xantung
xantung
Indústria > Indústria tèxtil > Teixits
- ca xantung, n m
- es chantung
- es shantung
- fr chantoung
- fr shantung
- en shantung
Indústria > Indústria tèxtil > Teixits
Definició
Teixit de seda salvatge o, més correntment, de cotó, amb lligament de tafetà, que presenta una irregularitat en el gra, causada per un fil de trama amb gates.
xapata
xapata
Alimentació
- ca xapata, n f
- es chapata
- it ciabatta
Alimentació
Definició
Pa d'origen italià, de forma aplanada i rectangular, amb la crosta gruixuda i la molla fosca i molt alveolada, elaborat amb farina de blat, farina de sègol i farina o extracte de malt.
xaperona
xaperona
Ciències de la vida > Bioquímica, Ciències de la vida > Biologia molecular
- ca xaperona, n f
- es carabina molecular
- es chaperona
- es chaperona molecular
- es proteína chaperona
- fr chaperon
- fr chaperon moléculaire
- fr chaperonne
- fr protéine chaperonne
- en chaperone
- en chaperone protein
- en molecular chaperone
Ciències de la vida > Bioquímica, Ciències de la vida > Biologia molecular
Definició
Proteïna cel·lular que s'uneix temporalment a una altra per a facilitar-ne el correcte plegament i l'assemblatge, sense arribar a formar part de la seva estructura final.
xaperonina
xaperonina
Ciències de la vida > Bioquímica, Ciències de la vida > Biologia molecular
- ca xaperonina, n f
- es chaperonina
- fr chaperonine
- en chaperonin
Ciències de la vida > Bioquímica, Ciències de la vida > Biologia molecular
Definició
Xaperona amb un pes molecular proper als 60 kDa que presenta una estructura en forma de dos anells superposats i que intervé especialment en el plegament d'altres proteïnes.
xaptalització
xaptalització
Vinificació. Enologia
- ca xaptalització, n f
- es azucarado en seco
- es chaptalización
- fr chaptalisation
- fr sucrage
- it zuccheraggio
- en chaptalization
- en sugar addition
- de Chaptalisieren
- de Zuckerung
Vinificació. Enologia
Definició
Operació que consisteix a afegir sucre o determinats substituts del sucre al most, abans de la fermentació alcohòlica o durant aquest procés, amb la finalitat d'augmentar el grau del vi.
xare
xare
Esport > Esports de pilota > Pilota
- ca xare, n m
- es sare
- es share
- fr sharé
- fr xaré
- eu xare
Esport > Esports de pilota > Pilota
Definició
Modalitat de pilota que es disputa en trinquet, en partits per parelles de 40 punts, amb un xare.
xare
xare
Esport > Esports de pilota > Pilota
- ca xare, n m
- es raqueta argentina
- es sare
- es share
- fr raquette argentine
- fr sharé
- fr xaré
- eu xare
Esport > Esports de pilota > Pilota
Definició
Eina formada per un enreixat de cordes poc tibants dins un cèrcol ovalat de fusta, proveïda d'un mànec de 55 cm de longitud màxima i 16 cm d'amplada màxima, utilitzada en la modalitat de xare.
xarel·lo
xarel·lo
Agricultura > Horticultura > Viticultura
- ca xarel·lo, n m
- ca cartoixà, n m sin. compl.
- ca pansa blanca, n f sin. compl.
- es xarel·lo, n m
- fr xarello, n m
- en Xarello, n m
Agricultura > Horticultura > Viticultura
Definició
Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada.
Nota
- 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):
Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:
·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;
·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;
·tenen el vistiplau dels experts.
Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
xarel·lo
xarel·lo
Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia
- ca xarel·lo, n m
- ca cartoixà, n m sin. compl.
- ca pansa blanca, n f sin. compl.
- es xarel·lo, n m
- fr xarello, n m
- en Xarello, n m
Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia
Definició
Raïm blanc produït pel cep xarel·lo, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics, dolços i amb la pell dura.
Nota
- 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):
Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:
·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;
·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;
·tenen el vistiplau dels experts.
Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
xarel·lo
xarel·lo
Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia
- ca xarel·lo, n m
- ca cartoixà, n m sin. compl.
- ca pansa blanca, n f sin. compl.
- es xarel·lo, n m
- fr xarello, n m
- en Xarello, n m
Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia
Definició
Vi elaborat amb raïm xarel·lo, amb cos, una mica àcid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada, que se sol utilitzar per a fer vins escumosos, especialment de llarga criança.
Nota
- 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):
Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:
·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;
·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;
·tenen el vistiplau dels experts.
Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
