n-pla
n-pla
Matemàtiques
- ca n-tupla, n f
- ca n-pla, n f sin. compl.
- es n-pla, n f
- es n-tupla, n f
- es n-tuplo, n m
- es tupla, n f
- fr n-uple, n m
- fr n-uplet, n m
- it n-pla, n f
- it n-upla, n f
- it tupla, n f
- en n-tuple, n
- en tuple, n
Matemàtiques
Definició
Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:
S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu anglès tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'àmbit de les matemàtiques i la informàtica, respectivament, pels motius següents:
·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');
·en altres llengües romàniques també es documenta i s'utilitza la forma en femení i amb a final, si bé és una qüestió força vacil·lant; en italià, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castellà tupla és la forma més usada;
·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.
S'aprova també, com a sinònim complementari de n-tupla, en matemàtiques, la forma n-pla, reducció de n-tupla, pels motius següents:
·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;
·es documenta també en altres llengües;
·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.
El fet que en matemàtiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en informàtica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'ús habitual que es fa dels termes en aquestes dues àrees.
Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien més justificades des del punt de vista etimològic, perquè tenen menys ús. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final tònica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'ús majoritari de les formes amb a no respon a una qüestió purament fonètica (el fet que tupla es pronunciï també amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tendència a pronunciar la e àtona final en a).
També s'han valorat -ja sigui perquè s'han documentat en algunes fonts, perquè han estat suggerides per especialistes o perquè en altres llengües es documenten solucions anàlogues- les formes següents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminació compartida de duple, quíntuple, sèxtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el francès), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o ènupla (i ènuple). S'han desestimat, però, perquè no tenen ús.
(1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.
[Acta 560, 16 de maig de 2013]
n-tupla
n-tupla
Matemàtiques
- ca n-tupla, n f
- ca n-pla, n f sin. compl.
- es n-pla, n f
- es n-tupla, n f
- es n-tuplo, n m
- es tupla, n f
- fr n-uple, n m
- fr n-uplet, n m
- it n-pla, n f
- it n-upla, n f
- it tupla, n f
- en n-tuple, n
- en tuple, n
Matemàtiques
Definició
Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:
S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu anglès tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'àmbit de les matemàtiques i la informàtica, respectivament, pels motius següents:
·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');
·en altres llengües romàniques també es documenta i s'utilitza la forma en femení i amb a final, si bé és una qüestió força vacil·lant; en italià, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castellà tupla és la forma més usada;
·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.
S'aprova també, com a sinònim complementari de n-tupla, en matemàtiques, la forma n-pla, reducció de n-tupla, pels motius següents:
·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;
·es documenta també en altres llengües;
·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.
El fet que en matemàtiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en informàtica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'ús habitual que es fa dels termes en aquestes dues àrees.
Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien més justificades des del punt de vista etimològic, perquè tenen menys ús. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final tònica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'ús majoritari de les formes amb a no respon a una qüestió purament fonètica (el fet que tupla es pronunciï també amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tendència a pronunciar la e àtona final en a).
També s'han valorat -ja sigui perquè s'han documentat en algunes fonts, perquè han estat suggerides per especialistes o perquè en altres llengües es documenten solucions anàlogues- les formes següents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminació compartida de duple, quíntuple, sèxtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el francès), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o ènupla (i ènuple). S'han desestimat, però, perquè no tenen ús.
(1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.
[Acta 560, 16 de maig de 2013]
nada-ioga
nada-ioga
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca nada-ioga, n m
- ca ioga del so, n m sin. compl.
- es nada yoga, n m
- es yoga del sonido, n m
- en nada yoga, n
- en yoga of sound, n
- sa nāda-yoga, n m
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
Definició
Ioga que es fonamenta en el poder del so, especialment de les vibracions procedents de la recitació reiterada d'un mantra o d'una fórmula sagrada, com a via per a reduir el pes de les fluctuacions mentals i aconseguir una ment lliure d'impureses.
Nota
- La forma nada-ioga prové del sànscrit nāda, que significa 'so', i yoga 'ioga'.
nadi
nadi
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**
- ca nadi, n f
- es nadi, n f
- en nadi, n
- sa nāḍī, n f
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**
Definició
Conducte energètic del cos subtil a través del qual circula el prana.
Nota
- 1.Hi ha tres nadis principals: la susumnà, la idà i la pingalà.
- 2. La denominació nadi prové del sànscrit nāḍī, que significa 'conducte'.
nadi-xòdhana-pranaiama
nadi-xòdhana-pranaiama
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**
- ca pranaiama de la purificació, n m
- ca nadi-xòdhana-pranaiama, n m sin. compl.
- es nadi shodhana pranayama, n m
- en nadi shodhana pranayama, n
- sa nāḍī-śodhana-prāṇāyāma, n m
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**
Definició
Pranaiama en què el iogui va alternant la respiració, inspiració i expiració, per una banda del nas i per l'altra, fent petites pauses entremig i tapant-se ara un nariu, ara l'altre, que té com a objectiu purificar els conductes energètics i calmar la ment.
Nota
- 1. En el pranaiama de la purificació els narius es tapen, alternativament, amb el dit polze i amb el dit petit i el dit anular alhora, mantenint sempre el dit del mig i el dit índex a la base del palmell de la mà, o bé a la part central del front, i el braç flexionat amb el colze a tocar del cos.
- 2. La forma nadi-xòdhana-pranaiama prové del sànscrit nāḍī-śodhana-prāṇāyāma, denominació constituïda pels formants nāḍī- 'canals energètics', śodhana 'purificació' i prāṇāyāma 'pranaiama', 'respiració'.
nadó a terme
nadó a terme
Ciències de la salut > Pediatria
- ca nadó a terme, n m
- es neonato a término
- es recién nacido a término
- fr enfant à terme
- en full-term infant
- en term infant
Ciències de la salut > Pediatria
Definició
Nadó nascut entre les 37 i les 42 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual.
nadó extremament prematur
nadó extremament prematur
Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adv+Adj)**
- ca nadó prematur extrem, n m
- ca nadó extremament prematur, n m sin. compl.
- es prematuro extremo | prematura extrema, n m, f
- fr très grand prématuré | très grande prématurée, n m, f
- en extremely premature infant, n
- en extremely preterm infant, n
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adv+Adj)**
Definició
Nadó prematur nascut a partir del moment que assoleix unes condicions de periviabilitat, generalment entre les 22 i les 24 setmanes de gestació, i abans de completar les 27 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme nadó prematur extrem (sin. compl. nadó extremament prematur)
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma nadó prematur extrem.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada, creada a partir del terme nadó prematur i l'adjectiu extrem -a ("Que està a l'últim grau, a un alt grau"), en referència al fet que aquests nadons es troben en l'últim grau de prematuritat.
·És una forma semànticament relacionada amb els termes normalitzats nadó prematur moderat i nadó molt prematur, i el conjunt de les tres denominacions expressa amb claredat la gradació establerta en la classificació de nadons prematurs en funció de l'edat gestacional.
·És una forma àmpliament utilitzada en l'àmbit especialitzat.
·Té el vistiplau dels experts consultats.
·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.
Formes desestimades
-nadó extremadament prematur: L'adverbi extremadament, derivat de l'adjectiu extremat -ada ("Que porta les coses a l'últim extrem"), no és lingüísticament adequat perquè no s'ajusta al significat del terme.
-nadó extremament prematur: Tot i que és una denominació lingüísticament adequada, té molt menys ús que la forma aprovada i es considera una forma més discursiva i terminològicament menys travada.
-(nadó) gran immadur | gran immadura: És una denominació poc adequada des d'un punt de vista semàntic, tenint en compte que el concepte es basa únicament en l'edat gestacional i no en el grau de maduresa dels nadons prematurs. Tots els prematurs neixen amb més o menys immaduresa biològica (pulmonar, cerebral, renal, etc.), ja que aquesta immaduresa és conseqüència de la seva edat gestacional, però la immaduresa no és el criteri de classificació.
[Acta 724, 8 de juliol de 2024]
nadó molt prematur
nadó molt prematur
Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adv+Adj)**
- ca nadó molt prematur, n m
- es grande prematuro | grande prematura, n m, f
- es recién nacido muy prematuro | recién nacida muy prematura, n m, f
- fr grand prématuré | grande prématurée, n m, f
- en very premature infant, n
- en very preterm infant, n
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adv+Adj)**
Definició
Nadó prematur nascut a partir de les 28 setmanes de gestació i abans de completar les 31 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme nadó molt prematur
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma nadó molt prematur.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada, creada a partir del nucli nadó, l'adverbi molt i l'adjectiu prematur -a ("Esdevingut, fet, abans de temps, massa aviat""), pel fet que aquests nounats tenen un grau de prematuritat important però no extrem.
·És una forma semànticament relacionada amb els termes normalitzats nadó prematur moderat i nadó prematur extrem, i el conjunt de les tres denominacions expressa amb claredat la gradació establerta en la classificació de nadons prematurs en funció de l'edat gestacional.
·És una forma àmpliament utilitzada.
·Té el vistiplau dels experts consultats.
·En castellà i en anglès s'utilitza la forma anàloga.
Formes desestimades
-nadó gran prematur: És una denominació poc transparent des d'un punt de vista semàntic, que fins i tot pot generar confusió, ja que l'adjectiu gran sol remetre a un temps o a unes dimensions considerables, mentre que en aquest cas s'aplica a un grau de prematuritat elevat i, per tant, a un període de gestació més curt. Aquesta denominació tampoc no té el vistiplau de tots els experts consultats.
[Acta 724, 8 de juliol de 2024]
nadó nascut mort
nadó nascut mort
Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució adjectival (Adj+SPrep)**
- ca nadó nascut mort, n m
- ca nadó nascut sense vida, n m sin. compl.
- es feto nacido muerto, n m
- es mortinato | mortinata, n m, f
- es nacido sin vida | nacida sin vida, n m, f
- fr enfant mort-né | enfant mort-née, n m, f
- fr mort-né | mort-née, n m, f
- en stillbirth, n
- en stillborn, n
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució adjectival (Adj+SPrep)**
Definició
Nadó que no presenta signes de vida en el moment de néixer, la mort del qual s'ha produït entre el moment d'assolir condicions de periviabilitat i el moment del part.
Nota
- A l'Estat espanyol la Llei del Registre Civil, de 2011, estableix l'obligació de declarar en un arxiu els nadons nascuts morts a partir dels sis mesos de gestació (equivalent a les 26 setmanes de gestació), sense efectes jurídics, i permet que els progenitors puguin donar-los un nom.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme nadó nascut mort (sin. nadó nascut sense vida)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes nadó nascut mort i, com a sinònim complementari, nadó nascut sense vida.
Criteris aplicats
Pel que fa a nadó nascut mort:
·És una forma sintagmàtica lingüísticament adequada i descriptiva del concepte.
·És una forma àmpliament utilitzada i documentada.
·És la denominació que prioritzen els experts consultats.
·En francès s'utilitza la forma anàloga enfant mort-né, i en altres llengües s'utilitzen denominacions no gaire allunyades.
Quant a nadó nascut sense vida:
·És una forma sintagmàtica lingüísticament adequada i descriptiva del concepte.
·És la denominació que consta en l'arxiu del registre civil i té un cert ús.
·Té el vistiplau dels experts consultats.
·Es documenta anàlogament en castellà.
Formes desestimades
-mortinat | mortinata: No es recull en cap diccionari en català i probablement es tracta d'una forma presa i adaptada del castellà mortinato | mortinata (del llatí mortuus 'mort' i natus 'nascut', segons el Diccionario de la lengua española).
-fetus nascut mort: Es descarta aquesta denominació, si bé té força ús, perquè el mot fetus, que designa el producte de la concepció des de la novena setmana després de la fecundació fins al naixement, no és semànticament adequat com a nucli d'aquesta denominació; un cop s'ha produït l'expulsió del part, el terme fetus ja no és pertinent i convé parlar de nadó o nounat.
[Acta 724, 8 de juliol de 2024]
nadó nascut sense vida
nadó nascut sense vida
Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució adjectival (Adj+SPrep)**
- ca nadó nascut mort, n m
- ca nadó nascut sense vida, n m sin. compl.
- es feto nacido muerto, n m
- es mortinato | mortinata, n m, f
- es nacido sin vida | nacida sin vida, n m, f
- fr enfant mort-né | enfant mort-née, n m, f
- fr mort-né | mort-née, n m, f
- en stillbirth, n
- en stillborn, n
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució adjectival (Adj+SPrep)**
Definició
Nadó que no presenta signes de vida en el moment de néixer, la mort del qual s'ha produït entre el moment d'assolir condicions de periviabilitat i el moment del part.
Nota
- A l'Estat espanyol la Llei del Registre Civil, de 2011, estableix l'obligació de declarar en un arxiu els nadons nascuts morts a partir dels sis mesos de gestació (equivalent a les 26 setmanes de gestació), sense efectes jurídics, i permet que els progenitors puguin donar-los un nom.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme nadó nascut mort (sin. nadó nascut sense vida)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes nadó nascut mort i, com a sinònim complementari, nadó nascut sense vida.
Criteris aplicats
Pel que fa a nadó nascut mort:
·És una forma sintagmàtica lingüísticament adequada i descriptiva del concepte.
·És una forma àmpliament utilitzada i documentada.
·És la denominació que prioritzen els experts consultats.
·En francès s'utilitza la forma anàloga enfant mort-né, i en altres llengües s'utilitzen denominacions no gaire allunyades.
Quant a nadó nascut sense vida:
·És una forma sintagmàtica lingüísticament adequada i descriptiva del concepte.
·És la denominació que consta en l'arxiu del registre civil i té un cert ús.
·Té el vistiplau dels experts consultats.
·Es documenta anàlogament en castellà.
Formes desestimades
-mortinat | mortinata: No es recull en cap diccionari en català i probablement es tracta d'una forma presa i adaptada del castellà mortinato | mortinata (del llatí mortuus 'mort' i natus 'nascut', segons el Diccionario de la lengua española).
-fetus nascut mort: Es descarta aquesta denominació, si bé té força ús, perquè el mot fetus, que designa el producte de la concepció des de la novena setmana després de la fecundació fins al naixement, no és semànticament adequat com a nucli d'aquesta denominació; un cop s'ha produït l'expulsió del part, el terme fetus ja no és pertinent i convé parlar de nadó o nounat.
[Acta 724, 8 de juliol de 2024]
