restauratiu -iva
restauratiu -iva
- ca restauratiu -iva, adj
- ca reparador -a, adj sin. compl.
- es reparador -ra, adj
- es reparativo -va, adj
- es restaurador -ra, adj
- es restaurativo -va, adj
- fr réparateur -trice, adj
- fr restaurateur -trice, adj
- en restorative, adj
Resolució alternativa de conflictes
Definició
Dit de l'actuació o la solució jurídica que té com a objectiu millorar la relació entre les parts en conflicte reforçant-ne els vincles afectius, compensant el dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, restituint les relacions personals malmeses.
Nota
- 1. L'adjectiu restauratiu -iva és el més utilitzat actualment en català; s'utilitza en denominacions com ara acord restauratiu, cercle restauratiu, pràctica restaurativa i procés restauratiu. L'adjectiu restaurador -a és l'utilitzat tradicionalment; s'utilitza, per exemple, en la denominació justícia reparadora, sinònima de justícia restaurativa.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:
S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:
Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),
·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";
·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;
·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;
·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).
Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,
·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");
·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).
Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,
·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;
·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;
·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.
En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.
[Acta 621, 19 de maig de 2017]