Back to top
  • ca  secret de sumari, n m
  • ca  secret sumarial, n m sin. compl.
  • es  secreto de sumario, n m
  • es  secreto del sumario, n m
  • es  secreto sumarial, n m

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definición
Declaració emesa per un òrgan instructor en virtut de la qual està prohibit divulgar informació a les parts, de manera total o parcial, sobre les diligències d'un sumari.

Nota

  • 1. El secret de sumari és una mesura que sol aplicar-se en casos en què hi ha un risc greu per a la vida, la llibertat o la integritat d'una persona o quan convé impedir, en la mesura del possible, una situació que pugui comprometre la resolució de la investigació. Així, per exemple, l'èxit d'algunes diligències d'instrucció com l'escolta telefònica o l'entrada i escorcoll depenen del secret de sumari. Si s'haguessin de comunicar, l'eficàcia en quedaria compromesa.
  • 2. Segons si el secret de sumari suposa la prohibició de divulgar informació a les parts de manera total o parcial es distingeix entre el secret total de sumari i el secret parcial de sumari.
  • ca  secret parcial de les actuacions, n m
  • es  secreto parcial de las actuaciones, n m

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definición
Secret de les actuacions en què està prohibit divulgar informació a les parts de manera parcial.

Nota

  • El secret parcial de les actuacions es distingeix del secret total de les actuacions, en què està prohibit divulgar informació a les parts de manera total.
  • ca  secret parcial de sumari, n m
  • es  secreto parcial del sumario, n m

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definición
Secret de sumari en què està prohibit divulgar informació a les parts de manera parcial.

Nota

  • El secret parcial de sumari es distingeix del secret total de sumari, en què està prohibit divulgar informació a les parts de manera total.
  • ca  secret de sumari, n m
  • ca  secret sumarial, n m sin. compl.
  • es  secreto de sumario, n m
  • es  secreto del sumario, n m
  • es  secreto sumarial, n m

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definición
Declaració emesa per un òrgan instructor en virtut de la qual està prohibit divulgar informació a les parts, de manera total o parcial, sobre les diligències d'un sumari.

Nota

  • 1. El secret de sumari és una mesura que sol aplicar-se en casos en què hi ha un risc greu per a la vida, la llibertat o la integritat d'una persona o quan convé impedir, en la mesura del possible, una situació que pugui comprometre la resolució de la investigació. Així, per exemple, l'èxit d'algunes diligències d'instrucció com l'escolta telefònica o l'entrada i escorcoll depenen del secret de sumari. Si s'haguessin de comunicar, l'eficàcia en quedaria compromesa.
  • 2. Segons si el secret de sumari suposa la prohibició de divulgar informació a les parts de manera total o parcial es distingeix entre el secret total de sumari i el secret parcial de sumari.
  • ca  secret total de les actuacions, n m
  • es  secreto total de las actuaciones, n m

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definición
Secret de les actuacions en què està prohibit divulgar informació a les parts de manera total.

Nota

  • El secret total de les actuacions es distingeix del secret parcial de les actuacions, en què està prohibit divulgar informació a les parts de manera parcial.
  • ca  secret total de sumari, n m
  • es  secreto total del sumario, n m

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definición
Secret de sumari en què està prohibit divulgar informació a les parts de manera total.

Nota

  • El secret total de sumari es distingeix del secret parcial de sumari, en què està prohibit divulgar informació a les parts de manera parcial.
  • ca  segona instància, n f
  • es  segunda instancia, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Segon grau jurisdiccional dels que la llei té establerts per ordre consecutiu per a resoldre els afers de justícia, que resol un recurs d'apel·lació interposat contra una resolució de primera instància.

Nota

  • 1. En la segona instància les parts tenen la possibilitat de tornar a plantejar un litigi davant d'un òrgan jurisdiccional jeràrquicament superior al que ha dictat la primera resolució, sense afegir noves pretensions, amb l'objectiu d'obtenir una resolució més ajustada als seus interessos.
  • 2. La resolució d'un recurs d'apel·lació contra una sentència de primera instància és un exemple de decisió de segona instància.
  • ca  dipòsit judicial, n m
  • ca  segrest, n m sin. compl.
  • es  depósito judicial, n m
  • es  secuestro, n m

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definición
Desplaçament de la possessió d'un bé moble propietat d'un demandat en favor d'un dipositari designat judicialment, per evitar-ne la pèrdua, la destrucció, l'ocultació o la venda i garantir el compliment d'una obligació, el resultat d'un procediment judicial o el pagament d'una responsabilitat.

Nota

  • 1. Quan es constitueix un dipòsit judicial, els béns afectats queden a disposició del tribunal, però poden quedar en possessió de l'executat. També pot ser que es designi un dipositari diferent de l'executat. En tot cas, el dipositari que no és executant, executat ni tercer posseïdor té dret a rebre el reemborsament de les despeses ocasionades pel dipòsit judicial.
  • 2. El dipòsit judicial és una mesura cautelar.
  • ca  seguiment, n m
  • es  seguimiento, n m

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definición
Tècnica de vigilància dinàmica consistent a controlar discretament un lloc o una persona, duta a terme per la policia judicial o detectius privats, amb la finalitat d'esbrinar moviments, converses i hàbits que puguin contribuir a la investigació d'un delicte.

Nota

  • El seguiment, que pot ser enregistrat, pot dur-se a terme tant en llocs públics com en llocs privats. En aquest segon cas, cal autorització judicial.
  • ca  intervenció de comunicacions, n f
  • ca  seguiment de comunicacions, n m
  • es  intervención de comunicaciones, n f
  • es  seguimiento de comunicaciones, n m

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definición
Actuació policial consistent a interceptar i fer un seguiment del contingut de les transmissions d'informació que un reu efectua per diferents mitjans de comunicació.

Nota

  • 1. L'objectiu de la intervenció de comunicacions és acreditar un delicte o aclarir la implicació que hi ha tingut el reu.
  • 2. Per a la intervenció de comunicacions cal una autorització judicial.
  • 3. Són tipus d'intervencions de comunicacions l'escolta telefònica i la intervenció de correspondència.