tsez
tsez
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
- ca dido
- ca tsez sin. compl.
- cod Цейос миц (Tseios mits)
- ar الديدوية
- cy Dido
- cy Tsez sin. compl.
- de Didoisch
- en Dido
- en Tsez sin. compl.
- es dido
- es tsez sin. compl.
- eu didoera
- fr dido
- fr tsez sin. compl.
- gn dido
- gn tses sin. compl.
- it dido
- it tsez sin. compl.
- ja ツェズ語
- ja ディド語 sin. compl.
- nl Dido
- nl Tsez sin. compl.
- pt dido
- pt tsez sin. compl.
- ru Цезский язык
- ru Дидойский sin. compl.
- ru Цунтинский sin. compl.
- tmh Dido
- zh 迪多语
- scr Sense tradició escrita
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
Definition
Els didos (o tsez) constitueixen un dels molts grups ètnics petits de la República del Daguestan. Tradicionalment han habitat un territori muntanyós a l'interior del sud-oest del Daguestan, al curs alt del riu Andijskoje-Kojsu, tot just tocant a la frontera amb Geòrgia, tot i que avui dia també viuen a les planes del sud del país.
El poble dido té relacions històriques estretes amb l'Avaristan, el país dels àvars, des del segle XI. Abans n'havia tingut amb el kanat de Khakhètia (Regne de Geòrgia). La influència georgiana és més notòria en la cultura dido que en la d'altres pobles daguestànics. La llengua és el tret bàsic que diferencia els didos de la resta de pobles de l'entorn.
La llengua dido té una gran variació lingüística interna. Es divideix en dos blocs dialectals:
- el dido pròpiament (amb cinc subdialectes: l'asakh, el kidero, el shaitl, el shapikh, el dido de Turquia i l'elbrok)
- el sagada, que és el que més es diferencia de la resta de varietats.
Antigament, les altres llengües del grup dido (bezhta, hunzib, hinukh i khvarshi) havien estat considerades dialectes del dido. El dido ha rebut moltes influències d'altres llengües com ara l'àvar, el georgià, el turc i l'àrab, i ha incorporat molts manlleus del rus en l'etapa soviètica.
El dido és una llengua oral, només usada com a llengua familiar. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. No s'ensenya a les escoles, on les llengües de l'educació són l'àvar, en els primers anys, i el rus en els cursos superiors, ja des del període soviètic. Per comunicar-se amb la resta de pobles, els didos han fet servir normalment l'àvar. Per escriure, fins al 1957 havien utilitzat l'àrab i el rus, i des d'aleshores, l'àvar.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, el dido presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. Aquests fets se sumen al creixement dels matrimonis mixtos, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per a ensenyar la llengua als centres escolars.
Actualment, però, s'estan fent esforços per obtenir una norma estàndard per escriure en dido. Des de 1993 hi ha un alfabet basat en el ciríl·lic i es publiquen articles esporàdicament en aquesta llengua.
A final del segle XIX i principi del XX els didos, com molts altres pobles de la regió, van emigrar cap a l'Imperi otomà. Actualment hi ha grups de parlants a Turquia i Geòrgia.
El poble dido té relacions històriques estretes amb l'Avaristan, el país dels àvars, des del segle XI. Abans n'havia tingut amb el kanat de Khakhètia (Regne de Geòrgia). La influència georgiana és més notòria en la cultura dido que en la d'altres pobles daguestànics. La llengua és el tret bàsic que diferencia els didos de la resta de pobles de l'entorn.
La llengua dido té una gran variació lingüística interna. Es divideix en dos blocs dialectals:
- el dido pròpiament (amb cinc subdialectes: l'asakh, el kidero, el shaitl, el shapikh, el dido de Turquia i l'elbrok)
- el sagada, que és el que més es diferencia de la resta de varietats.
Antigament, les altres llengües del grup dido (bezhta, hunzib, hinukh i khvarshi) havien estat considerades dialectes del dido. El dido ha rebut moltes influències d'altres llengües com ara l'àvar, el georgià, el turc i l'àrab, i ha incorporat molts manlleus del rus en l'etapa soviètica.
El dido és una llengua oral, només usada com a llengua familiar. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. No s'ensenya a les escoles, on les llengües de l'educació són l'àvar, en els primers anys, i el rus en els cursos superiors, ja des del període soviètic. Per comunicar-se amb la resta de pobles, els didos han fet servir normalment l'àvar. Per escriure, fins al 1957 havien utilitzat l'àrab i el rus, i des d'aleshores, l'àvar.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, el dido presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. Aquests fets se sumen al creixement dels matrimonis mixtos, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per a ensenyar la llengua als centres escolars.
Actualment, però, s'estan fent esforços per obtenir una norma estàndard per escriure en dido. Des de 1993 hi ha un alfabet basat en el ciríl·lic i es publiquen articles esporàdicament en aquesta llengua.
A final del segle XIX i principi del XX els didos, com molts altres pobles de la regió, van emigrar cap a l'Imperi otomà. Actualment hi ha grups de parlants a Turquia i Geòrgia.
tshivenda
tshivenda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
- ca venda
- ca cevenda sin. compl.
- ca chivenda sin. compl.
- ca lemba sin. compl.
- ca tshivenda sin. compl.
- ar فيندا
- cy Venda
- cy Cevenda sin. compl.
- cy Chivenda sin. compl.
- cy Lemba sin. compl.
- cy Tshivenda sin. compl.
- de Venda
- de Cevenda sin. compl.
- de Chivenda sin. compl.
- de Lemba sin. compl.
- de Tshivenda sin. compl.
- en Venda
- en Cevenda sin. compl.
- en Chivenda sin. compl.
- en Lemba sin. compl.
- en Tshivenda sin. compl.
- es venda
- es cevenda sin. compl.
- es chivenda sin. compl.
- es lemba sin. compl.
- es tshivenda sin. compl.
- eu vendera
- eu cevenda sin. compl.
- eu chivenda sin. compl.
- eu lemba sin. compl.
- eu tshivenda sin. compl.
- eu venda sin. compl.
- eu vendera sin. compl.
- fr venda
- fr cevenda sin. compl.
- fr chivenda sin. compl.
- fr lemba sin. compl.
- fr tshivenda sin. compl.
- gl venda
- gl cevenda sin. compl.
- gl chivenda sin. compl.
- gl lemba sin. compl.
- gl tshivenda sin. compl.
- gn venda
- gn cevenda sin. compl.
- gn chivenda sin. compl.
- gn lemba sin. compl.
- gn tshivenda sin. compl.
- it venda
- it cevenda sin. compl.
- it chivenda sin. compl.
- it lemba sin. compl.
- it tshivenda sin. compl.
- pt venda
- pt cevenda sin. compl.
- pt chivenda sin. compl.
- pt lemba sin. compl.
- pt tshivenda sin. compl.
- tmh Tavendat
- tmh cevenda sin. compl.
- tmh Chivenda sin. compl.
- tmh lemba sin. compl.
- tmh tshivenda sin. compl.
- zh 文达语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
Definition
El grup etnoligüístic venda constitueix el 2,2 % de la població de la República de Sud-àfrica. La llengua venda és una de les llengües majoritàries de la província de Limpopo (16% de la població local), juntament amb el sepedi (52%) i el songa (22%).
Podem distingir diversos dialectes del venda: el tshiilafuri (venda occidental), el tshimanda (tshiladzi o venda central), el tshimbedzi (venda oriental), el tshilembethu (venda nord-oriental) i el tshironga (venda meridional).
El venda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diversos dialectes del venda: el tshiilafuri (venda occidental), el tshimanda (tshiladzi o venda central), el tshimbedzi (venda oriental), el tshilembethu (venda nord-oriental) i el tshironga (venda meridional).
El venda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
tsilhqot'in
tsilhqot'in
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca chilcotin
- ca chilcoaten sin. compl.
- ca tsilhqot'in sin. compl.
- ca tzilkotin sin. compl.
- cy Chilcotin
- cy Chilcoaten sin. compl.
- cy Tsilhqot'in sin. compl.
- cy Tzilkotin sin. compl.
- de Chilcotin
- de Chilcoaten sin. compl.
- de Tsilhqot'in sin. compl.
- de Tzilkotin sin. compl.
- en Chilcotin
- en Chilcoaten sin. compl.
- en Tsilhqot'in sin. compl.
- en Tsilhqut'in sin. compl.
- en Tzilkotin sin. compl.
- es chilcotín
- es chilcoaten sin. compl.
- es tsilhqot'in sin. compl.
- es tzilkotin sin. compl.
- eu chilcotinera
- eu chilcoaten sin. compl.
- eu chilcotin sin. compl.
- eu tsilhqot'in sin. compl.
- eu tzilkotin sin. compl.
- fr chilcotin
- fr chilcoaten sin. compl.
- fr tsilhqot'in sin. compl.
- fr tzilkotin sin. compl.
- gl chilcotin
- gl chilcoaten sin. compl.
- gl tsilhqot'in sin. compl.
- gl tzilkotin sin. compl.
- gn chilkotin
- gn chilcoaten sin. compl.
- gn tsilhqot'in sin. compl.
- gn tzilkotin sin. compl.
- it chilcotin
- it chilcoaten sin. compl.
- it tinneh sin. compl.
- it tsilhqot'in sin. compl.
- it tzilkotin sin. compl.
- pt chilcotin
- pt chilcoaten sin. compl.
- pt tsilhqot'in sin. compl.
- pt tzilkotin sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chilcotin, la llengua atapascana septentrional que es parla més al sud, presenta poca variació dialectal. Sembla que un dels dialectes més divergents era el nicola, parlat antigament a la vall del mateix nom, però que es troba ja extingit.
Aquesta llengua és geogràficament veïna del carrier i de diverses llengües salish (l'st'at'imcets, el shuswap i el bella coola).
A diferència d'altres llengües atapascanes, sembla que el chilcotin encara s'ensenya als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys durant una generació.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chilcotin, la llengua atapascana septentrional que es parla més al sud, presenta poca variació dialectal. Sembla que un dels dialectes més divergents era el nicola, parlat antigament a la vall del mateix nom, però que es troba ja extingit.
Aquesta llengua és geogràficament veïna del carrier i de diverses llengües salish (l'st'at'imcets, el shuswap i el bella coola).
A diferència d'altres llengües atapascanes, sembla que el chilcotin encara s'ensenya als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys durant una generació.
tsimpshian
tsimpshian
Tsimshiana > Marítima, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca tsimshià
- ca tsimpshian sin. compl.
- ca tsimshian sin. compl.
- cod shim-al-gyack
- cy Tsimshianeg
- cy Tsimpshian sin. compl.
- cy Tsimshian sin. compl.
- de Tsimshian
- de Tsimpshean sin. compl.
- de Tsimpshian sin. compl.
- de Tsimschian sin. compl.
- de Tsimshean sin. compl.
- de Zimshian sin. compl.
- en Tsimshian
- en Chimmesyan sin. compl.
- en Chimmezyan sin. compl.
- en Tsimpshean sin. compl.
- en Tsimpshian sin. compl.
- en Tsimshean sin. compl.
- en Zimshian sin. compl.
- es chimesiano
- es tsimpshian sin. compl.
- es tsimshian sin. compl.
- eu tsimshiera
- eu tsimpshian sin. compl.
- eu tsimshian sin. compl.
- fr tsimshian
- fr simshian de la côte sin. compl.
- fr tsimpshian sin. compl.
- gl tsimshiano
- gl tsimpshian sin. compl.
- gl tsimshian sin. compl.
- gn tsimshia
- gn tsimpshian sin. compl.
- gn tsimshian sin. compl.
- it tsimshian
- it tsimpshian sin. compl.
- pt tsimshiano
- pt tsimpshian sin. compl.
- pt tsimshian sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tsimshiana > Marítima, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
La família tsimshiana està constituïda per dues llengües: el tsimshià i el nass-gitksà. Al seu torn, el tsimshià consta de dos dialectes: el tsimshià de la costa o sm'algyax i el tsimshià meridional. La varietat més propera al nass-gitksà és el tsimshià meridional.
La varietat de la costa o sm'algyax és parlada per mig miler de parlants adults i, com que no hi ha parlants en les generacions joves, la llengua està fortament amenaçada. És una varietat originària del curs baix del riu Skeena i va arribar al sud d'Alaska vers el 1887, moment en què les missions hi van traslladar part de la comunitat.
La varietat meridional va perdre bona part dels parlants quan van ser traslladats a l'assentament de Hartley Bay i van adoptar el parlar de la costa. Es calcula que, a la darreria del segle XX, en quedaven mitja dotzena.
El terme tsimshià significa 'en el Ksian', on ksian és el nom indígena del riu Skeena. D'altra banda, sm'algyax significa 'llengua real'.
La varietat de la costa o sm'algyax és parlada per mig miler de parlants adults i, com que no hi ha parlants en les generacions joves, la llengua està fortament amenaçada. És una varietat originària del curs baix del riu Skeena i va arribar al sud d'Alaska vers el 1887, moment en què les missions hi van traslladar part de la comunitat.
La varietat meridional va perdre bona part dels parlants quan van ser traslladats a l'assentament de Hartley Bay i van adoptar el parlar de la costa. Es calcula que, a la darreria del segle XX, en quedaven mitja dotzena.
El terme tsimshià significa 'en el Ksian', on ksian és el nom indígena del riu Skeena. D'altra banda, sm'algyax significa 'llengua real'.
tsimshià
tsimshià
Tsimshiana > Marítima, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca tsimshià
- ca tsimpshian sin. compl.
- ca tsimshian sin. compl.
- cod shim-al-gyack
- cy Tsimshianeg
- cy Tsimpshian sin. compl.
- cy Tsimshian sin. compl.
- de Tsimshian
- de Tsimpshean sin. compl.
- de Tsimpshian sin. compl.
- de Tsimschian sin. compl.
- de Tsimshean sin. compl.
- de Zimshian sin. compl.
- en Tsimshian
- en Chimmesyan sin. compl.
- en Chimmezyan sin. compl.
- en Tsimpshean sin. compl.
- en Tsimpshian sin. compl.
- en Tsimshean sin. compl.
- en Zimshian sin. compl.
- es chimesiano
- es tsimpshian sin. compl.
- es tsimshian sin. compl.
- eu tsimshiera
- eu tsimpshian sin. compl.
- eu tsimshian sin. compl.
- fr tsimshian
- fr simshian de la côte sin. compl.
- fr tsimpshian sin. compl.
- gl tsimshiano
- gl tsimpshian sin. compl.
- gl tsimshian sin. compl.
- gn tsimshia
- gn tsimpshian sin. compl.
- gn tsimshian sin. compl.
- it tsimshian
- it tsimpshian sin. compl.
- pt tsimshiano
- pt tsimpshian sin. compl.
- pt tsimshian sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tsimshiana > Marítima, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
La família tsimshiana està constituïda per dues llengües: el tsimshià i el nass-gitksà. Al seu torn, el tsimshià consta de dos dialectes: el tsimshià de la costa o sm'algyax i el tsimshià meridional. La varietat més propera al nass-gitksà és el tsimshià meridional.
La varietat de la costa o sm'algyax és parlada per mig miler de parlants adults i, com que no hi ha parlants en les generacions joves, la llengua està fortament amenaçada. És una varietat originària del curs baix del riu Skeena i va arribar al sud d'Alaska vers el 1887, moment en què les missions hi van traslladar part de la comunitat.
La varietat meridional va perdre bona part dels parlants quan van ser traslladats a l'assentament de Hartley Bay i van adoptar el parlar de la costa. Es calcula que, a la darreria del segle XX, en quedaven mitja dotzena.
El terme tsimshià significa 'en el Ksian', on ksian és el nom indígena del riu Skeena. D'altra banda, sm'algyax significa 'llengua real'.
La varietat de la costa o sm'algyax és parlada per mig miler de parlants adults i, com que no hi ha parlants en les generacions joves, la llengua està fortament amenaçada. És una varietat originària del curs baix del riu Skeena i va arribar al sud d'Alaska vers el 1887, moment en què les missions hi van traslladar part de la comunitat.
La varietat meridional va perdre bona part dels parlants quan van ser traslladats a l'assentament de Hartley Bay i van adoptar el parlar de la costa. Es calcula que, a la darreria del segle XX, en quedaven mitja dotzena.
El terme tsimshià significa 'en el Ksian', on ksian és el nom indígena del riu Skeena. D'altra banda, sm'algyax significa 'llengua real'.
tsimshian
tsimshian
Tsimshiana > Marítima, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca tsimshià
- ca tsimpshian sin. compl.
- ca tsimshian sin. compl.
- cod shim-al-gyack
- cy Tsimshianeg
- cy Tsimpshian sin. compl.
- cy Tsimshian sin. compl.
- de Tsimshian
- de Tsimpshean sin. compl.
- de Tsimpshian sin. compl.
- de Tsimschian sin. compl.
- de Tsimshean sin. compl.
- de Zimshian sin. compl.
- en Tsimshian
- en Chimmesyan sin. compl.
- en Chimmezyan sin. compl.
- en Tsimpshean sin. compl.
- en Tsimpshian sin. compl.
- en Tsimshean sin. compl.
- en Zimshian sin. compl.
- es chimesiano
- es tsimpshian sin. compl.
- es tsimshian sin. compl.
- eu tsimshiera
- eu tsimpshian sin. compl.
- eu tsimshian sin. compl.
- fr tsimshian
- fr simshian de la côte sin. compl.
- fr tsimpshian sin. compl.
- gl tsimshiano
- gl tsimpshian sin. compl.
- gl tsimshian sin. compl.
- gn tsimshia
- gn tsimpshian sin. compl.
- gn tsimshian sin. compl.
- it tsimshian
- it tsimpshian sin. compl.
- pt tsimshiano
- pt tsimpshian sin. compl.
- pt tsimshian sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tsimshiana > Marítima, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
La família tsimshiana està constituïda per dues llengües: el tsimshià i el nass-gitksà. Al seu torn, el tsimshià consta de dos dialectes: el tsimshià de la costa o sm'algyax i el tsimshià meridional. La varietat més propera al nass-gitksà és el tsimshià meridional.
La varietat de la costa o sm'algyax és parlada per mig miler de parlants adults i, com que no hi ha parlants en les generacions joves, la llengua està fortament amenaçada. És una varietat originària del curs baix del riu Skeena i va arribar al sud d'Alaska vers el 1887, moment en què les missions hi van traslladar part de la comunitat.
La varietat meridional va perdre bona part dels parlants quan van ser traslladats a l'assentament de Hartley Bay i van adoptar el parlar de la costa. Es calcula que, a la darreria del segle XX, en quedaven mitja dotzena.
El terme tsimshià significa 'en el Ksian', on ksian és el nom indígena del riu Skeena. D'altra banda, sm'algyax significa 'llengua real'.
La varietat de la costa o sm'algyax és parlada per mig miler de parlants adults i, com que no hi ha parlants en les generacions joves, la llengua està fortament amenaçada. És una varietat originària del curs baix del riu Skeena i va arribar al sud d'Alaska vers el 1887, moment en què les missions hi van traslladar part de la comunitat.
La varietat meridional va perdre bona part dels parlants quan van ser traslladats a l'assentament de Hartley Bay i van adoptar el parlar de la costa. Es calcula que, a la darreria del segle XX, en quedaven mitja dotzena.
El terme tsimshià significa 'en el Ksian', on ksian és el nom indígena del riu Skeena. D'altra banda, sm'algyax significa 'llengua real'.
tsiname
tsiname
Mosetén, Amèrica > Bolívia
- ca chimane
- ca chumano sin. compl.
- ca tsiname sin. compl.
- ar تشيمانية
- cy Chimane
- cy Chumano sin. compl.
- cy Tsiname sin. compl.
- de Chimane
- de Chiman sin. compl.
- de Chumano sin. compl.
- de Tsiname sin. compl.
- en Tsimané
- en Chinamé sin. compl.
- en Chumano sin. compl.
- es chimane
- es chumano sin. compl.
- es tsiname sin. compl.
- eu chimanera
- eu chumano sin. compl.
- eu tsiname sin. compl.
- fr chimane
- fr chumano sin. compl.
- fr tsiname sin. compl.
- gl chimane
- gl chumano sin. compl.
- gl tsiname sin. compl.
- gn chimane
- gn chumano sin. compl.
- gn tsiname sin. compl.
- it chimane
- it chumano sin. compl.
- it tsiname sin. compl.
- ja チマネ語
- ja チュマノ語 sin. compl.
- nl Chimane
- nl Chumano sin. compl.
- nl Tsiname sin. compl.
- pt chimane
- pt chumano sin. compl.
- pt tsiname sin. compl.
- ru Цимане
- ru Чимане sin. compl.
- ru Чимано sin. compl.
- ru Чумано sin. compl.
- sw Chimane
- sw Chumano sin. compl.
- sw Tsiname sin. compl.
- tmh Tacimant
- zh 奇马内
- zh 奇纳美 sin. compl.
- zh 楚玛诺 sin. compl.
Mosetén, Amèrica > Bolívia
Definition
El chimane i el mosetén formen la família lingüística mosetén. Hi ha autors que les consideren varietats d'una mateixa llengua, ja que la intercomprensió és molt alta. D'altres consideren que hi ha prou diferències lèxiques i gramaticals per considerar-les llengües diferents.
Fins ara els missioners no han aconseguit substituir el sistema religiós dels chimane, que tenen la seva pròpia cosmologia i una rica mitologia.
Fins ara els missioners no han aconseguit substituir el sistema religiós dels chimane, que tenen la seva pròpia cosmologia i una rica mitologia.
tsinghwele
tsinghwele
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kwere
- ca kakwere sin. compl.
- ca kikwere sin. compl.
- ca kinghwele sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ca ngh'wele sin. compl.
- ca ngwele sin. compl.
- ca nhwele sin. compl.
- ca tsinghwele sin. compl.
- de Kwere
- de Kakwere sin. compl.
- de Kikwere sin. compl.
- de Kinghwele sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- en Kwere
- en Kakwere sin. compl.
- en kikwere sin. compl.
- en Kinghwele sin. compl.
- en Kwele sin. compl.
- en Ng'wele sin. compl.
- en Ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- es kwere
- es kakwere sin. compl.
- es kikwere sin. compl.
- es kinghwele sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'wele sin. compl.
- es ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- eu kwere
- eu kakwere sin. compl.
- eu kikwere sin. compl.
- eu kinghwele sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'wele sin. compl.
- eu ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- fr ikwere
- fr kakwere sin. compl.
- fr kikwere sin. compl.
- fr kwele sin. compl.
- fr kwere sin. compl.
- gl kwere
- gl kakwere sin. compl.
- gl kikwere sin. compl.
- gl kinghwele sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'wele sin. compl.
- gl ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- it kwere
- it kakwere sin. compl.
- it kikwere sin. compl.
- it kinghwele sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'wele sin. compl.
- it ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- nl Kwere
- nl Ikwere sin. compl.
- nl Kakwere sin. compl.
- nl Kikwere sin. compl.
- nl Kwele sin. compl.
- pt kwere
- pt kakwere sin. compl.
- pt kikwere sin. compl.
- pt kinghwele sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'wele sin. compl.
- pt ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kwere se situa a l'est de Tanzània. La majoria dels kweres viuen a la regió de Pwani (a les zones tradicionals al districte de Bagamoyo i al districte veí de Kisarawe). També hi ha petits grups kweres a la regió de Morogoro i Dar Es Salaam. Entre els grups veïns trobem els zigües i els does, al nord; els lugurus i els zaramos, al sud, i els ngulus, a l'oest.
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
tsinuk wawa
tsinuk wawa
Pidgin de base ameríndia, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca chinook jargon
- ca chinook pidgin sin. compl.
- ca tsinuk wawa sin. compl.
- cod chinook wawa
- cy Chinook Jargon
- cy Chinook pidgin sin. compl.
- cy Tsinuk wawa sin. compl.
- de Chinook Jargon
- de Chinook Pidgin sin. compl.
- de Tsinuk Wawa sin. compl.
- en Chinook Jargon
- en Chinook Pidgin sin. compl.
- en Chinuk Wawa sin. compl.
- en Tsinuk Wawa sin. compl.
- es jerga chinuka
- es pidgin chinuko sin. compl.
- es tsinuk wawa sin. compl.
- eu chinookera
- eu chinook jargon sin. compl.
- eu chinook pidgin sin. compl.
- eu chinookera sin. compl.
- eu tsinuk wawa sin. compl.
- fr jargon chinook
- fr chinook jargon sin. compl.
- fr chinook pidgin sin. compl.
- fr tsinuk wawa sin. compl.
- gl chinook Jargon
- gl chinook pidgin sin. compl.
- gl tsinuk wawa sin. compl.
- gn chinook Jargon
- gn chinook pidgin sin. compl.
- gn tsinuk wawa sin. compl.
- it chinook Jargon
- it chinook pidgin sin. compl.
- it tsinuk wawa sin. compl.
- pt chinook Jargon
- pt chinook pidgin sin. compl.
- pt tsinuk wawa sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pidgin de base ameríndia, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
El chinook jargon és un pidgin que es va utilitzar durant el segle XIX a la costa nord-oest de l'Amèrica del Nord per als contactes entre parlants de llengües ameríndies, d'una banda, i parlants d'anglès i de francès, de l'altra. El lèxic d'aquest pidgin té aportacions de totes les llengües en contacte, però prové fonamentalment del chinook (una llengua ameríndia parlada originàriament a la desembocadura del riu Colúmbia) i, en menor mesura, del nootka (una llengua ameríndia parlada a l'illa de Vancouver).
Durant la primera meitat del segle XIX, es feia servir al llarg del riu Colúmbia i a la regió costanera propera. Durant la segona meitat del segle, el seu ús es va ampliar cap a una àrea més gran, que s'estenia des del sud d'Alaska i de la Colúmbia Britànica fins a la costa nord de Califòrnia i les muntanyes Rocalloses a l'oest. A més, parlants d'un centenar de llengües diferents també l'utilitzaven.
Hi ha certa controvèrsia sobre l'origen d'aquesta llengua. Alguns autors consideren que es va originar a partir del contacte amb població europea. La majoria, però, defensa un origen previ al contacte.
Segons algunes fonts, el chinook jargon es va extingir a mitjan segle XX, però segons d'altres, encara hi hauria algunes persones amb cert coneixement d'aquest pidgin.
La major part de les llengües ameríndies de la regió presenten manlleus del chinook jargon. El més estès és poston, 'home blanc', derivat de Boston, ja que els primers comerciants amb què van tenir tractes provenien d'aquesta ciutat.
Durant la primera meitat del segle XIX, es feia servir al llarg del riu Colúmbia i a la regió costanera propera. Durant la segona meitat del segle, el seu ús es va ampliar cap a una àrea més gran, que s'estenia des del sud d'Alaska i de la Colúmbia Britànica fins a la costa nord de Califòrnia i les muntanyes Rocalloses a l'oest. A més, parlants d'un centenar de llengües diferents també l'utilitzaven.
Hi ha certa controvèrsia sobre l'origen d'aquesta llengua. Alguns autors consideren que es va originar a partir del contacte amb població europea. La majoria, però, defensa un origen previ al contacte.
Segons algunes fonts, el chinook jargon es va extingir a mitjan segle XX, però segons d'altres, encara hi hauria algunes persones amb cert coneixement d'aquest pidgin.
La major part de les llengües ameríndies de la regió presenten manlleus del chinook jargon. El més estès és poston, 'home blanc', derivat de Boston, ja que els primers comerciants amb què van tenir tractes provenien d'aquesta ciutat.
tsitsistas
tsitsistas
Àlgica > Algonquina, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca xeiene
- ca cheyanne sin. compl.
- ca cheyenne sin. compl.
- ca etsehesenestse sin. compl.
- ca tsitsistas sin. compl.
- cod tsêhést
- cy Sieién
- cy Cheyanne sin. compl.
- cy Cheyenne sin. compl.
- cy Etsehesenestse sin. compl.
- cy Tsitsistas sin. compl.
- de Cheyenne
- de Cheyanne sin. compl.
- de Etsehesenestse sin. compl.
- de Tsitsistas sin. compl.
- en Cheyenne
- en Cheyanne sin. compl.
- en Chyenne sin. compl.
- en Etsehesenestse sin. compl.
- en Sheyenne sin. compl.
- en Tsêhésenêstsestôtse sin. compl.
- en Tsetsehestehese sin. compl.
- en Tsisinstsistots sin. compl.
- en Tsitsistas sin. compl.
- es cheyén
- es cheyanne sin. compl.
- es cheyenne sin. compl.
- es etsehesenestse sin. compl.
- es tsitsistas sin. compl.
- eu cheyenneera
- eu cheyanne sin. compl.
- eu cheyenne sin. compl.
- eu chyenne sin. compl.
- eu etsehesenestse sin. compl.
- eu sheyenne sin. compl.
- eu tsêhésenêstsestôtse sin. compl.
- eu tsetsehestehese sin. compl.
- eu tsisinstsistots sin. compl.
- eu tsitsistas sin. compl.
- fr cheyenne
- fr cheyanne sin. compl.
- fr etsehesenestse sin. compl.
- fr tsitsistas sin. compl.
- gl cheyenne
- gl cheyanne sin. compl.
- gl etsehesenestse sin. compl.
- gl tsitsistas sin. compl.
- gn cheyenne
- gn cheyanne sin. compl.
- gn etsehesenestse sin. compl.
- gn tsitsistas sin. compl.
- it cheyenne
- it cheyanne sin. compl.
- it etsehesenestse sin. compl.
- it tsėhesenėstsestotse sin. compl.
- it tsisinstsistots sin. compl.
- it tsitsistas sin. compl.
- pt cheyenne
- pt cheyanne sin. compl.
- pt etsehesenestse sin. compl.
- pt tsitsistas sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
Els xeienes eren originaris de les Grans Planes, concretament de Colorado i de Wyoming. Durant el segle XIX van ser obligats a abandonar les terres pròpies. L'any 1865 van ser víctimes de la sagnant massacre de Sand Creek, que la premsa de l'època va condemnar i que també va afectar els arapahos. Ara viuen en dues comunitats: els del nord a Montana i els del sud a Oklahoma.
La comunitat d'Oklahoma forma una unitat nacional i una aliança històrica amb els arapahos. Les dues llengües no són intercomprensibles.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La llengua xeiene era dialectalment diversa, però actualment només es parlen les varietats septentrional i meridional corresponents a les dues comunitats. Les diferències són fonamentalment lèxiques.
Només una part dels infants de la comunitat encara l'aprenen com a primera llengua, fet que la situa en el gran gruix de llengües amenaçades de l'Amèrica del Nord. Des del 1996, a Montana es pot obtenir una acreditació com a professor de llengua xeiene, que garanteix la competència dels professors de la reserva.
La comunitat s'autodenomina tsitsistas. El terme xeiene és d'origen dakota i significa 'que parla una llengua estranya'.
La comunitat d'Oklahoma forma una unitat nacional i una aliança històrica amb els arapahos. Les dues llengües no són intercomprensibles.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La llengua xeiene era dialectalment diversa, però actualment només es parlen les varietats septentrional i meridional corresponents a les dues comunitats. Les diferències són fonamentalment lèxiques.
Només una part dels infants de la comunitat encara l'aprenen com a primera llengua, fet que la situa en el gran gruix de llengües amenaçades de l'Amèrica del Nord. Des del 1996, a Montana es pot obtenir una acreditació com a professor de llengua xeiene, que garanteix la competència dels professors de la reserva.
La comunitat s'autodenomina tsitsistas. El terme xeiene és d'origen dakota i significa 'que parla una llengua estranya'.
