Back to top
  • ca  sentència en segona instància, n f
  • ca  sentència d'apel·lació, n f sin. compl.
  • es  sentencia de apelación, n f
  • es  sentencia en segunda instancia, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Sentència dictada com a conseqüència de la interposició d'un recurs contra una resolució de primera instància.

Nota

  • Convé distingir una sentència en segona instància d'una sentència en primera instància.
  • ca  sentència ferma, n f
  • es  sentencia firme, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Sentència definitiva, contra la qual no es pot interposar cap recurs, i que, en conseqüència, és susceptible de ser executada.

Nota

  • 1. El document públic en què es consigna una sentència ferma és l'executòria.
  • 2. Una sentència ferma produeix efectes de cosa jutjada material.
  • ca  sentència declarativa, n f
  • ca  sentència merament declarativa, n f sin. compl.
  • es  sentencia declarativa, n f
  • es  sentencia meramente declarativa, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Sentència que es limita a reconèixer l'existència o la inexistència d'un dret, una obligació o una situació jurídica i que produeix efectes des de l'inici de la relació.

Nota

  • Un exemple de sentència declarativa és la que reconeix un deute o la nul·litat d'un contracte.
  • ca  sentenciar, v tr
  • es  sentenciar, v tr

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Dictar sentència en un judici.
  • ca  sentenciat | sentenciada, n m, f
  • es  sentenciado | sentenciada, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Persona física o jurídica sobre la qual recau una sentència que no és ferma.

Nota

  • Convé distingir un sentenciat d'un condemnat, a qui se li imposa una condemna per sentència ferma.
  • ca  separació de la carrera judicial, n f
  • es  separación de la carrera judicial, n f

Conceptes generals > Drets fonamentals

Definición
Pèrdua de la condició de jutge a causa d'una sanció disciplinària molt greu.

Nota

  • Algunes de les conductes establertes com a molt greus, i que comporten la separació de la carrera judicial, són l'incompliment conscient de la fidelitat a la Constitució, l'afiliació a un partit polític o un sindicat, la intromissió en l'exercici de la funció jurisdiccional d'altres jutges o l'exercici d'activitats incompatibles amb el càrrec de jutge.
  • ca  servei comú processal, n m
  • ca  servei comú, n m sin. compl.
  • es  servicio común, n m
  • es  servicio común procesal, n m
  • es  SCOP, n m sigla

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Servei centralitzat de suport, especialment en matèries de gestió i tramitació processal, que desenvolupa una unitat administrativa d'un tribunal.

Nota

  • El servei comú no exerceix funcions jurisdiccionals pròpies.
  • ca  servei comú processal, n m
  • ca  servei comú, n m sin. compl.
  • es  servicio común, n m
  • es  servicio común procesal, n m
  • es  SCOP, n m sigla

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Servei centralitzat de suport, especialment en matèries de gestió i tramitació processal, que desenvolupa una unitat administrativa d'un tribunal.

Nota

  • El servei comú no exerceix funcions jurisdiccionals pròpies.
  • ca  servei de guàrdia, n m
  • es  servicio de guardia, n m

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definición
Servei jurisdiccional disponible permanentment que assumeix un òrgan jurisdiccional de manera rotatòria, el qual s'ocupa d'atendre aquelles tasques més urgents.

Nota

  • Normalment, els serveis de guàrdia s'ocupen de tasques jurisdiccionals penals, tot i que no exclusivament: es reben i s'incoen els processos judicials derivats d'atestats, denúncies i querelles presentades durant el servei, s'acorden les diligències d'instrucció que pertoquen, s'adopten mesures cautelars, se celebren judicis per delictes lleus o fan la tramitació del procediment d'enjudiciament ràpid de delictes. Així mateix, també tenen atribuïdes funcions sobre actuacions urgents o d'altres de l'àmbit contenciós administratiu, quan s'han d'autoritzar entrades en domicilis, per exemple.
  • ca  signatura de la sentència, n f
  • ca  firma de la sentència, n f sin. compl.
  • es  firma de la sentencia, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Signatura del jutge a la sentència dictada, que la dota de validesa i eficàcia.