Back to top
retenció il·legal retenció il·legal

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

  • ca  retenció il·legal, n f
  • es  holding
  • es  obstrucción ilegal
  • fr  holding
  • en  holding

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició
Falta que consisteix a impedir l'avançada d'un adversari que no sigui el corredor agafant-lo amb les mans o amb els braços o bé bloquejant-lo per l'esquena.
retirada retirada

Ciències de la salut > Farmacologia

  • ca  retirada, n f
  • es  retirada
  • fr  retraite
  • en  withdrawal

Ciències de la salut > Farmacologia

Definició
Eliminació d'un producte farmacèutic del circuit de comercialització.
retirada retirada

Ciències de la salut > Farmacologia

  • ca  retirada, n f
  • es  retirada
  • fr  sortie
  • en  withdrawal

Ciències de la salut > Farmacologia

Definició
Separació del participant d'un estudi clínic abans que no finalitzi per a evitar situacions de risc o per altres raons que ho aconsellin, com ara reaccions adverses, insuficiència del tractament, violació o incompliment del protocol, o bé falta de seguiment de la intervenció.

Nota

  • Una retirada és una decisió de l'investigador o d'altres persones amb potestat per a prendre-la, com ara el comitè d'ètica de recerca clínica.
  • Des del punt de vista de l'investigador, tant una retirada com un abandonament es consideren pèrdues.
retirada retirada

Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

  • ca  retirada, n f
  • es  retirada, n f
  • es  retirada del mercado, n f
  • es  retirada del producto, n f
  • fr  retrait, n m
  • fr  retrait de produit, n m
  • fr  retrait du marché, n m
  • en  product withdrawal, n
  • en  withdrawal, n
  • en  withdrawal from the market, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Mesura adoptada per l'autoritat competent o per l'operador econòmic autoritzat consistent a treure de la cadena de subministrament un producte que pot comportar un risc alimentari, a fi d'evitar que arribi al consumidor final.

Nota

  • La retirada comporta també una crida a la devolució quan el producte ja és en poder del consumidor i es tenen dades que pot constituir un risc real per a la salut.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme retirada

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma retirada.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, que, dins l'àmbit, descriu el concepte amb precisió (retirar és, segons el diccionari normatiu, "Separar o apartar (algú o alguna cosa) del lloc on havia estat posat").

    ·És la forma utilitzada habitualment en textos de l'àmbit.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes similars.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 684, 25 d'octubre de 2021]
retiré retiré

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**

  • ca  retiré, n m
  • es  pas retiré, n m
  • es  passé, n m
  • fr  retiré, n m
  • en  retiré, n
  • en  retiré position, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definició
Posició en què la punta dels dits del peu de la cama de treball, en flexió, és a tocar de la cama de suport, sovint a l'altura del genoll.

Nota

  • 1. El retiré és la posició en què es realitzen les pirouettes.
  • 2. També s'utilitza la denominació retiré per a designar el moviment que va d'una de les posicions fonamentals dels peus, amb el pes del cos repartit entre les dues cames, a la posició de retiré. En aquest cas, quan el moviment de la cama de treball va a una posició en què la punta dels dits del peu queda a l'altura del turmell de la cama de suport, i no a l'altura del genoll, es parla de petit retiré.
  • 3. A les classes de dansa clàssica sovint s'utilitza com a sinònim de retiré el terme passé, pel fet que moltes vegades aquesta posició s'acompanya del moviment de passé, consistent a passar la punta dels dits del peu de la cama de treball de davant a darrere de la cama de suport, o a la inversa.
  • 4. La denominació retiré prové del verb francès retirer, que significa 'retirar'.
retolista retolista

Comunicació > Publicitat

  • ca  retolista, n m, f
  • es  rotulador
  • fr  dessinateur de lettres
  • en  sign painter

Comunicació > Publicitat

Definició
Persona que fa rètols.
retorn retorn

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

  • ca  eco, n m
  • ca  retorn, n m sin. compl.
  • es  eco
  • es  retorno
  • fr  écho
  • fr  retour
  • en  echo
  • en  return

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definició
Porció de l'energia de microones captada per l'antena del mateix radar que l'ha emesa com a conseqüència d'haver estat reflectida per un obstacle.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme eco (sin. compl. retorn):

    El Consell Supervisor aprova la denominació retorn com a sinònim complementari de la forma normativa eco ("Repetició dels senyals rebuts produïda per la reflexió d'ones radioelèctriques"), tal com s'acorda a la sessió de normalització, perquè subsidiàriament també té un cert ús, és semànticament adequada i s'utilitza paral·lelament, si bé també d'una manera secundària, en castellà (retorno), en francès (retour) i en anglès (return).

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
retorn del xut d'allunyament retorn del xut d'allunyament

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

  • ca  retorn del xut d'allunyament, n m
  • es  devolución de despeje
  • en  punt return

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició
Acció en què l'equip que rep un xut d'allunyament procura avançar en el terreny de joc en direcció a la línia de gol contrària.
retorn del xut inicial retorn del xut inicial

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

  • ca  retorn del xut inicial, n m
  • es  devolución de la patada inicial
  • en  kickoff return

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició
Acció en què l'equip que rep un xut inicial procura avançar en el terreny de joc en direcció a la línia de gol contrària.
retorn forçós retorn forçós

Dret internacional

  • ca  retorn forçós, n m
  • es  retorno forzado, n m
  • es  retorno forzoso, n m
  • fr  retour forcé, n m
  • en  compulsory return, n
  • en  forced return, n

Dret internacional

Definició
Acció d'un migrant de desplaçar-se al país d'origen o a un país de trànsit com a conseqüència d'una decisió administrativa o judicial que l'obliga a abandonar el país de destinació.

Nota

  • 1. El retorn forçós pot ser conseqüència, per exemple, d'una ordre d'expulsió o d'una ordre de devolució.
  • 2. La denominació retorn forçós s'aplica també de vegades a l'acció d'un migrant de desplaçar-se a un tercer país, diferent del país d'origen i d'un país de trànsit, com a conseqüència d'una decisió administrativa o judicial, abandonant el país on s'havia establert primerament.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme retorn forçós:

    S'aprova la denominació retorn forçós pels motius següents:

    ·és una forma motivada semànticament pel significat de l'adjectiu forçós ("Que cal fer a la força, que no es pot defugir", segons el diccionari normatiu): en aquest cas, el retorn és inevitable, ja que la persona ha d'acatar la decisió administrativa o judicial;

    ·té ús;

    ·en la resta de llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Es desestima la denominació retorn forçat perquè si bé aquest retorn és compel·lit (per tant, forçat), alhora és indefugible (per tant, forçós). Els especialistes consideren que en aquest cas predomina el significat de forçós.

    Segons els especialistes, l'adjectiu forçat -ada s'utilitza per a fer referència a una situació provocada per una circumstància de força major que obliga una persona a fer una determinada cosa. Són circumstàncies que la persona no pot controlar i que determinen el seu destí, ja que l'empenyen a actuar d'una manera determinada. L'adjectiu forçós -osa, al seu torn, fa referència a situacions imposades, que la persona no pot evitar i a les quals s'ha de sotmetre.

    [Acta 608, 6 de juliol de 2016]