Neoloteca

ca lissencefàlia, n f
ca agíria, n f sin. compl.
es agiria
es lisencefalia
fr agyrie
fr lissencéphalie
en agyria
en lissencephalia
en lissencephaly
de Agyrie
de Agyrismus
de Lissenzephalie

Ciències de la salut > Neurologia

Definición

Absència de circumvolucions cerebrals, característica dels mamífers no placentaris, que en l'ésser humà pot representar l'estadi final d'un procés d'esclerosi cerebral o ser una malformació congènita.

ca lissencèfal -a, adj
ca agíric -a, adj sin. compl.
es agírico
es lisencéfalo
en agyric
en lissencephaly

Ciències de la salut > Neurologia

Definición

Dit del cervell sense circumvolucions, tret de les primàries, característic dels mamífers no placentaris, que en l'ésser humà pot representar l'estadi final d'un procés d'esclerosi cerebral o ser una malformació congènita.

ca lissencefàlic -a, adj
ca agíric -a, adj sin. compl.
es agírico
es lisencefálico
en agyric
en lissencephalic

Ciències de la salut > Neurologia

Definición

Relatiu a la lissencefàlia.

ca agregador, n m
es agregador
fr agrégateur
fr agrégateur de nouvelles
fr lecteur de fils de syndication
fr regroupeur de nouvelles
en aggregator
en feed aggregator
en feed reader
en news aggregator
en news reader
en RSS reader

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació

Definición

Aplicació informàtica que permet subscriure's a un o més canals de continguts i gestionar-ne la recepció i la visualització.

ca agregador social, n m
es agregador de redes sociales
es agregador social
fr aggrégateur de réseaux sociaux
fr outil de lifestream
en lifestream aggregator
en social aggregator
en social network aggregator

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació

Definición

Aplicació informàtica que permet crear fils socials.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes fil social i agregador social:

S'aproven els termes fil social i agregador social pels motius següents:

·són alternatives catalanes als manlleus anglesos lifestream i social aggregator (o lifestream aggregator), respectivament, de creació recent però amb una certa extensió ja entre els internautes;

·són formes motivades semànticament: en tots dos casos, l'adjectiu social fa referència al fet que l'activitat que s'emmagatzema en aquest historial web és la referent a la vida social que té l'internauta a través d'Internet, és a dir, a les activitats que comparteix amb altres internautes (el que escriu al seu blog, microblog o al blog dels altres; la música que escolta; els vídeos que penja a la xarxa; els vídeos que mira, etc.); quant a fil, remet a la idea que aquest recull de dades permet seguir el "fil" d'activitat de l'internauta, allò que fa a la xarxa; agregador, finalment, creat sobre la base del verb agregar ("Unir (una persona o una cosa) a una col·lecció o un conjunt de persones o de coses", segons el diccionari normatiu), s'explica pel fet que aquest tipus d'aplicacions tenen com a funció primordial anar afegint al fil social les noves activitats que l'internauta ha dut a terme;

·fil social segueix el paral·lelisme del terme normalitzat fil de continguts (sinònim de canal de continguts), amb el qual comparteix alguns trets semàntics;

·agregador social, d'altra banda, pot considerar-se una especialització o extensió del terme agregador, normalitzat prèviament pel Consell Supervisor per a designar l'"Aplicació informàtica que permet subscriure's a un o més canals de continguts i gestionar-ne la recepció i la visualització";

·totes dues formes tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

[Acta 512, 1 de juliol de 2010]

ca agressió profilàctica, n f
es stealthing, n m
fr retrait furtif du préservatif, n m
fr stealthing, n m
en non-consensual condom removal, n
en stealthing, n

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definición

Agressió sexual consistent a treure's el preservatiu durant la penetració, o just abans, sense el consentiment de l'altra persona.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agressió profilàctica:

S'aprova la denominació agressió profilàctica pels motius següents:

·és una alternativa al manlleu anglès stealthing (del substantiu stealth, que designa un moviment o una acció subreptícia);

·és una forma explicativa del concepte i lingüísticament adequada;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta el manlleu stealthing perquè es considera innecessari, tot i que té un cert ús.

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

ca agricultura biodinàmica, n f
ca biodinàmica, n f sin. compl.
es agricultura biodinámica, n f
es biodinámica, n f
fr agriculture biodynamique, n f
fr biodynamie, n f
it agricoltura biodinamica, n f
it biodinamica, n f
pt agricultura biodinâmica, n f
pt biodinâmica, n f
en biodynamic agriculture, n
en biodynamic farming, n
en biodynamics, n
de biologisch-dynamische Landwirtschaft, n f

Agricultura, Alimentació

Definición

Agricultura que, partint de la concepció de la unitat d'explotació agrícola com un sol organisme, recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics d'elaboració pròpia, la rotació de conreus i un calendari astronòmic basat en els ritmes còsmics, en substitució de les substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu dels vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.

Nota

1. L'agricultura biodinàmica va començar el 1924, com una aplicació dels principis de l'antroposofia de Rudolf Steiner.
2. La forma adjectiva biodinàmic -a present en la denominació agricultura biodinàmica (i la nominalització biodinàmica) està formada sobre els ètims grecs bíos 'vida', i dýnamis 'força', en referència a l'energia de la vida a què es vol acordar aquesta pràctica per assegurar la salut del sòl i de les plantes. Actualment Biodynamic és una marca comercial propietat de l'associació Demeter International per a la certificació d'explotacions agrícoles que segueixen aquests principis.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura biodinàmica (sin. compl. biodinàmica) i biodinàmic -a:

S'aprova la denominació agricultura biodinàmica per a designar aquest tipus d'agricultura (amb el sinònim complementari biodinàmica), i també la denominació del terme relacionat biodinàmic -a, pels motius següents:

·són les formes que s'utilitzen en totes les fonts per a fer referència a aquest concepte;

·es poden considerar conceptualment motivades, perquè es basen en la forma culta biodinàmica, constituïda pels ètims grecs bíos 'vida' i dýnamis 'força', en referència a l'energia de la vida a què es vol acordar aquesta pràctica;

·es documenten formes anàlogues en totes les llengües d'equivalència estudiades (castellà, francès, italià, portuguès, anglès i alemany);

·tenen l'aval dels especialistes.

Es decideix no definir-la com un tipus d'agricultura ecològica, malgrat que algunes fonts ho fan, perquè l'agricultura biodinàmica és anterior temporalment i, a diferència de l'agricultura ecològica, aplica alguns procediments que no tenen utilitat reconeguda en l'àmbit científic i, a més, no està regulada per llei sinó de manera privada (per mitjà de la fundació Demeter International).

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

ca agricultura ecològica, n f
ca agricultura biològica, n f sin. compl.
es agricultura biológica, n f
es agricultura ecológica, n f
es agricultura orgánica, n f
fr agriculture biologique, n f
fr agriculture écologique, n f
fr culture biologique, n f
fr AB, n f sigla
it agricoltura biologica, n f
it bioagricoltura, n f
pt agricultura biológica, n f
pt agricultura orgânica, n f
en biological agriculture, n
en biological farming, n
en organic agriculture, n
en organic farming, n
de biologische Landwirtschaft, n f
de Ökolandbau, n f
de ökologische Landwirtschaft, n f

Agricultura, Alimentació

Definición

Agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d'un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.

Nota

1. Els productes alimentaris procedents de l'agricultura ecològica, juntament amb els procedents de la ramaderia ecològica, constitueixen els aliments ecològics.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

Pel que fa a agricultura ecològica,

·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

Pel que fa a ramaderia ecològica,

·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

·té l'aval dels especialistes consultats.

Pel que fa a aliment ecològic,

·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

(1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

(2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

ca agricultura ecològica, n f
ca agricultura biològica, n f sin. compl.
es agricultura biológica, n f
es agricultura ecológica, n f
es agricultura orgánica, n f
fr agriculture biologique, n f
fr agriculture écologique, n f
fr culture biologique, n f
fr AB, n f sigla
it agricoltura biologica, n f
it bioagricoltura, n f
pt agricultura biológica, n f
pt agricultura orgânica, n f
en biological agriculture, n
en biological farming, n
en organic agriculture, n
en organic farming, n
de biologische Landwirtschaft, n f
de Ökolandbau, n f
de ökologische Landwirtschaft, n f

Agricultura, Alimentació

Definición

Agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d'un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.

Nota

1. Els productes alimentaris procedents de l'agricultura ecològica, juntament amb els procedents de la ramaderia ecològica, constitueixen els aliments ecològics.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

Pel que fa a agricultura ecològica,

·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

Pel que fa a ramaderia ecològica,

·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

·té l'aval dels especialistes consultats.

Pel que fa a aliment ecològic,

·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

(1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

(2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm

ca agricultura integrada, n f
es agricultura integrada, n f
fr agriculture integrée, n f
it agricoltura integrata, n f
pt agricultura integrada, n f
en integrated farming, n
de integrierte Landwirtschaft, n f

Agricultura, Alimentació

Definición

Agricultura que recorre tant a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics com a l'explotació intensiva i l'ús d'adobs químics de síntesi industrial, amb la finalitat de combinar la rendibilitat de l'explotació amb l'equilibri del medi i la conservació de la fertilitat del sòl.

Nota

1. A l'Estat espanyol l'agricultura integrada està regulada de manera general pel RD 1201/2002, el compliment del qual està garantit pels òrgans corresponents de les comunitats autònomes, que també poden establir especificacions i adaptacions. Així, a Catalunya l'òrgan de regulació és el Consell Català de la Producció Integrada; a les Illes, el Consell Balear de la Producció Integrada, i al País Valencià, la Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua.
2. A Catalunya els productes de l'agricultura integrada s'identifiquen amb la inscripció Producció integrada Catalunya i el dibuix d'una marieta com a distintiu; a les Illes Balears, amb la inscripció producció integrada Illes Balears i el dibuix d'una fletxa de forma circular, i, al País Valencià, amb la inscripció Comunidad Valenciana Producción Integrada i el dibuix esquemàtic d'unes hortalisses.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agricultura integrada:

S'aprova la denominació agricultura integrada, pels motius següents:

·és la forma única que s'utilitza en totes les fonts per a fer referència a aquest concepte;

·està avalada per la regulació que en fan els òrgans corresponents de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana;

·es pot considerar conceptualment motivada, perquè aquest tipus d'agricultura integra en l'agricultura convencional diverses pràctiques pròpies de l'agricultura ecològica;

·es documenten formes anàlogues en totes les llengües d'equivalència estudiades (castellà, francès, italià, portuguès, anglès i alemany);

·té l'aval dels especialistes.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota