Back to top
renversé renversé

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**

  • ca  renversé, adj
  • es  renversé -ée, adj
  • fr  renversé -ée, adj
  • en  renversé, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definició
Dit del moviment que es fa amb una gran rotació de la part superior del tronc, que produeix la impressió que el cos es llança cap enrere, a la qual sovint s'afegeix una inclinació.

Nota

  • La denominació renversé prové del verb francès renverser, que significa 'girar cap enrere'.
  • ca  reobertura, n f
  • es  balanceo, n m
  • es  réveil, n m
  • es  subasta en cuarta posición, n f
  • fr  réveil, n m
  • en  balance, n
  • en  balancing, n
  • en  balancing bid, n

Jocs

Definició
Veu diferent de passo que efectua un jugador després de dos passos consecutius un cop oberta la subhasta.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reobertura

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma reobertura.

    Criteris aplicats

    ·És un calc del francès, però és una forma lingüísticament adequada en català, descriptiva del concepte (perquè és una veu que fa revifar la subhasta, fa que no es tanqui en l'últim moment).

    ·És una alternativa catalana al manlleu francès réveil, que és la forma utilitzada habitualment.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 726, 30 de setembre de 2024]
reparació de malaparellament reparació de malaparellament

Ciències de la vida > Genètica

  • ca  reparació de malaparellament, n f
  • es  reparación del malapareamiento
  • fr  réparation d'un mésappariement de bases
  • en  mismatch repair
  • en  postreplication repair

Ciències de la vida > Genètica

Definició
Mètode de detecció i correcció del malaparellament de bases de DNA o d'RNA.
reparador -a reparador -a

Resolució alternativa de conflictes

  • ca  restauratiu -iva, adj
  • ca  reparador -a, adj sin. compl.
  • es  reparador -ra, adj
  • es  reparativo -va, adj
  • es  restaurador -ra, adj
  • es  restaurativo -va, adj
  • fr  réparateur -trice, adj
  • fr  restaurateur -trice, adj
  • en  restorative, adj

Resolució alternativa de conflictes

Definició
Dit de l'actuació o la solució jurídica que té com a objectiu millorar la relació entre les parts en conflicte reforçant-ne els vincles afectius, compensant el dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, restituint les relacions personals malmeses.

Nota

  • 1. L'adjectiu restauratiu -iva és el més utilitzat actualment en català; s'utilitza en denominacions com ara acord restauratiu, cercle restauratiu, pràctica restaurativa i procés restauratiu. L'adjectiu restaurador -a és l'utilitzat tradicionalment; s'utilitza, per exemple, en la denominació justícia reparadora, sinònima de justícia restaurativa.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),

    ·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");

    ·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
reparapics reparapics

Esport > Esports de pilota > Golf

  • ca  reparapics, n m
  • es  arreglapiques
  • es  reparapiques
  • fr  assujettisseur de mottes
  • fr  fourchette
  • fr  fourchette à gazon
  • en  divot fixer
  • en  divot repair tool
  • en  pitch repair tool
  • en  pitchfork

Esport > Esports de pilota > Golf

Definició
Eina en forma de forqueta de dues pues que serveix per a reparar manualment les marques que fa la bola quan cau al terreny de joc.
repercutir repercutir

Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

  • ca  repercutir, v tr
  • es  repercutir, v tr
  • fr  répercuter, v tr
  • pt  repercutir, v tr
  • en  pass on, to, v tr
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc del castellà**

Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Fer recaure una càrrega econòmica sobre algú o sobre el preu d'una cosa.

Nota

  • Per exemple, Han repercutit l'IVA de la reparació en el client (o sobre el client), L'FMI demana que els governs repercuteixin la pujada del cru en el preu dels productes petrolífers (o sobre el preu dels productes petrolífers), Els supermercats triguen sis mesos a repercutir l'increment dels costos en els aliments (o sobre els aliments).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme repercutir

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova el verb repercutir com a transitiu, amb el sentit de 'fer que una càrrega econòmica recaigui sobre algú altre o sobre una altra cosa'.

    Criteris aplicats

    ·Pot considerar-se una solució adequada en català des del punt de vista lingüístic, per especialització semàntica i tenint en compte que aquest verb era transitiu en llatí i que també se'n documenten usos transitius en diccionaris històrics catalans (per exemple, al Diccionari català-valencià-balear (DCVB) o al Gazophylacium Catalano-Latinum (Lacavalleria), on té el sentit de 'repercutir o rebatre alguna cosa').

    ·Malgrat que aquesta accepció transitiva no es preveu al diccionari normatiu(1) i és probablement una influència del castellà (i per aquesta raó ha estat bandejada tradicionalment), té un ús important en l'àmbit especialitzat i es recull igualment en algunes fonts generals considerades de referència actualment, com ara el Diccionari descriptiu de la llengua catalana(2) o el portal lingüístic ésAdir(3).

    ·Els especialistes consultats es mostren partidaris de l'acceptació del verb i asseguren que té un ús generalitzat en l'àmbit.

    ·En altres llengües romàniques (castellà, francès i portuguès) també s'utilitza el verb anàleg, amb el mateix règim i el mateix sentit, el qual ja es troba recollit en diccionaris generals.

    (1) El diccionari normatiu recull repercutir com a transitiu en l'àmbit mèdic, amb una accepció probablement antiga: "Causar, pel mitjà adequat, la subsidència (d'un tumor, d'una lesió, etc.)."

    (2) "4a. [Algú, una organització] fer recaure [una càrrega econòmica] [sobre un producte, sobre el preu d'un producte] ~ una despesa, ~ una quota, ~ un impost. 4b. [Algú, una organització] fer recaure [una càrrega econòmica sobre un producte] [en la persona que l'adquireix]"
    (INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2013]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;)

    (3) ÉsAdir: El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 2014. <esadir.cat/&gt;

    [Acta 708, 12 de juny de 2023]
repertori repertori

Ciències de la salut > Teràpies alternatives > Homeopatia

  • ca  repertori, n m
  • es  repertorio
  • fr  répertoire
  • en  repertory

Ciències de la salut > Teràpies alternatives > Homeopatia

Definició
Inventari dels símptomes i dels processos produïts pels medicaments, compilats d'una o de diferents matèries mèdiques i ordenats de manera analítica, amb la indicació dels medicaments més apropiats per a tractar-los, concebut per a simplificar la recerca en la matèria mèdica homeopàtica.
repertorització repertorització

Ciències de la salut > Teràpies alternatives > Homeopatia

  • ca  repertorització, n f
  • es  repertorización
  • fr  répertorisation
  • en  repertorization

Ciències de la salut > Teràpies alternatives > Homeopatia

Definició
Procés de recerca, en un repertori, dels símptomes d'un cas clínic i dels remeis corresponents que els produeixen o els alleugen.
repetició instantània repetició instantània

Esport, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

  • ca  revisió instantània, n f
  • ca  repetició instantània, n f sin. compl.
  • es  instant-replay, n m
  • es  repetición instantánea, n f
  • es  revisión instantánea, n f
  • fr  instant-replay, n m
  • fr  relecture instantanée, n f
  • it  instant-replay, n m
  • enGB  action replay, n
  • enUS  instant replay, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Esport, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Sistema de suport a l'arbitratge basat en la repetició de les imatges enregistrades d'un esdeveniment esportiu des d'angles diferents i a velocitats diferents, que s'utilitza com a ajuda en la presa de decisions davant d'accions dubtoses.

Nota

  • 1. La revisió instantània es basa en una tècnica televisiva (repetició instantània) que s'utilitza en l'esport i en altres camps, com ara la retransmissió de cerimònies i debats. Aquesta tècnica es va desenvolupar i comercialitzar per primer cop als Estats Units en els anys 60 del segle XX.
  • 2. Per exemple, la revisió instantània s'utilitza, amb formats lleugerament diferents, en bàsquet, futbol (amb el nom específic de videoarbitratge), hoquei, beisbol, esgrima o els esports de motor.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme revisió instantània (sin. compl. repetició instantània)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes revisió instantània i, com a sinònim complementari, repetició instantània.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a revisió instantània:

    ·És una forma descriptiva, creada sobre el nucli revisió (que indica l'ús que es dona a aquesta tècnica) i l'adjectiu instantani -ània (amb referència a la immediatesa de la seva aplicació).

    ·És una forma originada per votació pública i avalada per un mitjà de comunicació públic, que en vol fer difusió.

    ·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

    ·En castellà s'utilitza la designació anàloga, a més del manlleu.

    Pel que fa a repetició instantània:

    ·És una forma descriptiva que calca l'original anglès, ajuntant el nucli repetició (que indica el fonament d'aquesta tècnica) i l'adjectiu instantani -ània (amb referència a la immediatesa de la seva aplicació).

    ·Es recull com a sinònim complementari perquè designa de manera general la tècnica televisiva i no únicament la seva aplicació en l'arbitratge de l'esport, de manera que no en destaca la utilitat que s'hi dona, i també perquè els especialistes consultats consideren que l'alternativa principal és més eufònica.

    ·Es documenten algunes ocurrències en català amb aquest significat.

    ·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

    ·En castellà s'utilitza la designació anàloga, a més del manlleu.

    Formes desestimades

    -instant repetit, ull revisor: Són formes proposades des d'un mitjà de comunicació públic a partir d'una enquesta als oients, però no es documenten, no eren les opcions més votades (va guanyar la forma revisió instantània) i tenen l'inconvenient de prendre com a nucli un element secundari (instant, que en l'original anglès és el complement) o un element metafòric (ull).
    -repetició revisada: És una forma proposada des d'un mitjà de comunicació públic a partir d'una enquesta als oients, però no es documenta, no era l'opció més votada i té l'inconvenient d'allunyar-se de l'original anglès, molt conegut.

    [Acta 700, 19 de desembre de 2022]
repiulada repiulada

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**, **Denominació catalana 2: Prefix + base monolèxica**, **Denominació catalana 3: Prefix + base monolèxica**

  • ca  repiulada, n f
  • ca  retuit, n m
  • ca  repiulet, n m sin. compl.
  • es  retuit, n m
  • fr  gazouillis partagé, n m
  • fr  retweet, n m
  • it  retweet, n m
  • it  ritweet, n m
  • en  retweet, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**, **Denominació catalana 2: Prefix + base monolèxica**, **Denominació catalana 3: Prefix + base monolèxica**

Definició
Piulada que un usuari publica procedent d'un altre usuari.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes piulada (sin. tuit; sin. compl. piulet), piular (sin. tuitar), piulador | piuladora (sin. tuiter | tuitera), repiular (sin. retuitar), repiulada (sin. retuit; sin. compl. repiulet):

    S'aproven les denominacions piulada, tuit i piulet, com a sinònimes (les dues primeres en qualitat de sinònims absoluts i piulet com a sinònim complementari), pels motius següents:

    Pel que fa a piulada, calc de l'anglès tweet (cant d'un ocell petit),

    ·és una forma adequada semànticament, tenint en compte que piular, a banda del sentit recte de 'cridar, els ocells', té també el sentit figurat de 'parlar';

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i amb un ús considerable a la xarxa;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ·en altres llengües romàniques també es fa ús del calc, si bé és més habitual el manlleu de l'anglès.

    Quant a tuit,

    ·és una adaptació catalana del manlleu tweet;

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i molt consolidada;

    ·és la forma utilitzada per la plataforma Twitter en català i es documenta també en altres fonts catalanes;

    ·el fet que la forma originària (tweet) es pronunciï amb diftong creixent en anglès (o sigui, [ˈtwit]), mentre que la pronúncia normal de tuit en català és amb diftong decreixent (o sigui, [ˈtujt], com cuit o buit), no es considera un argument rellevant per a desestimar l'adaptació, ja que les adaptacions de manlleus solen comportar no tan sols canvis ortogràfics sinó també, sovint, canvis fonètics, d'acord amb el sistema de la llengua d'arribada;(1)

    ·en castellà també s'ha optat per l'adaptació ortogràfica del manlleu.

    Finalment, pel que fa al sinònim complementari piulet, calc també de l'anglès tweet,

    ·és, com piulada, una forma semànticament adequada, que remet tant al cant d'un ocell com a la idea de parlar;

    ·és una forma també documentada en català i s'utilitza, com a forma preferent, en alguns mitjans de comunicació.

    Es descarta el manlleu sense adaptar (tweet) perquè tant la forma adaptada com les formes alternatives en català ja estan molt implantades, i perquè és una forma que ha donat derivats (tuitar, retuit, retuitar, etc.), que es construeixen preferiblement a partir de formes plenament integrades a la llengua. Per motius similars s'ha descartat la semiadaptació twit, que seguiria la pronúncia anglesa originària.

    També s'ha desestimat l'adaptació tuït (2) ([tuˈit], forma bisíl·laba) perquè tampoc no reflecteix la pronúncia anglesa (la dièresi no fa pronunciar el mot amb diftong creixent), no té ús i es considera massa forçada.


    Com a verbs semànticament relacionats, i en consonància amb piulada, tuit i piulet, s'aproven també les formes piular i tuitar. Totes dues tenen ús i són adequades lingüísticament; tuitar, a més, és la forma utilitzada en català per la plataforma Twitter. Es descarta, en canvi, tuitejar, malgrat que té ús, perquè és una forma dubtosa des del punt de vista lingüístic (utilitzada probablement per calc del castellà tuitear), tenint en compte que en català els verbs transitius amb -ejar solen tenir o bé un sentit d'iteració (bastonejar, guspirejar, etc.) o bé el sentit de 'comportar-se com' (capitanejar, tiranejar, etc.), que en cap cas es donen aquí. (3)


    S'aproven també, com a sinònimes, les denominacions relacionades piulador | piuladora (derivada de piular) i tuiter | tuitera (derivada de tuit, forma anàloga a la forma normativa bloguer | bloguera, del mateix àmbit). Són formes adequades que ja tenen ús.

    Es descarta tuitador | tuitadora, tot i que també és una forma possible (com a derivat de tuitar), perquè no té ús i es considera innecessari recórrer a un derivat verbal si ja existeix una forma més simple, derivada del substantiu d'origen. També s'ha descartat tuitaire, malgrat que també seria una forma possible, perquè el sufix -aire és més propi de professions o aficions tradicionals i es considera menys escaient en aquest cas; de vegades també aporta un matís d'informalitat o ironia que no sempre s'adequa als contextos d'ús del terme.


    Finalment, s'aproven també els verbs repiular i retuitar, com a sinònims, i els substantius relacionat repiulada, retuit i repiulet, també com a sinònims (repiulet com a sinònim complementari). Són formes ja utilitzades i coherents lingüísticament amb les formes de base aprovades pel Consell Supervisor piular i tuitar, d'una banda, i tuit, piulada i piulet, de l'altra.

    (1) Cal tenir present, a més, que també és viva en català, i no necessàriament per influència del castellà, la pronúncia amb diftong creixent de casos similars, com ara buit o cuit ([bwit] i [kwit]), i que aquest fet no té implicacions en l'ortografia, com tampoc en té el fet que alguns monosíl·labs amb [j]- o [w]- (per exemple, la pronúncia sil·làbica de IEC i UAB) es pronunciïn amb hiat (és a dir, amb [i] i [u], respectivament), per la tendència típica a preferir mots bisíl·labs a monosíl·labs (en el cas de IEC, de fet, la pronúncia amb hiat és la que recomana la mateixa institució). En definitiva, la grafia tuit permet variacions accentuals que la llengua ja presenta en altres mots genuïns.

    (2) Aquesta forma es documenta al diccionari normatiu com a sinònim de botxí, és a dir, referida a un ocell de la família dels lànids. La forma tuït és, probablement, onomatopeica, creada a partir del cant de l'ocell.

    (3) Si bé el diccionari normatiu també recull boicotejar, bombardejar, bloquejar, escanejar, sabotejar, etc., que no segueixen aquests patrons.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]