Back to top
  • ca  sala, n f
  • es  sala, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definición
Peça d'un edifici on es constitueix un tribunal de justícia per celebrar audiències i vistes.
  • ca  sala, n f
  • es  sala, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definición
Divisió jurisdiccional corresponent a l'organització dels òrgans jurisdiccionals col·legiats.

Nota

  • 1. Els tribunals superiors de justícia estan formats per tres sales: la sala civil i penal, la sala contenciosa administrativa i la sala social. L'Audiència Nacional, per quatre: la sala d'apel·lació, la sala penal, la sala contenciosa administrativa i la sala social. I el Tribunal Suprem, per cinc: la sala civil, la sala penal, la sala contenciosa administrativa, la sala social i la sala militar. A més, al Tribunal Suprem hi ha les sales especials següents: el Tribunal de Conflictes de Jurisdicció, la Sala de Conflictes de Competència i la Sala Especial de l'article 61 de la LOPJ.
  • 2. Si és necessari, les sales dels tribunals superiors de justícia, de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem poden dividir-se per seccions.
  • ca  sala, n f
  • es  sala, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Conjunt dels jutges que formen un tribunal.
  • ca  sala de govern, n f
  • es  sala de gobierno, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definición
Òrgan col·legiat del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional i dels tribunals superiors de justícia que té competències en matèria governativa.
  • ca  sala de vacances, n f
  • es  sala de vacaciones, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definición
Sala constituïda als òrgans jurisdiccionals col·legiats amb caràcter supletori, que assumeix les atribucions de les sales de govern durant el període en què en cessa l'activitat ordinària.
  • ca  secció, n f
  • es  sección, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definición
Divisió organitzativa que s'estableix en les audiències provincials i, si és necessari, dins de les sales dels altres òrgans jurisdiccionals col·legiats per a desenvolupar la funció jurisdiccional.

Nota

  • 1. Els altres òrgans jurisdiccionals col·legiats que poden dividir les sales en seccions són els tribunals superiors de justícia, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.
  • 2. Per exemple, l'Audiència Provincial de Tarragona es divideix en quatre seccions: dues d'especialitzades en qüestions civils (la primera i la tercera) i dues en penals (la segona i la quarta).
  • ca  secció, n f
  • es  sección, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definición
Divisió funcional dels tribunals d'instància i del tribunal central d'instància.

Nota

  • 1. Cada secció exerceix com a òrgan jurisdiccional independent.
  • 2. Les seccions que integren un tribunal d'instància són o bé la secció única o bé la secció civil i la secció d'instrucció. Alguns tribunals d'instància també poden estar integrats per una secció contenciosa administrativa; una secció de família, infància i capacitat; una secció de menors; una secció de violència contra la infància i l'adolescència; una secció de vigilància penitenciària; una secció de violència sobre la dona; una secció mercantil; una secció penal, o una secció social.
  • 3. Les seccions que integren el tribunal central d'instància són la secció contenciosa administrativa, la secció d'instrucció, la secció de menors, la secció de vigilància penitenciària i la secció penal.
  • ca  secció civil, n f
  • es  sección civil, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definición
Secció d'un tribunal d'instància, de l'ordre jurisdiccional civil, amb competència a un partit judicial i seu a la capital del partit, que s'ocupa de les matèries civils que la llei li atribueix.

Nota

  • 1. Un tribunal d'instància que no estigui integrat per una secció única ha d'estar integrat per una secció civil i una secció d'instrucció.
  • 2. Arran de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025 de mesures en matèria d'eficiència del servei públic de justícia, les seccions civils han substituït els jutjats de primera instància.
  • ca  secció contenciosa administrativa, n f
  • es  sección de lo contencioso-administrativo, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definición
Secció d'un tribunal d'instància o d'un tribunal central d'instància, de l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu, que coneix els conflictes entre els ciutadans i l'Administració pública.

Nota

  • 1. Les seccions contencioses administratives dels tribunals d'instància tenen competència sobre una província i seu a la capital de la província. Les seccions contencioses administratives del tribunal central d'instància tenen competència a tot el territori estatal i seu a la capital de l'estat.
  • 2. Amb caràcter general, en el tribunal d'instància amb seu a la capital de cada província hi ha d'haver una secció contenciosa administrativa amb jurisdicció a tota aquesta.
  • 3. Les seccions contencioses administratives dels tribunals d'instància coneixen essencialment els recursos contenciosos administratius, mentre que les seccions contencioses administratives del tribunal central d'instància s'ocupen de controlar determinats actes d'òrgans estatals en matèries singulars.
  • 4. Arran de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025 de mesures en matèria d'eficiència del servei públic de justícia, les seccions contencioses administratives han substituït els jutjats contenciosos administratius i el jutjat central contenciós administratiu.
  • ca  secció d'instrucció, n f
  • es  sección de instrucción, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definición
Secció d'un tribunal d'instància o d'un tribunal central d'instància, de l'ordre jurisdiccional penal, que s'ocupa de la instrucció penal.

Nota

  • 1. Les seccions d'instrucció dels tribunals d'instància tenen competència sobre una província i seu a la capital de la província. Les seccions d'instrucció del tribunal central d'instància tenen competència a tot el territori estatal i seu a la capital de l'estat.
  • 2. Un tribunal d'instància que no estigui integrat per una secció única ha d'estar integrat per una secció civil i una secció d'instrucció.
  • 3. Les seccions d'instrucció dels tribunals d'instància s'ocupen essencialment de la instrucció de les causes penals l'enjudiciament de les quals correspon a les audiències provincials i a les seccions penals dels tribunals d'instància, així com de la instrucció i l'enjudiciament dels casos de delictes lleus, mentre que les seccions d'instrucció del tribunal central d'instància s'ocupen de la instrucció de les causes penals l'enjudiciament de les quals correspon a la sala penal de l'Audiència Nacional o a la secció penal del tribunal central d'instància.
  • 4. Arran de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025 de mesures en matèria d'eficiència del servei públic de justícia, les seccions d'instrucció han substituït els jutjats d'instrucció i els jutjats centrals d'instrucció.