anglès, screamer, i als sinònims complementaris castellans gritador chajá i gritón chajá) perquè no té tradició en català i, a més, és un nom que ja s'aplica a ocells de la família dels pomatostòmids, de l'ordre dels passeriformes.
Les formes kamichi i camixi (adaptacions francesa i portuguesa, respectivament, del mot carib kamityi) i tapacaré (nom local bolivià documentat en castellà) tampoc no tenen tradició en català.
(1) Al diccionari normatiu, en concret, n'hi ha deu, dels quals dos són d'origen hispànic (txa-txa-txà i txitxa), mentre que de mots començats en x- n'hi ha 602, entre els quals hi ha xabola, xacolí, xacona, xiruca, xocolata, xoriço o xotis, manllevats al castellà. Sembla que la tendència en els manlleus del castellà és a fer tx quan hi ha una certa repetició (per evitar la mala pronúncia de la x intervocàlica), mentre que es prefereix x en els casos sense repetició interna.
[Acta 617, 24 de febrer de 2017]
xahà banyut
xahà banyut
Zoologia > Ocells
- ca xahà banyut, n m
- es chajá añuma, n m
- fr kamichi cornu, n m
- en horned screamer, n
- de Hornwehrvogel, n m
- nc Anhima cornuta
Zoologia > Ocells
Definició
Taxonomia: Gal·liformes > Anhímids > Anhima
xahà collnegre
xahà collnegre
Zoologia > Ocells
- ca xahà collnegre, n m
- es chajá chicagüire, n m
- fr kamichi chavaria, n m
- en Northern screamer, n
- de Weißwangen-Wehrvogel, n m
- nc Chauna chavaria
Zoologia > Ocells
Definició
Taxonomia: Gal·liformes > Anhímids > Chauna
xahà emplomallat
xahà emplomallat
Zoologia > Ocells
- ca xahà emplomallat, n m
- es chajá, n m
- es chajá común, n m
- es gritador chajá, n m
- es gritón chajá, n m
- es tapacaré, n m
- fr chauna à collier, n m
- fr kamichi à collier, n m
- en chaja, n
- en crested screamer, n
- en Southern screamer, n
- de Halsband-Wehrvogel, n m
- de Halsbandtschaja, n m
- de Halsbandwehrvogel, n m
- de Schopfwehrvogel, n m
- de Tschaja, n m
- de Tschaya, n m
- nc Chauna torquata
Zoologia > Ocells
Definició
Taxonomia: Anseriformes > Anhímids > Chauna
Nota
-
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme xahà emplomallat:
S'aprova el nom específic emplomallat d'acord amb la proposta dels especialistes i per proximitat amb la forma utilitzada en altres llengües (Schopfwehrvogel, en alemany; crested screamer, en anglès). Els experts consideren que és un adjectiu que descriu força bé l'espècie i que permet diferenciar-la de la resta d'espècies del mateix grup.
També s'han valorat, com a denominacions d'aquesta espècie, les formes següents, finalment descartades a favor de xahà emplomallat:
-xahà i xahà comú: L'espècie Chauna torquata és el xahà més conegut i per això en moltes llengües s'utilitza la forma uninomial xahà (amb les diferents variants segons la llengua) per a designar-la. Atès, però, que hi ha altres espècies de xahà, es considera preferible una designació binomial amb un nom específic que sigui descriptiu de l'espècie.
-xahà de collar: Els especialistes creuen que no és una solució del tot distintiva, ja que les altres dues espècies de xahà (Anhima cornuta i Chauna chavaria) també tenen un coll peculiar, amb una franja de plomes que es podria associar a un collar.
-xahà meridional: Seria una designació anàloga a l'anglesa Southern screamer, que s'oposa a Northern screamer (Chauna chavaria). Cal tenir en compte, però, que cap altra llengua no ha optat per aquestes solucions i que hi ha encara una tercera espècie de xahà (Anhima cornuta), que caldria anomenar a partir d'altres paràmetres.
[Acta 617, 24 de febrer de 2017]
xalabhàssana
xalabhàssana
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**
- ca postura de la llagosta, n f
- ca xalabhàssana, n m sin. compl.
- es postura del saltamontes, n f
- en locust pose, n
- sa śalabhāsana, n n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**
Definició
Postura en què el iogui es manté estirat de bocaterrosa amb el tronc en contacte amb el terra, les cames estirades rectes enlaire o bé una cama enlaire i l'altra estirada tocant a terra, els braços estirats cap enrere, al costat del cos o per sota, amb el palmell a terra i el cap aixecat.
Nota
- La forma xalabhàssana prové del sànscrit śalabhāsana, denominació constituïda pels formants śalabha 'llagost, llagosta' i āsana 'postura'.
xalmugra
xalmugra
Botànica
- ca xalmugra, n f
- es chalmugra
- es chaulmugra
- es cholmugra
- fr chaulmoogra
- it chaulmoogra
- en chaulmaugra
- en chaulmoogra
- en chaulmugra
- de Chaulmoogra
- nc Hydnocarpus kurzii (King) Warb.
- nc Taraktogenos kurzii King
Botànica
Definició
Arbre de la família de les acariàcies, originari de l'Índia i el sud-est asiàtic, que pot atènyer 30 m d'alçària i més d'1 m de diàmetre, de fulles senceres i coripàcies i fruits en forma de baia de color groc, de les llavors dels quals s'extreu un oli amb propietats terapèutiques.
Nota
- El nom científic Taraktogenos kurzii és una denominació antiga. Tradicionalment, les espècies del gènere Hydnocarpus, com aquesta, s'incloïen dins la família de les flacourtiàcies; les classificacions actuals, però, basades en filogènies moleculars, les situen dins la família de les acariàcies.
xamota
xamota
Arts > Ceràmica, Arts > Ceràmica > Productes ceràmics
- ca xamota, n f
- es chamota
- fr argile composeé
- fr chamotte
- it chamotte
- pt chamotte
- en chamotte
- en grog
- de Schamott
- de Schamotte
Arts > Ceràmica, Arts > Ceràmica > Productes ceràmics
Definició
Material refractari, generalment obtingut d'argila cuita esmicolada, que es barreja amb l'argila per a augmentar la resistència tèrmica de la peça ceràmica durant el procés de cocció.
xampanyera
xampanyera
Parament de taula
- ca xampanyera, n f
- ca refredador, n m sin. compl.
- es champañera
- es cubo de champaña
- fr seau à champagne
- en champagne cooler
Parament de taula
Definició
Recipient per a refredar o mantenir xampany en fresc.
xanos
xanos
Zoologia > Peixos
- ca xanos, n m
- es chanos
- es sabalote
- fr chanidé
- fr chanos
- gl peixe-leite
- pt peixe-leite
- en bandeng
- en bangos
- en milkfish
- de Milchfisch
- nc Chanos chanos
Zoologia > Peixos
Definició
Peix ossi amb una aleta dorsal prominent i l'aleta caudal profundament forcada, de cap petit i de color argentat.
Nota
- És un peix comestible, que en determinades zones ha adquirit un gran interès comercial.
