Neoloteca

ca alfabetisme matemàtic, n m
es alfabetismo matemático
fr numératie
pt numeracia
en numeracy

Pedagogia. Ensenyament

Definición

Capacitat de comprendre conceptes i procediments matemàtics fonamentals i saber-los aplicar en diferents contextos.

ca alfabetització mediàtica, n f
ca educació mediàtica, n f
es alfabetización mediática, n f
es educación mediática, n f
fr culture médiatique, n f
fr éducation aux médias, n f
en media education, n
en media literacy, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Sociologia, Pedagogia. Ensenyament, Comunicació > Comunicació de massa, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Acció de proveir de coneixements i d'eines d'anàlisi i reflexió que afavoreixin el consum exigent, selectiu i crític dels continguts audiovisuals i en línia disponibles.

Nota

L'alfabetització mediàtica pot anar adreçada a infants, pares, docents o a la ciutadania en general i es produeix, doncs, tant en contextos d'educació formal com en entorns educatius no formals o informals.

ca algorisme de ramificació i poda, n m
es algoritmo de ramificación y acotación, n m
es algoritmo de ramificación y poda, n m
fr algorithme branche-et-limite, n m
fr algorithme de séparation et évaluation, n m
en B + B algorithm, n
en branch-and-bound algorithm, n
en leaps-and-bounds algorithm, n

Informàtica > Programari

Definición

Esquema algorísmic en què les solucions es disposen d'una manera ordenada en forma d'arbre amb una solució possible a cada node, el descartament de cadascuna de les quals comporta que les solucions dels subnodes corresponents tampoc no siguin possibles i es deixin de tenir en compte en el càlcul de la solució òptima, utilitzat especialment en la resolució de problemes d'optimització i combinatòria.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme algorisme de ramificació i poda (reconsideració de la forma algorisme de branca i límit):

D'acord amb diverses peticions rebudes, es reconsidera la denominació algorisme de branca i límit, aprovada a l'acta núm. 307 com a equivalent català de l'anglès branch-and-bound algorithm, i s'aprova en el seu lloc la forma algorisme de ramificació i poda, pels motius següents:

·la forma algorisme de branca i límit (calc de l'anglès branch-and-bound algorithm) no ha tingut èxit i no s'ha implantat, segons asseguren els assessors lingüístics de les universitats i els especialistes de l'àmbit consultats;

·malgrat que la solució proposada inicialment pel Consell Supervisor és motivada, la forma més utilitzada actualment per a designar el concepte és algorisme de ramificació i poda, que els experts consideren semànticament més explicativa i, per tant, més precisa;

·des del punt de vista lingüístic, efectivament, algorisme de ramificació i poda és una denominació molt descriptiva del concepte, que pren com a referència dues accions clau d'aquest tipus de paradigma logarísmic: la ramificació, és a dir, la disposició en forma d'arbre de les solucions al problema plantejat, i la poda, l'eliminació progressiva de les branques que no contenen solucions factibles o òptimes;

·la nova denominació té el suport de tots els especialistes consultats.

Es descarta la forma algorisme de ramificació i acotació, que ha proposat un especialista, perquè la resta d'experts consultats prefereixen algorisme de ramificació i poda.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca algorisme dels vasos comunicants, n m
es algoritmo water-filling
en water-filling algorithm

Telecomunicacions

Definición

Algorisme emprat en ADSL i en altres sistemes de comunicació basats en modulacions multiportadora per a repartir una quantitat fixa de potència entre un conjunt de portadores amb l'objectiu de maximitzar la capacitat de canal.

Nota

L'origen del nom prové d'una interpretació gràfica en què la suma de la potència assignada a cada canal més l'invers de l'atenuació del canal és una constant, la qual cosa pot interpretar-se com un problema de vasos comunicants en què cada vas correspon a una portadora. El resultat d'aquest algorisme és que s'assigna més potència a les millors portadores (les que tenen menys atenuació) i menys potència a les pitjors.

ca aliança d'empreses, n f
es empresa conjunta
es joint venture
fr coentreprise
fr joint venture
en joint venture

Empresa > Tipologia d'empreses

Definición

Activitat empresarial duta a terme per dues o més empreses jurídicament independents associades ocasionalment.

ca aliàsing, n m
es aliasing
es solapamiento
fr aliasing
fr repliement du spectre
it aliasing
en aliasing

Telecomunicacions

Definición

Distorsió del senyal que es produeix com a conseqüència del mostreig a una freqüència inferior a la de Nyquist.

Nota

L'aliàsing és irreversible i comporta la pèrdua d'informació en el procés de mostreig.

ca àlies, n m
es alias
fr fréquence repliée
it alias
en alias

Telecomunicacions

Definición

Cadascuna de les còpies de les components freqüencials d'un senyal que apareixen, centrades a freqüències diferents de l'original, com a resultat de fer passar un senyal a través d'un sistema no lineal.

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm

ca aliment ecològic, n m
ca aliment biològic, n m sin. compl.
es alimento biológico, n m
es alimento ecológico, n m
es alimento orgánico, n m
fr aliment bio, n m
fr aliment biologique, n m
fr aliment organique, n m
it alimento biologico, n m
pt alimento biológico, n m
en organic food, n
de Bio-Lebensmittel, n n
de Biolebensmittel, n n var. ling.

Agricultura, Alimentació

Definición

Aliment procedent de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, o bé constituït per ingredients que en procedeixen, per a l'elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris artificials.

Nota

1. Procedeixen de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses i la carn, mentre que estan constituïts per ingredients que en procedeixen els aliments elaborats, com ara el pa o els embotits.
2. A la Unió Europea, els aliments ecològics estan regulats quant a la producció i l'etiquetatge pel Reglament (CE) 834/2007 del Consell, de 28 de juny de 2007, i, des de 2010, tenen com a distintiu l'eurofulla, que representa la silueta d'una fulla feta amb estrelles blanques sobre un fons verd.
3. A Catalunya els aliments ecològics es poden identificar, complementàriament, amb la sigla CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica); a les Illes Balears, amb la sigla CBPAE (Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica), i al País Valencià, amb la sigla CAECV (Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana).
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

Pel que fa a agricultura ecològica,

·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

Pel que fa a ramaderia ecològica,

·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

·té l'aval dels especialistes consultats.

Pel que fa a aliment ecològic,

·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

(1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

(2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

ca aliment de gran quilometratge, n m
es alimento de largo recorrido
en long distance food

Alimentació

Definición

Aliment que és consumit en un lloc molt allunyat del lloc de producció, la qual cosa comporta una elevada despesa energètica en transport i conservació.

ca aliment ecològic, n m
ca aliment biològic, n m sin. compl.
es alimento biológico, n m
es alimento ecológico, n m
es alimento orgánico, n m
fr aliment bio, n m
fr aliment biologique, n m
fr aliment organique, n m
it alimento biologico, n m
pt alimento biológico, n m
en organic food, n
de Bio-Lebensmittel, n n
de Biolebensmittel, n n var. ling.

Agricultura, Alimentació

Definición

Aliment procedent de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, o bé constituït per ingredients que en procedeixen, per a l'elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris artificials.

Nota

1. Procedeixen de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses i la carn, mentre que estan constituïts per ingredients que en procedeixen els aliments elaborats, com ara el pa o els embotits.
2. A la Unió Europea, els aliments ecològics estan regulats quant a la producció i l'etiquetatge pel Reglament (CE) 834/2007 del Consell, de 28 de juny de 2007, i, des de 2010, tenen com a distintiu l'eurofulla, que representa la silueta d'una fulla feta amb estrelles blanques sobre un fons verd.
3. A Catalunya els aliments ecològics es poden identificar, complementàriament, amb la sigla CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica); a les Illes Balears, amb la sigla CBPAE (Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica), i al País Valencià, amb la sigla CAECV (Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana).
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

Pel que fa a agricultura ecològica,

·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

Pel que fa a ramaderia ecològica,

·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

·té l'aval dels especialistes consultats.

Pel que fa a aliment ecològic,

·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

(1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

(2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota