Esport > Esports de pilota > Futbol americà
- ca retenció il·legal, n f
- es holding
- es obstrucción ilegal
- fr holding
- en holding
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
Definició
Ciències de la salut > Farmacologia
- ca retirada, n f
- es retirada
- fr retraite
- en withdrawal
Ciències de la salut > Farmacologia
Definició
Ciències de la salut > Farmacologia
- ca retirada, n f
- es retirada
- fr sortie
- en withdrawal
Ciències de la salut > Farmacologia
Definició
Nota
- Una retirada és una decisió de l'investigador o d'altres persones amb potestat per a prendre-la, com ara el comitè d'ètica de recerca clínica.
- Des del punt de vista de l'investigador, tant una retirada com un abandonament es consideren pèrdues.
Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**
- ca retirada, n f
- es retirada, n f
- es retirada del mercado, n f
- es retirada del producto, n f
- fr retrait, n m
- fr retrait de produit, n m
- fr retrait du marché, n m
- en product withdrawal, n
- en withdrawal, n
- en withdrawal from the market, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**
Definició
Nota
- La retirada comporta també una crida a la devolució quan el producte ja és en poder del consumidor i es tenen dades que pot constituir un risc real per a la salut.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme retirada
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma retirada.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada, que, dins l'àmbit, descriu el concepte amb precisió (retirar és, segons el diccionari normatiu, "Separar o apartar (algú o alguna cosa) del lloc on havia estat posat").
·És la forma utilitzada habitualment en textos de l'àmbit.
·En altres llengües s'utilitzen formes similars.
·Té el vistiplau dels especialistes.
[Acta 684, 25 d'octubre de 2021]
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**
- ca retiré, n m
- es pas retiré, n m
- es passé, n m
- fr retiré, n m
- en retiré, n
- en retiré position, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**
Definició
Nota
- 1. El retiré és la posició en què es realitzen les pirouettes.
- 2. També s'utilitza la denominació retiré per a designar el moviment que va d'una de les posicions fonamentals dels peus, amb el pes del cos repartit entre les dues cames, a la posició de retiré. En aquest cas, quan el moviment de la cama de treball va a una posició en què la punta dels dits del peu queda a l'altura del turmell de la cama de suport, i no a l'altura del genoll, es parla de petit retiré.
- 3. A les classes de dansa clàssica sovint s'utilitza com a sinònim de retiré el terme passé, pel fet que moltes vegades aquesta posició s'acompanya del moviment de passé, consistent a passar la punta dels dits del peu de la cama de treball de davant a darrere de la cama de suport, o a la inversa.
- 4. La denominació retiré prové del verb francès retirer, que significa 'retirar'.
Comunicació > Publicitat
- ca retolista, n m, f
- es rotulador
- fr dessinateur de lettres
- en sign painter
Comunicació > Publicitat
Definició
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció
- ca eco, n m
- ca retorn, n m sin. compl.
- es eco
- es retorno
- fr écho
- fr retour
- en echo
- en return
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció
Definició
Nota
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:
El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:
·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);
·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);
·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);
·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);
·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.
El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:
·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;
·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;
·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.
El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.
D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.
[Acta 550, 6 de setembre de 2012] -
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme eco (sin. compl. retorn):
El Consell Supervisor aprova la denominació retorn com a sinònim complementari de la forma normativa eco ("Repetició dels senyals rebuts produïda per la reflexió d'ones radioelèctriques"), tal com s'acorda a la sessió de normalització, perquè subsidiàriament també té un cert ús, és semànticament adequada i s'utilitza paral·lelament, si bé també d'una manera secundària, en castellà (retorno), en francès (retour) i en anglès (return).
[Acta 550, 6 de setembre de 2012]
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
- ca retorn del xut d'allunyament, n m
- es devolución de despeje
- en punt return
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
Definició
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
- ca retorn del xut inicial, n m
- es devolución de la patada inicial
- en kickoff return
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
Definició
Dret internacional
- ca retorn forçós, n m
- es retorno forzado, n m
- es retorno forzoso, n m
- fr retour forcé, n m
- en compulsory return, n
- en forced return, n
Dret internacional
Definició
Nota
- 1. El retorn forçós pot ser conseqüència, per exemple, d'una ordre d'expulsió o d'una ordre de devolució.
- 2. La denominació retorn forçós s'aplica també de vegades a l'acció d'un migrant de desplaçar-se a un tercer país, diferent del país d'origen i d'un país de trànsit, com a conseqüència d'una decisió administrativa o judicial, abandonant el país on s'havia establert primerament.
-
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme retorn forçós:
S'aprova la denominació retorn forçós pels motius següents:
·és una forma motivada semànticament pel significat de l'adjectiu forçós ("Que cal fer a la força, que no es pot defugir", segons el diccionari normatiu): en aquest cas, el retorn és inevitable, ja que la persona ha d'acatar la decisió administrativa o judicial;
·té ús;
·en la resta de llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.
Es desestima la denominació retorn forçat perquè si bé aquest retorn és compel·lit (per tant, forçat), alhora és indefugible (per tant, forçós). Els especialistes consideren que en aquest cas predomina el significat de forçós.
Segons els especialistes, l'adjectiu forçat -ada s'utilitza per a fer referència a una situació provocada per una circumstància de força major que obliga una persona a fer una determinada cosa. Són circumstàncies que la persona no pot controlar i que determinen el seu destí, ja que l'empenyen a actuar d'una manera determinada. L'adjectiu forçós -osa, al seu torn, fa referència a situacions imposades, que la persona no pot evitar i a les quals s'ha de sotmetre.
[Acta 608, 6 de juliol de 2016]