Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  llaç, n m
  • es  horquilla, n f
  • es  lazo en horquilla, n m
  • fr  épingle à cheveux, n f
  • en  hairpin, n
  • en  hairpin loop, n

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Regió de doble hèlix formada per l'aparellament de determinades regions d'hèlixs senzilles d'una mateixa cadena de DNA o d'RNA que són complementàries i de polaritat oposada.

Nota

  • El llaç es troba principalment a l'RNA quan dues parts de la mateixa molècula que contenen les seqüències invertides de bases complementàries s'aparellen per a formar localment una estructura de doble hèlix.
  • ca  lleis de Mendel, n f pl
  • es  leyes de Mendel, n f pl
  • fr  lois de Mendel, n f pl
  • en  Mendel laws, n pl
  • en  Mendelian laws, n pl

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Lleis que mostren que la descendència no presenta els caràcters intermedis dels dos progenitors, sinó que el tipus d'un d'ells és predominant, atès que els gens se segreguen durant la formació dels gàmetes i presenten una relació de dominància i recessivitat.

Nota

  • D'acord amb les lleis de Mendel, si dues varietats ben definides d'una mateixa espècie s'encreuen, tota la descendència híbrida ofereix caràcters distintius únicament d'una de les dues varietats. Es manifesta el caràcter dominant, mentre que el caràcter recessiu queda latent, però pot aparèixer en la generació següent a aquest híbrid.
  • ca  lligació, n f
  • es  ligación, n f
  • fr  épissage, n m
  • fr  ligature, n f
  • en  ligation, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Formació covalent entre els extrems d'una molècula de DNA que permet de reunir dues molècules de DNA en una de sola, bé mitjançant un pont fosfodièster entre els residus terminals de desoxiribosa, bé formant una molècula circular de DNA per enllaç dels extrems d'un segment lineal.
  • ca  lligador, n m
  • es  ligador, n m
  • es  unidor, n m
  • fr  lieur, n m
  • en  linker, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Oligonucleòtid sintètic que transfereix un nou lloc de restricció a la seqüència de DNA a la qual s'uneix.
  • ca  lligament, n m
  • es  ligamiento, n m
  • fr  liaison, n f
  • en  linkage, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Associació de gens que tendeixen a passar d'una generació a la següent com un grup unit, per la qual cosa no se segreguen aleatòriament i no compleixen la segona llei de Mendel.
  • ca  llinatge, n m
  • es  linaje, n m
  • fr  lignée, n f
  • en  lineage, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Conjunt de tots els descendents d'una estirp comuna o d'un avantpassat comú.
  • ca  locus, n m
  • es  locus, n m
  • fr  locus, n m
  • en  locus, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Posició d'un gen en un cromosoma.

Nota

  • En català el plural pot ser locus o loci. Entre els especialistes és molt habitual l'ús de la forma de plural loci.
  • ca  repeticions terminals llargues, n f pl
  • ca  LTR, n f pl sigla
  • ca  RTL, n f pl sigla
  • es  repeticiones terminales largas, n f pl
  • es  LTR, n f pl sigla
  • fr  répétitions terminales longues, n f pl
  • fr  LTR, n f pl sigla
  • fr  RTL, n f pl sigla
  • en  long terminal repeats, n pl
  • en  LTRs, n pl sigla

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Repetició constituïda per una seqüència específica de DNA, d'uns quants centenars de bases nucleotídiques, que es troba a tots dos extrems del genoma dels retrovirus i intervé en la integració del material genètic víric en el genoma de l'hoste.

Nota

  • Habitualment, un parell de LTR delimiten un fragment genòmic que codifica una transcriptasa inversa i una integrasa. Aquests enzims permeten que el fragment es copiï i s'insereixi en una ubicació diferent del genoma, capacitat que converteix les LTR en elements importants en genètica i biologia molecular.