Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Búsqueda básica
Búsqueda avanzada
depuració

Ciències de la salut > Farmacologia

  • ca  depuració, n f
  • es  aclaramiento
  • es  depuración
  • fr  épuration
  • en  clearance

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición
Eliminació d'una substància del corrent sanguini quan passa a través d'un òrgan, generalment el ronyó o el fetge.

Nota

  • La depuració s'expressa com una taxa que relaciona el volum teòric de sang del qual s'ha eliminat completament la substància (plasma depurat) per unitat de temps (p. ex. ml/min).
depuració

Informàtica

  • ca  depuració, n f
  • ca  desbrossament, n m sin. compl.
  • es  depuración
  • fr  débogage
  • fr  déverminage
  • fr  mise au point
  • en  debugging
  • en  trouble shooting

Informàtica

Definición
Procés de detecció, aïllament i eliminació dels errors presents en un programa o de les fallades d'un sistema informàtic.
depuració en el terreny

Medi ambient

  • ca  depuració en el terreny, n f
  • es  tratamiento en el terreno
  • en  land treatment

Medi ambient

Definición
Depuració tova consistent a abocar aigües residuals, tractades parcialment o no, sobre un terreny amb coberta vegetal, el qual les depura biològicament mitjançant l'acció del sòl i dels microorganismes i plantes que hi són presents.
depuració immunitària

Ciències de la vida > Immunologia

  • ca  depuració immunitària, n f
  • es  depuración inmunitaria
  • en  antigen clearance
  • en  immune clearance

Ciències de la vida > Immunologia

Definición
Eliminació ràpida de grans quantitats de material antigènic de la sang com a conseqüència de l'activació d'una resposta immunitària humoral.

Nota

  • Sense resposta immunitària humoral aquesta eliminació seria lenta, ja que només hi intervindrien els processos habituals de catabolisme de proteïnes plasmàtiques.
depurador

Informàtica > Programari

  • ca  depurador, n m
  • ca  desbrossador, n m sin. compl.
  • es  depurador
  • fr  débogueur
  • en  debugger

Informàtica > Programari

Definición
Programa que ajuda a detectar els possibles errors en un programa, mentre s'està executant, perquè permet de veure contínuament el contingut de totes les seves estructures de dades.
depurar

Informàtica

  • ca  depurar, v tr
  • ca  desbrossar, v tr sin. compl.
  • es  depurar
  • fr  déboguer
  • fr  mettre au point
  • en  debug, to

Informàtica

Definición
Detectar, aïllar i eliminar els errors d'un programa o les fallades d'un sistema informàtic.
DEQ

Economia > Comerç > Comerç internacional

  • ca  lliurat a moll, n m
  • ca  DEQ, n m sigla
  • es  entregada en muelle, n m
  • es  DEQ, n m sigla
  • fr  rendu à quai, n m
  • fr  DEQ, n m sigla
  • fr  RAQ, n m sigla
  • it  reso banchina, n m
  • it  DEQ, n m sigla
  • en  delivered ex quay, n
  • en  DEQ, n sigla

Economia > Comerç > Comerç internacional

Definición
Incoterm que obliga el venedor a lliurar la mercaderia en el moll, en el port de destinació convingut, un cop l'ha despatxada a la duana per a la importació.

Nota

  • 1. A Incoterms®2010, l'incoterm DEQ (lliurat a moll) ha estat substituït per l'incoterm DAT (lliurat a terminal).
  • 2. La sigla DEQ prové de la denominació anglesa delivered ex quay.
derecho [es]

Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del castellà (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

  • ca  derecho [es], n m
  • es  derecho, n m
  • fr  derecho, n m
  • fr  dérécho, n m var. ling.
  • pt  derecho, n m
  • en  derecho, n
  • en  plow wind, n
  • en  plough wind, n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del castellà (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definición
Sistema organitzat lineal de tempestes violentes de gran extensió que avança en línia recta, de forma aproximadament perpendicular al seu eix principal, i pot recórrer grans distàncies.

Nota

  • 1. Els derechos tenen associats forts vents i també poden produir pluges intenses i inundacions sobtades.
  • 2. Els derechos són relativament habituals a l'Oest Mitjà dels Estats Units.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme derecho

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma derecho.

    Criteris aplicats

    ·És el manlleu del castellà, creat a partir de la nominalització de l'adjectiu derecho -cha ('directe', 'recte'); segons algunes fonts, la fixació d'aquesta denominació castellana respon a la voluntat d'establir un paral·lelisme formal amb el terme tornado, per així facilitar la distinció semàntica entre els dos termes; d'aquesta manera, el terme derecho designa el sistema convectiu que avança de manera perpendicular a la línia de tempestes, en línia recta, sense desviar-se ni deturar-se, mentre que tornado fa referència a un remolí de vent de moviment més erràtic i irregular.

    ·En totes les llengües té ús el manlleu del castellà.

    ·Té el suport de tots els experts consultats, que consideren inviable la substitució del manlleu.

    Formes desestimades

    -Es descarta el calc del castellà, directe, perquè no és del tot adequat des d'un punt de vista semàntic, no té ús i es creu que no té possibilitats d'implantació.

    -També es descarta l'adaptació gràfica del manlleu perquè no té ús, no té el suport dels especialistes, s'allunya de les solucions adoptades en les altres llengües i, en definitiva, no es considera viable.

    -Es desestimen formes metafòriques com tren convectiu i tren de tempestes perquè no s'associarien al concepte: un tren de tempestes seria un sistema convectiu en què es va formant una tempesta contínuament en una zona concreta, i aquesta tempesta es desplaça en línia recta, de manera que afecta durant una llarga estona la mateixa zona i produeix acumulacions importants de precipitació; un derecho, en canvi, és una línia de tempestes allargassada que es desplaça perpendicularment a l'eix de la línia de tempestes, de manera que no recorda al desplaçament d'un tren.

    -Finalment, es descarten alternatives semànticament paral·leles a les formes proposades en anglès canadenc (plow wind o plough wind), basades en l'ús de mots com llaurada o escombrada, perquè no tenen el suport dels experts consultats.

    [Acta 700, 19 de desembre de 2022]
deriva

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

  • ca  deriva, n f
  • es  deriva
  • en  drift
  • en  yaw

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definición
Desviació d'una aeronau cap a un costat del seu rumb per efecte d'una causa externa, sovint el vent.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes guinyada i deriva:

    La denominació guinyada, que prové de la terminologia nàutica,(1) ja té ús en l'àmbit de l'aeronàutica amb un significat paral·lel i es recull amb aquest sentit a l'Enciclopèdia catalana.

    La denominació deriva és una forma semànticament motivada a partir del significat que té aquest substantiu en nàutica: "Desviació d'una nau que se separa del seu rumb per efecte d'un corrent, mesurada per l'angle que fa la carena amb la direcció del moviment de la nau", segons el diccionari normatiu. (2) El substantiu rem es recull al Diccionari català-valencià-balear, com a deformació dialectal de reng, amb els significats propis de l'àmbit de l'agricultura següents: "Faixa o tira d'herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra" i "Faixa de camp que cada segador ha de segar, assenyalada prèviament pel davanter o majoral".

    (1) Segons el diccionari normatiu, guinyada té únicament el significat següent, de l'àmbit dels transports per aigua: "Alteració momentània de la derrota quan el timoner no manté el rumb."

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
deriva antigènica

Ciències de la vida > Immunologia

  • ca  deriva antigènica, n f
  • es  deriva antigénica
  • es  variación antigénica
  • fr  dérive antigénique
  • en  antigenic drift
  • en  antigenic variation

Ciències de la vida > Immunologia

Definición
Variació moderada dels antígens de la superfície d'un microorganisme, generalment per acumulació de mutacions puntuals en el genoma propi, que pot atenuar o fins i tot fer ineficaç la immunitat adquirida per contacte previ amb el mateix microorganisme.

Nota

  • La deriva antigènica ha estat descrita, per exemple, en els serotips A i B del virus de la grip i és la responsable de les brotades anuals lleus que causa aquest agent.