tol
tol
Aïllada, Amèrica > Hondures
- ca tol
- ca jicaque sin. compl.
- ca tolpan sin. compl.
- ca tolupan sin. compl.
- ca torrupan sin. compl.
- cod tol
- ar التولية
- cy Tol
- cy Jicaque sin. compl.
- cy Tolpan sin. compl.
- cy Tolupan sin. compl.
- cy Torrupan sin. compl.
- de Jicaque
- de Tol sin. compl.
- de Tolpan sin. compl.
- de Tolupan sin. compl.
- de Torrupan sin. compl.
- de Xicaque sin. compl.
- en Jicaque
- en Tol sin. compl.
- en Tolpan sin. compl.
- en Tolupan sin. compl.
- en Torupan sin. compl.
- es tol
- es jicaque sin. compl.
- es tolpan sin. compl.
- es tolupan sin. compl.
- es torrupan sin. compl.
- eu tol
- eu jicaque sin. compl.
- eu tolpan sin. compl.
- eu tolupan sin. compl.
- eu torrupan sin. compl.
- fr tol
- fr jicaque sin. compl.
- fr tolpan sin. compl.
- fr tolupan sin. compl.
- fr torrupan sin. compl.
- gn tol
- gn jikake sin. compl.
- gn tolpan sin. compl.
- gn tolupan sin. compl.
- gn torrupan sin. compl.
- it tol
- it jicaque sin. compl.
- it tolpan sin. compl.
- it tolupan sin. compl.
- it torrupan sin. compl.
- ja トルパン語
- ja トル語、ジカケ語 sin. compl.
- nl Tol
- nl Jicaque sin. compl.
- nl Tolpan sin. compl.
- nl Tolupan sin. compl.
- nl Torrupan sin. compl.
- pt tol
- pt jicaque sin. compl.
- pt tolpan sin. compl.
- pt tolupan sin. compl.
- pt torrupan sin. compl.
- ru Хикаке
- ru Тол sin. compl.
- ru Толь sin. compl.
- ru Толпан sin. compl.
- ru Толупан sin. compl.
- ru Торупан sin. compl.
- zh 托尔语
- zh 托尔潘语、托鲁潘语、托卢潘语、基加克语 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Hondures
Definition
Aquesta llengua estava formada per dos dialectes: el jicaque occidental d'El Palmar, ja extingit, i el jicaque oriental o tol, parlat encara a la Montaña de la Flor. Per a alguns autors eren en realitat dues llengües independents emparentades.
Antigament, l'àrea d'assentaments tolupan s'estenia per la costa atlàntica, Bahía de Honduras, des del riu Ulua, pròxim a la frontera amb Guatemala, fins a la zona de l'actual ciutat de Trujillo, i terra endins des del riu Sulaco i la Montaña de la Flor, al nord de Tegucigalpa.
Tots els parlants d'aquesta llengua són bilingües en espanyol.
Antigament, l'àrea d'assentaments tolupan s'estenia per la costa atlàntica, Bahía de Honduras, des del riu Ulua, pròxim a la frontera amb Guatemala, fins a la zona de l'actual ciutat de Trujillo, i terra endins des del riu Sulaco i la Montaña de la Flor, al nord de Tegucigalpa.
Tots els parlants d'aquesta llengua són bilingües en espanyol.
toli-gbe
toli-gbe
Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Togo
- ca gun
- ca alada sin. compl.
- ca alada-gbe sin. compl.
- ca egun sin. compl.
- ca ge sin. compl.
- ca gu sin. compl.
- ca gugbe sin. compl.
- ca gun-alada sin. compl.
- ca gun-gbe sin. compl.
- ca mina sin. compl.
- ca seto-gbe sin. compl.
- ca toli-gbe sin. compl.
- ar غونية
- cy Gun
- cy Alada sin. compl.
- cy Alada-gbe sin. compl.
- cy Egun sin. compl.
- cy Ge sin. compl.
- cy Gu sin. compl.
- cy Gugbe sin. compl.
- cy Gun-alada sin. compl.
- cy Gun-gbe sin. compl.
- cy Mina sin. compl.
- cy Seto-gbe sin. compl.
- cy Toli-gbe sin. compl.
- de Gun
- de Alada sin. compl.
- de Alada-Gbe sin. compl.
- de Egun sin. compl.
- de Ge sin. compl.
- de Gu sin. compl.
- de Gugbe sin. compl.
- de Gun-Alada sin. compl.
- de Gun-Gbe sin. compl.
- de Mina sin. compl.
- de Seto-Gbe sin. compl.
- de Toli-Gbe sin. compl.
- en Gun
- en Alada sin. compl.
- en Alada-Gbe sin. compl.
- en Egun sin. compl.
- en Goun sin. compl.
- en Gu sin. compl.
- en Gugbe sin. compl.
- en Gun-Alada sin. compl.
- en Gun-Gbe sin. compl.
- en Seto-Gbe sin. compl.
- en Toli-Gbe sin. compl.
- es gun
- es alada sin. compl.
- es alada-gbe sin. compl.
- es egun sin. compl.
- es ge sin. compl.
- es gu sin. compl.
- es gugbe sin. compl.
- es gun-alada sin. compl.
- es gun-gbe sin. compl.
- es mina sin. compl.
- es seto-gbe sin. compl.
- es toli-gbe sin. compl.
- eu gun
- eu alada sin. compl.
- eu alada-gbe sin. compl.
- eu egun sin. compl.
- eu ge sin. compl.
- eu gu sin. compl.
- eu gugbe sin. compl.
- eu gun-alada sin. compl.
- eu gun-gbe sin. compl.
- eu mina sin. compl.
- eu seto-gbe sin. compl.
- eu toli-gbe sin. compl.
- fr gun
- fr alada sin. compl.
- fr alada-gbe sin. compl.
- fr egun sin. compl.
- fr ge sin. compl.
- fr gu sin. compl.
- fr gugbe sin. compl.
- fr gun-alada sin. compl.
- fr gun-gbe sin. compl.
- fr mina sin. compl.
- fr seto-gbe sin. compl.
- fr toli-gbe sin. compl.
- gl gun
- gl alada sin. compl.
- gl alada-gbe sin. compl.
- gl egun sin. compl.
- gl ge sin. compl.
- gl gu sin. compl.
- gl gugbe sin. compl.
- gl gun-alada sin. compl.
- gl gun-gbe sin. compl.
- gl mina sin. compl.
- gl seto-gbe sin. compl.
- gl toli-gbe sin. compl.
- gn gun
- gn alada sin. compl.
- gn alada-gbe sin. compl.
- gn egun sin. compl.
- gn ge sin. compl.
- gn gu sin. compl.
- gn gugbe sin. compl.
- gn gun-alada sin. compl.
- gn gun-gbe sin. compl.
- gn mina sin. compl.
- gn seto-gbe sin. compl.
- gn toli-gbe sin. compl.
- it gun
- it alada sin. compl.
- it alada-gbe sin. compl.
- it egun sin. compl.
- it ge sin. compl.
- it gu sin. compl.
- it gugbe sin. compl.
- it gun-alada sin. compl.
- it gun-gbe sin. compl.
- it mina sin. compl.
- it seto-gbe sin. compl.
- it toli-gbe sin. compl.
- ja グン語
- nl Gun
- nl Alada sin. compl.
- nl Alada-Gbe sin. compl.
- nl Egun sin. compl.
- nl Ge sin. compl.
- nl Gu sin. compl.
- nl Gugbe sin. compl.
- nl Gun-Alada sin. compl.
- nl Gun-Gbe sin. compl.
- nl Mina sin. compl.
- nl Seto-Gbe sin. compl.
- nl Toli-Gbe sin. compl.
- pt gun
- pt alada sin. compl.
- pt alada-gbe sin. compl.
- pt egun sin. compl.
- pt ge sin. compl.
- pt gu sin. compl.
- pt gugbe sin. compl.
- pt gun-alada sin. compl.
- pt gun-gbe sin. compl.
- pt mina sin. compl.
- pt seto-gbe sin. compl.
- pt toli-gbe sin. compl.
- ru Гун
- ru Ге sin. compl.
- ru Гу sin. compl.
- ru Мина sin. compl.
- ru Эгун sin. compl.
- ru Алада sin. compl.
- ru Гугбе sin. compl.
- ru Гун-гбе sin. compl.
- ru Сето-гбе sin. compl.
- ru Толи-гбе sin. compl.
- ru Алада-гбе sin. compl.
- ru Гун-алада sin. compl.
- zh 衮语
- zh 戈语、米纳语、阿拉达语、阿拉达－戈贝语、衮－阿拉达语、衮－戈贝语、埃衮语、固语、固戈贝语、塞托－戈贝语、托里－戈贝语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Togo
Definition
El grup gbe de la branca kwa, al qual pertany el gun, constitueix un contínuum lingüístic d'unes vint llengües parlades principalment a Togo, Benín i Ghana.
Els dialectes del gun són l'ajra, l'alada, el seto i el toli.
Els dialectes del gun són l'ajra, l'alada, el seto i el toli.
tolowa
tolowa
Atapascana-eyak-tlingit > Costa del Pacífic > Oregon, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca tolowa
- ca hawuwut sin. compl.
- cy Tolowa
- cy Hawuwut sin. compl.
- de Tolowa
- de Hawuwut sin. compl.
- en Tolowa
- en Hawuwut sin. compl.
- es tolohua
- eu tolowera
- eu hawuwut sin. compl.
- eu tolowa sin. compl.
- fr tolowa
- fr hawuwut sin. compl.
- gl tolowa
- gl hawuwut sin. compl.
- gn tolohua
- gn hawuwut sin. compl.
- it tolowa
- it hawuwut sin. compl.
- pt tolowa
- pt hawuwut sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Costa del Pacífic > Oregon, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües atapascanes de la costa del Pacífic s'estenien des del sud d'Oregon fins al nord de Califòrnia. Se'n distingeixen dos grups: les llengües d'Oregon i les de Califòrnia. Les dues que han arribat als nostres dies, el hupa i el tolowa, estan pràcticament extingides.
El tolowa està integrat pels següents dos dialectes, probablement ja extingits: el chetko, que es parla a la riba del riu Chetko (al sud d'Oregon) i que l'any 1964 ja només tenia quatre parlants vius, i el dialecte del riu Smith (a la ciutat de Crescente, a Califòrnia) que compta amb menys de 10 parlants d'edat avançada. Aquestes dades són del 2001, raó per la qual és probable que la llengua ja s'hagi extingit.
Loren Bommelyn, membre de la comunitat del riu Smith, va aprendre la llengua de jove, tot i que els pares no l'hi havien transmesa d'infant. És qui més estudis ha publicat sobre la llengua tolowa en un intent de preservar-la per a les noves generacions.
A la darreria dels anys seixanta del segle XX, Bommelyn va adaptar l'alfabet Unifon per al tolowa. Aquest alfabet es basa en el llatí, però l'amplia amb símbols fonètics per tal d'arribar a representar cada so d'una llengua amb una grafia pròpia (en una relació unívoca so-grafia).
El sistema Unifon tenia, tanmateix, l'inconvenient que no es podia escriure amb una màquina d'escriure convencional i que era molt poc pràctic en l'ús informatitzat. A final de segle, el mateix Bommelyn es va encarregar de substituir-lo per una adaptació de l'alfabet llatí tradicional.
La comunitat tolowa s'autodenomina xash, que significa 'persones'. El terme tolowa és d'origen yurok.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües atapascanes de la costa del Pacífic s'estenien des del sud d'Oregon fins al nord de Califòrnia. Se'n distingeixen dos grups: les llengües d'Oregon i les de Califòrnia. Les dues que han arribat als nostres dies, el hupa i el tolowa, estan pràcticament extingides.
El tolowa està integrat pels següents dos dialectes, probablement ja extingits: el chetko, que es parla a la riba del riu Chetko (al sud d'Oregon) i que l'any 1964 ja només tenia quatre parlants vius, i el dialecte del riu Smith (a la ciutat de Crescente, a Califòrnia) que compta amb menys de 10 parlants d'edat avançada. Aquestes dades són del 2001, raó per la qual és probable que la llengua ja s'hagi extingit.
Loren Bommelyn, membre de la comunitat del riu Smith, va aprendre la llengua de jove, tot i que els pares no l'hi havien transmesa d'infant. És qui més estudis ha publicat sobre la llengua tolowa en un intent de preservar-la per a les noves generacions.
A la darreria dels anys seixanta del segle XX, Bommelyn va adaptar l'alfabet Unifon per al tolowa. Aquest alfabet es basa en el llatí, però l'amplia amb símbols fonètics per tal d'arribar a representar cada so d'una llengua amb una grafia pròpia (en una relació unívoca so-grafia).
El sistema Unifon tenia, tanmateix, l'inconvenient que no es podia escriure amb una màquina d'escriure convencional i que era molt poc pràctic en l'ús informatitzat. A final de segle, el mateix Bommelyn es va encarregar de substituir-lo per una adaptació de l'alfabet llatí tradicional.
La comunitat tolowa s'autodenomina xash, que significa 'persones'. El terme tolowa és d'origen yurok.
tolpan
tolpan
Aïllada, Amèrica > Hondures
- ca tol
- ca jicaque sin. compl.
- ca tolpan sin. compl.
- ca tolupan sin. compl.
- ca torrupan sin. compl.
- cod tol
- ar التولية
- cy Tol
- cy Jicaque sin. compl.
- cy Tolpan sin. compl.
- cy Tolupan sin. compl.
- cy Torrupan sin. compl.
- de Jicaque
- de Tol sin. compl.
- de Tolpan sin. compl.
- de Tolupan sin. compl.
- de Torrupan sin. compl.
- de Xicaque sin. compl.
- en Jicaque
- en Tol sin. compl.
- en Tolpan sin. compl.
- en Tolupan sin. compl.
- en Torupan sin. compl.
- es tol
- es jicaque sin. compl.
- es tolpan sin. compl.
- es tolupan sin. compl.
- es torrupan sin. compl.
- eu tol
- eu jicaque sin. compl.
- eu tolpan sin. compl.
- eu tolupan sin. compl.
- eu torrupan sin. compl.
- fr tol
- fr jicaque sin. compl.
- fr tolpan sin. compl.
- fr tolupan sin. compl.
- fr torrupan sin. compl.
- gn tol
- gn jikake sin. compl.
- gn tolpan sin. compl.
- gn tolupan sin. compl.
- gn torrupan sin. compl.
- it tol
- it jicaque sin. compl.
- it tolpan sin. compl.
- it tolupan sin. compl.
- it torrupan sin. compl.
- ja トルパン語
- ja トル語、ジカケ語 sin. compl.
- nl Tol
- nl Jicaque sin. compl.
- nl Tolpan sin. compl.
- nl Tolupan sin. compl.
- nl Torrupan sin. compl.
- pt tol
- pt jicaque sin. compl.
- pt tolpan sin. compl.
- pt tolupan sin. compl.
- pt torrupan sin. compl.
- ru Хикаке
- ru Тол sin. compl.
- ru Толь sin. compl.
- ru Толпан sin. compl.
- ru Толупан sin. compl.
- ru Торупан sin. compl.
- zh 托尔语
- zh 托尔潘语、托鲁潘语、托卢潘语、基加克语 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Hondures
Definition
Aquesta llengua estava formada per dos dialectes: el jicaque occidental d'El Palmar, ja extingit, i el jicaque oriental o tol, parlat encara a la Montaña de la Flor. Per a alguns autors eren en realitat dues llengües independents emparentades.
Antigament, l'àrea d'assentaments tolupan s'estenia per la costa atlàntica, Bahía de Honduras, des del riu Ulua, pròxim a la frontera amb Guatemala, fins a la zona de l'actual ciutat de Trujillo, i terra endins des del riu Sulaco i la Montaña de la Flor, al nord de Tegucigalpa.
Tots els parlants d'aquesta llengua són bilingües en espanyol.
Antigament, l'àrea d'assentaments tolupan s'estenia per la costa atlàntica, Bahía de Honduras, des del riu Ulua, pròxim a la frontera amb Guatemala, fins a la zona de l'actual ciutat de Trujillo, i terra endins des del riu Sulaco i la Montaña de la Flor, al nord de Tegucigalpa.
Tots els parlants d'aquesta llengua són bilingües en espanyol.
tolupan
tolupan
Aïllada, Amèrica > Hondures
- ca tol
- ca jicaque sin. compl.
- ca tolpan sin. compl.
- ca tolupan sin. compl.
- ca torrupan sin. compl.
- cod tol
- ar التولية
- cy Tol
- cy Jicaque sin. compl.
- cy Tolpan sin. compl.
- cy Tolupan sin. compl.
- cy Torrupan sin. compl.
- de Jicaque
- de Tol sin. compl.
- de Tolpan sin. compl.
- de Tolupan sin. compl.
- de Torrupan sin. compl.
- de Xicaque sin. compl.
- en Jicaque
- en Tol sin. compl.
- en Tolpan sin. compl.
- en Tolupan sin. compl.
- en Torupan sin. compl.
- es tol
- es jicaque sin. compl.
- es tolpan sin. compl.
- es tolupan sin. compl.
- es torrupan sin. compl.
- eu tol
- eu jicaque sin. compl.
- eu tolpan sin. compl.
- eu tolupan sin. compl.
- eu torrupan sin. compl.
- fr tol
- fr jicaque sin. compl.
- fr tolpan sin. compl.
- fr tolupan sin. compl.
- fr torrupan sin. compl.
- gn tol
- gn jikake sin. compl.
- gn tolpan sin. compl.
- gn tolupan sin. compl.
- gn torrupan sin. compl.
- it tol
- it jicaque sin. compl.
- it tolpan sin. compl.
- it tolupan sin. compl.
- it torrupan sin. compl.
- ja トルパン語
- ja トル語、ジカケ語 sin. compl.
- nl Tol
- nl Jicaque sin. compl.
- nl Tolpan sin. compl.
- nl Tolupan sin. compl.
- nl Torrupan sin. compl.
- pt tol
- pt jicaque sin. compl.
- pt tolpan sin. compl.
- pt tolupan sin. compl.
- pt torrupan sin. compl.
- ru Хикаке
- ru Тол sin. compl.
- ru Толь sin. compl.
- ru Толпан sin. compl.
- ru Толупан sin. compl.
- ru Торупан sin. compl.
- zh 托尔语
- zh 托尔潘语、托鲁潘语、托卢潘语、基加克语 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Hondures
Definition
Aquesta llengua estava formada per dos dialectes: el jicaque occidental d'El Palmar, ja extingit, i el jicaque oriental o tol, parlat encara a la Montaña de la Flor. Per a alguns autors eren en realitat dues llengües independents emparentades.
Antigament, l'àrea d'assentaments tolupan s'estenia per la costa atlàntica, Bahía de Honduras, des del riu Ulua, pròxim a la frontera amb Guatemala, fins a la zona de l'actual ciutat de Trujillo, i terra endins des del riu Sulaco i la Montaña de la Flor, al nord de Tegucigalpa.
Tots els parlants d'aquesta llengua són bilingües en espanyol.
Antigament, l'àrea d'assentaments tolupan s'estenia per la costa atlàntica, Bahía de Honduras, des del riu Ulua, pròxim a la frontera amb Guatemala, fins a la zona de l'actual ciutat de Trujillo, i terra endins des del riu Sulaco i la Montaña de la Flor, al nord de Tegucigalpa.
Tots els parlants d'aquesta llengua són bilingües en espanyol.
tombucas
tombucas
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca tumbuka
- ca chitumbuka sin. compl.
- ca tamboka sin. compl.
- ca tambuka sin. compl.
- ca timbuka sin. compl.
- ca tombucas sin. compl.
- ca tumboka sin. compl.
- ar تومبوكا
- cy Tumbuka
- cy Chitumbuka sin. compl.
- cy Tamboka sin. compl.
- cy Tambuka sin. compl.
- cy Timbuka sin. compl.
- cy Tombucas sin. compl.
- cy Tumboka sin. compl.
- de Tumbuka
- de Chitumbuka sin. compl.
- de Tamboka sin. compl.
- de Tambuka sin. compl.
- de Timbuka sin. compl.
- de Tombucas sin. compl.
- de Tumboka sin. compl.
- en Tumbuka
- en Chitumbuka sin. compl.
- en Tamboka sin. compl.
- en Tambuka sin. compl.
- en Timbuka sin. compl.
- en Tombucas sin. compl.
- en Tumboka sin. compl.
- es tumbuka
- eu tumbukera
- eu chitumbuka sin. compl.
- eu tamboka sin. compl.
- eu tambuka sin. compl.
- eu timbuka sin. compl.
- eu tombucas sin. compl.
- eu tumboka sin. compl.
- eu tumbuka sin. compl.
- fr tumbuka
- fr chitumbuka sin. compl.
- fr tamboka sin. compl.
- fr tambuka sin. compl.
- fr timbuka sin. compl.
- fr tombucas sin. compl.
- fr tumboka sin. compl.
- gl tumbuka
- gl chitumbuka sin. compl.
- gl tamboka sin. compl.
- gl tambuka sin. compl.
- gl timbuka sin. compl.
- gl tombucas sin. compl.
- gl tumboka sin. compl.
- gn tumbuka
- gn chitumbuka sin. compl.
- gn tamboka sin. compl.
- gn tambuka sin. compl.
- gn timbuka sin. compl.
- gn tombukas sin. compl.
- gn tumboka sin. compl.
- it tumbuka
- it chitumbuka sin. compl.
- it tamboka sin. compl.
- it tambuka sin. compl.
- it timbuka sin. compl.
- it tombucas sin. compl.
- it tumboka sin. compl.
- pt tumbuka
- pt chitumbuka sin. compl.
- pt tamboka sin. compl.
- pt tambuka sin. compl.
- pt timbuka sin. compl.
- pt tombucas sin. compl.
- pt tumboka sin. compl.
- tmh Tatumbukat
- tmh Chitumbuka sin. compl.
- tmh tamboka sin. compl.
- tmh tambuka sin. compl.
- tmh timbuka sin. compl.
- tmh tombucas sin. compl.
- tmh tumboka sin. compl.
- zh 图姆布卡语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definition
El grup etnolingüístic tumbuka representa aproximadament el 6,5% de la població de Malawi, el 4,5% de Zàmbia i el 3% de Tanzània.
El tumbuka s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
En tumbuka es poden utilitzar diverses expressions per acomiadar-se: "nkhuluta sono", forma genèrica; "khalani makola", quan és el parlant (jo) qui se'n va; "mwende makola", quan és una altra persona qui se'n va, o "tizamuonana", 'a reveure'.
El tumbuka s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
En tumbuka es poden utilitzar diverses expressions per acomiadar-se: "nkhuluta sono", forma genèrica; "khalani makola", quan és el parlant (jo) qui se'n va; "mwende makola", quan és una altra persona qui se'n va, o "tizamuonana", 'a reveure'.
tongbo
tongbo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca mambila
- ca bang sin. compl.
- ca bea sin. compl.
- ca ble sin. compl.
- ca juli sin. compl.
- ca lagubi sin. compl.
- ca mambere sin. compl.
- ca mambilla sin. compl.
- ca nor sin. compl.
- ca tagbo sin. compl.
- ca tongbo sin. compl.
- ca torbi sin. compl.
- de Mambila
- de Bang sin. compl.
- de Ble sin. compl.
- de Mambere sin. compl.
- de Mambilla sin. compl.
- en Mambila
- en Bang sin. compl.
- en Bea sin. compl.
- en Juli sin. compl.
- en lagubi sin. compl.
- en Mambila sin. compl.
- en Nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- es mambila
- es bang sin. compl.
- es bea sin. compl.
- es juli sin. compl.
- es lagubi sin. compl.
- es mambila sin. compl.
- es nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- eu mambila
- eu bang sin. compl.
- eu bea sin. compl.
- eu juli sin. compl.
- eu lagubi sin. compl.
- eu mambila sin. compl.
- eu nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- fr mambila
- fr bang sin. compl.
- fr ble sin. compl.
- fr mambere sin. compl.
- fr mambilla sin. compl.
- gl mambila
- gl bang sin. compl.
- gl bea sin. compl.
- gl juli sin. compl.
- gl lagubi sin. compl.
- gl mambila sin. compl.
- gl nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- it mambila
- it bang sin. compl.
- it bea sin. compl.
- it juli sin. compl.
- it lagubi sin. compl.
- it mambila sin. compl.
- it nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- nl Mambila
- nl Bang sin. compl.
- nl Ble sin. compl.
- nl Mambere sin. compl.
- nl Mambilla sin. compl.
- pt mambila
- pt bang sin. compl.
- pt bea sin. compl.
- pt juli sin. compl.
- pt lagubi sin. compl.
- pt mambila sin. compl.
- pt nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El mambila és parlat a la zona de l'altiplà d'Adamawa i la plana de Tikar, al Camerun, i a l'altiplà de Mambila, a Nigèria. És la llengua amb més parlants del grup mambiloide, amb unes 110.000 persones. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
El mambila és la llengua mambiloide que presenta una major diversitat interna, amb un bon nombre de variants dialectals, algunes de les quals no són mútuament intel·ligibles. Alguns autors parlen d'un grup lingüístic més que no pas d'una llengua. S'han distingit dos grups dialectals, l'oriental i l'occidental, cadascun dels quals inclou diversos subgrups.
El mambila, en alguna de les seves varietats, està substituint diverses llengües de la regió, com ara el somyev, el njerep o el kasabe.
El mambila és la llengua mambiloide que presenta una major diversitat interna, amb un bon nombre de variants dialectals, algunes de les quals no són mútuament intel·ligibles. Alguns autors parlen d'un grup lingüístic més que no pas d'una llengua. S'han distingit dos grups dialectals, l'oriental i l'occidental, cadascun dels quals inclou diversos subgrups.
El mambila, en alguna de les seves varietats, està substituint diverses llengües de la regió, com ara el somyev, el njerep o el kasabe.
tongwe
tongwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca tongwe
- ca kitongwe sin. compl.
- ca sitongwe sin. compl.
- cod sitongwé
- de Tongwe
- de Kitongwe sin. compl.
- de Sitongwe sin. compl.
- en Tongwe
- en Kitongwe sin. compl.
- en Sitongwe sin. compl.
- es tongwe
- es kitongwe sin. compl.
- es sitongwe sin. compl.
- eu tongwe
- eu kitongwe sin. compl.
- eu sitongwe sin. compl.
- fr tongwe
- fr kitongwe sin. compl.
- fr sitongwe sin. compl.
- gl tongwe
- gl kitongwe sin. compl.
- gl sitongwe sin. compl.
- it tongwe
- it kitongwe sin. compl.
- it sitongwe sin. compl.
- nl Tongwe
- nl Kitongwe sin. compl.
- nl Sitongwe sin. compl.
- pt tongwe
- pt kitongwe sin. compl.
- pt sitongwe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els tongwes són un dels grups etnolingüístics que viuen a l'oest de Tanzània i estan estretament relacionats amb els bendes. Aquests dos grups comparteixen trets culturals i pràctiques rituals. La llengua tongwe és lingüísticament propera a la llengua bende i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels tongwes, que han rebut una forta influència cultural i lingüística dels nyamwezis.
El tongwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels tongwes, que han rebut una forta influència cultural i lingüística dels nyamwezis.
El tongwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
tonore
tonore
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca ikpen
- ca chicao sin. compl.
- ca ikpeng sin. compl.
- ca tonore sin. compl.
- ca tunuli sin. compl.
- ca txicão sin. compl.
- ca txikân sin. compl.
- ca txikão sin. compl.
- cod apünaka
- cod ikpeng
- ar إيكبينية
- cy Ikpen
- cy Chicao sin. compl.
- cy Ikpeng sin. compl.
- cy Tonore sin. compl.
- cy Tunuli sin. compl.
- cy Txicão sin. compl.
- cy Txikân sin. compl.
- cy Txikão sin. compl.
- de Ikpeng
- de Chicao sin. compl.
- de Chicaon sin. compl.
- de Ikpen sin. compl.
- de Tchicão sin. compl.
- de Tonore sin. compl.
- de Tunuli sin. compl.
- de Txicão sin. compl.
- de Txikao sin. compl.
- de Txikão sin. compl.
- en Ikpeng
- en Chicao sin. compl.
- en Ikpen sin. compl.
- en Tonore sin. compl.
- en Tunuli sin. compl.
- en Txicão sin. compl.
- en Txikân sin. compl.
- en Txikão sin. compl.
- es chikao
- es chicao sin. compl.
- es ikpen sin. compl.
- es ikpeng sin. compl.
- es tonore sin. compl.
- es tunuli sin. compl.
- es txicão sin. compl.
- es txikân sin. compl.
- es txikão sin. compl.
- eu ikpengera
- eu chicao sin. compl.
- eu ikpen sin. compl.
- eu ikpeng sin. compl.
- eu tonore sin. compl.
- eu tunuli sin. compl.
- eu txicão sin. compl.
- eu txikân sin. compl.
- eu txikão sin. compl.
- fr ikpeng
- fr chicao sin. compl.
- fr ikpen sin. compl.
- fr tonore sin. compl.
- fr tunuli sin. compl.
- fr txicão sin. compl.
- fr txikân sin. compl.
- fr txikão sin. compl.
- gl ikpen
- gl chicao sin. compl.
- gl ikpeng sin. compl.
- gl tonore sin. compl.
- gl tunuli sin. compl.
- gl txicão sin. compl.
- gl txikân sin. compl.
- gl txikão sin. compl.
- it ikpen
- it chicao sin. compl.
- it ikpeng sin. compl.
- it tonore sin. compl.
- it tunuli sin. compl.
- it txicão sin. compl.
- it txikân sin. compl.
- it txikão sin. compl.
- ja イクペン語
- ja チカオ語 sin. compl.
- nl Ikpen
- nl Chicao sin. compl.
- nl Ikpeng sin. compl.
- nl Tonore sin. compl.
- nl Tunuli sin. compl.
- nl Txicão sin. compl.
- nl Txikão sin. compl.
- pt ikpen
- pt chicao sin. compl.
- pt ikpeng sin. compl.
- pt tonore sin. compl.
- pt tunuli sin. compl.
- pt txicão sin. compl.
- pt txikân sin. compl.
- pt txikão sin. compl.
- ru Чикаон
- ru Чикао sin. compl.
- ru Икпенг sin. compl.
- zh 伊科彭语
- zh 伊科朋、奇坎奥、奇康奥、奇康、奇考、图奴利、托诺勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definition
La llengua ikpen mostra semblances amb llengües carib de la regió del baix riu Xingu. Els parlants es reconeixen únicament amb la denominació ikpen, mentre que txicão és una denominació inventada per grups veïns o pels colonitzadors.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
toothle
toothle
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
- ca maka
- ca enimaca sin. compl.
- ca enimaga sin. compl.
- ca macà sin. compl.
- ca mak'à sin. compl.
- ca makà sin. compl.
- ca nynaka sin. compl.
- ca toothle sin. compl.
- ca towolhi sin. compl.
- cod in-e-khewe-l (tanikihwelt)
- cod makà (tamakt)
- ar ماكية
- cy Maka
- cy Enimaca sin. compl.
- cy Enimaga sin. compl.
- cy Macá sin. compl.
- cy Mak'á sin. compl.
- cy Maká sin. compl.
- cy Nynaka sin. compl.
- cy Toothle sin. compl.
- cy Towolhi sin. compl.
- de Maká
- de Enimaca sin. compl.
- de Maca sin. compl.
- de Nynaka sin. compl.
- de Towolhi sin. compl.
- en Maca
- en Enimaca sin. compl.
- en Enimaga sin. compl.
- en Macá sin. compl.
- en Mak'á sin. compl.
- en Maká sin. compl.
- en Nynaka sin. compl.
- en Toothle sin. compl.
- en Towolhi sin. compl.
- es maká
- es enimaca sin. compl.
- es enimaga sin. compl.
- es macá sin. compl.
- es mak'á sin. compl.
- es maká sin. compl.
- es nynaka sin. compl.
- es toothle sin. compl.
- es towolhi sin. compl.
- eu makera
- eu enimaca sin. compl.
- eu enimaga sin. compl.
- eu macà sin. compl.
- eu mak'à sin. compl.
- eu makà sin. compl.
- eu nynaka sin. compl.
- eu toothle sin. compl.
- eu towolhi sin. compl.
- fr maca
- fr enimaca sin. compl.
- fr enimaga sin. compl.
- fr macá sin. compl.
- fr mak'á sin. compl.
- fr maka sin. compl.
- fr nynaka sin. compl.
- fr toothle sin. compl.
- fr towolhi sin. compl.
- gl maka
- gl enimaca sin. compl.
- gl enimaga sin. compl.
- gl macá sin. compl.
- gl mak'á sin. compl.
- gl maká sin. compl.
- gl nynaka sin. compl.
- gl toothle sin. compl.
- gl towolhi sin. compl.
- gn maka
- gn enimaga sin. compl.
- gn enimaka sin. compl.
- gn macá sin. compl.
- gn mak'á sin. compl.
- gn maká sin. compl.
- gn nynaka sin. compl.
- gn toothle sin. compl.
- gn towolhi sin. compl.
- it maka
- it enimaca sin. compl.
- it enimaga sin. compl.
- it macà sin. compl.
- it mak'à sin. compl.
- it makà sin. compl.
- it nynaka sin. compl.
- it toothle sin. compl.
- it towolhi sin. compl.
- ja マカ語
- ja トウォリ語、トオレ語、ニナカ語、エニマカ語、エニマガ語 sin. compl.
- nl Maka
- nl Enimaca sin. compl.
- nl Enimaga sin. compl.
- nl Macà sin. compl.
- nl Mak'à sin. compl.
- nl Makà sin. compl.
- nl Nynaka sin. compl.
- nl Toothle sin. compl.
- nl Towolhi sin. compl.
- pt maka
- pt enimaca sin. compl.
- pt enimaga sin. compl.
- pt macá sin. compl.
- pt mak'á sin. compl.
- pt maká sin. compl.
- pt nynaka sin. compl.
- pt toothle sin. compl.
- pt towolhi sin. compl.
- ru Мака
- ru Мак-а sin. compl.
- ru Нинака sin. compl.
- ru Тоотле sin. compl.
- ru Энимака sin. compl.
- ru Товольи sin. compl.
- ru Энимага sin. compl.
- sw Maká
- sw Enimaca sin. compl.
- sw Enimaga sin. compl.
- sw Macá sin. compl.
- sw Mak'á sin. compl.
- sw Maká sin. compl.
- sw Nynaka sin. compl.
- sw Toothle sin. compl.
- sw Towolhi sin. compl.
- tmh Tamakt
- zh 玛卡
- zh 玛卡 sin. compl.
- zh 玛嘎 sin. compl.
- zh 图斯勒 sin. compl.
- zh 尼纳卡 sin. compl.
- zh 托瓦依 sin. compl.
- zh 玛嘎阿 sin. compl.
- zh 恩尼玛卡 sin. compl.
- zh 恩尼玛嘎 sin. compl.
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
Definition
El gentilici makà és originalment el nom que les comunitats toba i pilagà aplicaven a aquest grup ètnic. El terme in-e-khewe-l, 'nosaltres', es fa servir també com a autodenominació dels parlants de maka.
Els makes van contactar amb els europeus l'any 1927. Durant la Guerra del Chaco (1932-1935) van lluitar contra Bolívia, i després de la guerra van ser traslladats a prop d'Asunción, a la colònia Fray Bartolomé de las Casas. L'any 1985, a causa de les inundacions, la comunitat va ser reubicada a la Colònia Indígena Maka, a la localitat de Mariano Roque Alonso, prop de Puente Remanso.
Els makes van contactar amb els europeus l'any 1927. Durant la Guerra del Chaco (1932-1935) van lluitar contra Bolívia, i després de la guerra van ser traslladats a prop d'Asunción, a la colònia Fray Bartolomé de las Casas. L'any 1985, a causa de les inundacions, la comunitat va ser reubicada a la Colònia Indígena Maka, a la localitat de Mariano Roque Alonso, prop de Puente Remanso.
