0 CRITERI Noms de les jugadores de futbol: la lateral dreta, la lateral dret o el lateral dret?
0 CRITERI Noms de les jugadores de futbol: la lateral dreta, la lateral dret o el lateral dret?
09 Esports de pilota > 03 Futbol, 50 Fitxes de criteris
- ca 0 CRITERI Noms de les jugadores de futbol: la lateral dreta, la lateral dret o el lateral dret?
09 Esports de pilota > 03 Futbol, 50 Fitxes de criteris
Definition
Per a designar les jugadores de futbol, convé fer servir el gènere femení de totes les paraules que componen les denominacions de cada posició de joc. Això vol dir que s'ha d'utilitzar la forma femenina de l'article, la forma femenina del nom que fa de nucli de la denominació i la forma femenina de l'adjectiu, en cas que n'hi hagi.
Ara bé, cal tenir present que no tots els noms ni tots els adjectius tenen una forma femenina diferenciada de la forma masculina, ja que de vegades masculí i femení coincideixen.
Per tant, pot passar que la denominació d'una jugadora dona sigui del tot igual que la designació d'un jugador home, que només canviï el nom, que només canviï l'adjectiu o bé que canviïn nom i adjectiu. Tot i això, com que el gènere és femení (encara que la forma de la denominació sigui igual que la masculina), parlant de jugadores és necessari fer servir l'article femení.
Exemples de posicions de joc en què només varia l'article:
- la mig (les mitjos) - el mig (els mitjos)
- la mig centre (les mitjos centres) - el mig centre (els mitjos centres)
- la mitjapunta (les mitjapuntes) - el mitjapunta (els mitjapuntes)
- la punta (les puntes) - el punta (els puntes)
Exemples de posicions de joc en què varien l'article i el nom:
- la portera (les porteres) - el porter (els porters)
- la davantera centre (les davanteres centre) - el davanter centre (els davanters centre)
Exemples de posicions de joc en què varien l'article i l'adjectiu:
- la lateral esquerra (les laterals esquerres) - el lateral esquerre (els laterals esquerres)
- la lateral dreta (les laterals dretes) - el lateral dret (els laterals drets)
- la central esquerra (les centrals esquerres) - el central esquerre (els centrals esquerres)
- la central dreta (les centrals dretes) - el central dret (els centrals drets)
- la interior esquerra (les interiors esquerres) - l'interior esquerre (els interiors esquerres)
- la interior dreta (les interiors dretes) - l'interior dret (els interiors drets)
- l'extrem esquerra (les extrems esquerres) - l'extrem esquerre (els extrems esquerres)
- l'extrem dreta (les extrems dretes) - l'extrem dret (els extrems drets)
- la pivot defensiva (les pivots defensives) - el pivot defensiu (els pivots defensius)
- la pivot ofensiva (les pivots ofensives) - el pivot ofensiu (els pivots ofensius)
Exemples de posicions de joc en què varien l'article, el nom i l'adjectiu:
- la carrilera esquerra (les carrileres esquerres) - el carriler esquerre (els carrilers esquerres)
- la carrilera dreta (les carrileres dretes) - el carriler dret (els carrilers drets)
Ara bé, cal tenir present que no tots els noms ni tots els adjectius tenen una forma femenina diferenciada de la forma masculina, ja que de vegades masculí i femení coincideixen.
Per tant, pot passar que la denominació d'una jugadora dona sigui del tot igual que la designació d'un jugador home, que només canviï el nom, que només canviï l'adjectiu o bé que canviïn nom i adjectiu. Tot i això, com que el gènere és femení (encara que la forma de la denominació sigui igual que la masculina), parlant de jugadores és necessari fer servir l'article femení.
Exemples de posicions de joc en què només varia l'article:
- la mig (les mitjos) - el mig (els mitjos)
- la mig centre (les mitjos centres) - el mig centre (els mitjos centres)
- la mitjapunta (les mitjapuntes) - el mitjapunta (els mitjapuntes)
- la punta (les puntes) - el punta (els puntes)
Exemples de posicions de joc en què varien l'article i el nom:
- la portera (les porteres) - el porter (els porters)
- la davantera centre (les davanteres centre) - el davanter centre (els davanters centre)
Exemples de posicions de joc en què varien l'article i l'adjectiu:
- la lateral esquerra (les laterals esquerres) - el lateral esquerre (els laterals esquerres)
- la lateral dreta (les laterals dretes) - el lateral dret (els laterals drets)
- la central esquerra (les centrals esquerres) - el central esquerre (els centrals esquerres)
- la central dreta (les centrals dretes) - el central dret (els centrals drets)
- la interior esquerra (les interiors esquerres) - l'interior esquerre (els interiors esquerres)
- la interior dreta (les interiors dretes) - l'interior dret (els interiors drets)
- l'extrem esquerra (les extrems esquerres) - l'extrem esquerre (els extrems esquerres)
- l'extrem dreta (les extrems dretes) - l'extrem dret (els extrems drets)
- la pivot defensiva (les pivots defensives) - el pivot defensiu (els pivots defensius)
- la pivot ofensiva (les pivots ofensives) - el pivot ofensiu (els pivots ofensius)
Exemples de posicions de joc en què varien l'article, el nom i l'adjectiu:
- la carrilera esquerra (les carrileres esquerres) - el carriler esquerre (els carrilers esquerres)
- la carrilera dreta (les carrileres dretes) - el carriler dret (els carrilers drets)
Note
- 1. D'acord amb l'ús habitual de la llengua, en cas d'haver de referir-se d'una manera genèrica a dones i homes que juguen a futbol, o a nenes i nens, es fa servir la forma masculina plural, que en català és una forma no marcada morfològicament ni semànticament.
- 2. Podeu consultar l'article "Dones i futbol" (esports.termcat.cat/ca/divulgacio/dones-i-futbol-les-noticies-llengua-i-treball), publicat a Les Notícies de Llengua i Treball, i també la infografia Jugadors i jugadores de futbol (esports.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/jugadors-i-jugadores-futbol).
0 CRITERI Noms dels cims del Tour: Galibier, Aup d’Uès, Ventor, Puèi Domat, Pèira Sorda, Tormalet i Aubisca
0 CRITERI Noms dels cims del Tour: Galibier, Aup d’Uès, Ventor, Puèi Domat, Pèira Sorda, Tormalet i Aubisca
13 Ciclisme, 50 Fitxes de criteris
- ca 0 CRITERI Noms dels cims del Tour: Galibier, Aup d’Uès, Ventor, Puèi Domat, Pèira Sorda, Tormalet i Aubisca
13 Ciclisme, 50 Fitxes de criteris
Definition
La majoria de ports de muntanya més coneguts del Tour estan situats a Occitània i tenen, per tant, un nom original en occità. D'acord amb el criteri habitual en català d'intentar respectar la toponímia de les llengües originals en cas de no haver-hi una forma històrica catalana, es considera preferible fer servir les formes originals occitanes quan s'hi fa referència, en comptes de recórrer a les formes franceses amb què són coneguts habitualment.
Convé tenir en compte que les formes franceses corresponents són adaptacions fonètiques i ortogràfiques de l'occità, que de vegades també en canvien el sentit original.
Els principals ports dels Alps són els següents:
- el Galibier (de 2.642 m, en francès també anomenat Galibier)
- l'Izoard (2.361 m, en francès també anomenat Izoard)
- el Ventor (1.912 m, en francès Mont Ventoux)
- l'Aup d'Uès (1.850 m, en francès Alp d'Huez)
El principal port del massís central és el següent:
- el Puèi Domat (1.465 m, en francès Puy de Dôme)
Els principals ports del Pirineu són els següents:
- el Tormalet (2.115 m, en francès Tourmalet)
- l'Aubisca (1.709 m, en francès Aubisque)
- el Pèira Sorda (1.569 m, en francès Peyresourde)
Convé tenir en compte que les formes franceses corresponents són adaptacions fonètiques i ortogràfiques de l'occità, que de vegades també en canvien el sentit original.
Els principals ports dels Alps són els següents:
- el Galibier (de 2.642 m, en francès també anomenat Galibier)
- l'Izoard (2.361 m, en francès també anomenat Izoard)
- el Ventor (1.912 m, en francès Mont Ventoux)
- l'Aup d'Uès (1.850 m, en francès Alp d'Huez)
El principal port del massís central és el següent:
- el Puèi Domat (1.465 m, en francès Puy de Dôme)
Els principals ports del Pirineu són els següents:
- el Tormalet (2.115 m, en francès Tourmalet)
- l'Aubisca (1.709 m, en francès Aubisque)
- el Pèira Sorda (1.569 m, en francès Peyresourde)
Note
-
1. Com a termes comuns habituals en les etapes del Tour, es poden citar els següents:
- els trams de llambordes (pavé en francès)
- l'alta muntanya (amb ports de tercera categoria, ports de segona categoria, ports de primera categoria i ports de categoria especial), la muntanya mitjana i el pla
- el desnivell a superar, el pendent mitjà i les rampes màximes
- el nombre de revolts - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Canvi de torn al Tour, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/canvi-torn-al-tour).
0 CRITERI Noms dels esports de pilota: adaptats al català o sense adaptar?
0 CRITERI Noms dels esports de pilota: adaptats al català o sense adaptar?
09 Esports de pilota, 50 Fitxes de criteris
- ca 0 CRITERI Noms dels esports de pilota: adaptats al català o sense adaptar?
09 Esports de pilota, 50 Fitxes de criteris
Definition
Molts dels noms dels principals esports de pilota tenen origen anglès, perquè la majoria d'aquests esports van quedar regularitzats en països de parla anglesa durant el segle XIX o l'inici del segle XX, i va ser des d'aquests països que es van escampar per Europa.
El tractament que el català dona en general al noms d'aquests esports és el següent:
(1) No traducció de les formes originals (a diferència del que va fer el castellà amb balompié, baloncesto, balonmano).
(2) Adaptació a l'ortografia catalana dels noms amb grafies que no s'adapten a l'ortografia o la pronúncia del català. (Aquesta acció es va fer de manera espontània quan es popularitzava un esport o de manera conscient en els casos més moderns, per comparació amb els noms ja adaptats abans.)
(2.1) Noms amb el formant -ball (--> -bol):
Exemples:
- football --> futbol
- basketball --> basquetbol, bàsquet
- handball --> handbol
- voleyball --> voleibol
- baseball --> beisbol
[Sobre aquest patró, modernament s'han fet les adaptacions corfbol (del neerlandès korfball ), raquetbol (de racquetball), softbol (de softball), golbol (de goalball), etc.]
(2.2) Noms amb altres particularitats:
Exemples:
- rugby [pronúncia aproximada: ràgbi] --> rugbi
- hockey [pronúncia aproximada: hòqui] --> hoquei
- cricket [pronúncia aproximada: críquit] --> criquet
- squash --> esquaix
(3) No adaptació de les formes que, tot i ser no catalanes, no presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia.
Exemples:
- golf
- polo
- waterpolo
- tennis (o tenis)
Aquest tractament respecta la llaga tradició que ja tenen molts d'aquests esports en català (ja que el nom català s'allunya poc o gens de l'original) i, alhora, facilita la pronúncia als catalanoparlants sense necessitat de conèixer l'original.
Els noms d'aquests esports, doncs, s'han de considerar paraules catalanes, del tot integrades a la llengua.
El tractament que el català dona en general al noms d'aquests esports és el següent:
(1) No traducció de les formes originals (a diferència del que va fer el castellà amb balompié, baloncesto, balonmano).
(2) Adaptació a l'ortografia catalana dels noms amb grafies que no s'adapten a l'ortografia o la pronúncia del català. (Aquesta acció es va fer de manera espontània quan es popularitzava un esport o de manera conscient en els casos més moderns, per comparació amb els noms ja adaptats abans.)
(2.1) Noms amb el formant -ball (--> -bol):
Exemples:
- football --> futbol
- basketball --> basquetbol, bàsquet
- handball --> handbol
- voleyball --> voleibol
- baseball --> beisbol
[Sobre aquest patró, modernament s'han fet les adaptacions corfbol (del neerlandès korfball ), raquetbol (de racquetball), softbol (de softball), golbol (de goalball), etc.]
(2.2) Noms amb altres particularitats:
Exemples:
- rugby [pronúncia aproximada: ràgbi] --> rugbi
- hockey [pronúncia aproximada: hòqui] --> hoquei
- cricket [pronúncia aproximada: críquit] --> criquet
- squash --> esquaix
(3) No adaptació de les formes que, tot i ser no catalanes, no presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia.
Exemples:
- golf
- polo
- waterpolo
- tennis (o tenis)
Aquest tractament respecta la llaga tradició que ja tenen molts d'aquests esports en català (ja que el nom català s'allunya poc o gens de l'original) i, alhora, facilita la pronúncia als catalanoparlants sense necessitat de conèixer l'original.
Els noms d'aquests esports, doncs, s'han de considerar paraules catalanes, del tot integrades a la llengua.
Note
- Podeu consultar les fitxes completes de tots aquests esports al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tan catalans com l'atzavara, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tan-catalans-com-latzavara).
0 CRITERI planter, plantilla o pedrera?
0 CRITERI planter, plantilla o pedrera?
01 Conceptes generals de l'esport, 50 Fitxes de criteris
- ca 0 CRITERI planter, plantilla o pedrera?
01 Conceptes generals de l'esport, 50 Fitxes de criteris
Definition
Tant planter (nom masculí) com plantilla (nom femení) són formes adequades per a referir-se a un conjunt d'esportistes d'un club, encara que hi ha diferències importants segons si es designen jugadors d'equips diferents o d'un mateix equip. En canvi, la denominació *pedrera no es considera adequada amb aquest significat.
Pel que fa a les formes adequades:
- El planter és el conjunt dels esportistes joves que pertanyen als equips inferiors d'un mateix club esportiu; l'objectiu d'aquests esportistes és formar-se en l'esport i, amb sort, arribar a integrar-se en el primer equip.
. Es tracta d'una forma d'ús metafòric, que compara els esportistes en formació amb el lloc on es cultiven les plantes petites.
. L'equivalent castellà és la cantera; el francès, les équipes des jeunes; l'italià, le squadre giovanili, i l'anglès, the youth teams. (Com es pot veure, els equivalents en francès, italià i anglès són plurals que designen tots els equips inferiors, ja que no tenen un terme específic que correspongui al conjunt dels equips.)
- Una plantilla és el conjunt de jugadors d'un mateix equip, que competeix en una categoria concreta. Així, es pot parlar de la plantilla del primer equip, la plantilla de l'equip juvenil, la plantilla de l'equip infantil, etc.
. Els equivalents castellans són una plantilla o un plantel; el francès, un effectif; l'italià, una rosa, i l'anglès, a squad.
Pel que fa a *pedrera, es considera que és una denominació inadequada amb aquest sentit perquè, encara que el català pedrera i el castellà cantera designin el lloc d'on s'extreu la pedra per a la construcció, pedrera no té els significats metafòrics afegits que sí que té cantera. S'ha de tenir en compte que les llengües es singularitzen per les diferències en les paraules, la pronúncia i la sintaxi però també per les diferències en les metàfores que utilitzen, que es poden basar en comparacions diferents.
D'una manera similar, el català planter i el castellà plantel tenen la mateixa estructura lèxica i designen igualment un lloc on es cultiven plantes per a trasplantar-les, però tenen sentits metafòrics diferents:
- El català planter fa referència, metafòricament, als joves d'un club esportiu (les plantes joves; correspon al castellà cantera).
- El castellà plantel fa referència, també metafòricament, a les persones d'un mateix grup (en castellà se'n pot dir plantel o plantilla; en català, només plantilla).
Pel que fa a les formes adequades:
- El planter és el conjunt dels esportistes joves que pertanyen als equips inferiors d'un mateix club esportiu; l'objectiu d'aquests esportistes és formar-se en l'esport i, amb sort, arribar a integrar-se en el primer equip.
. Es tracta d'una forma d'ús metafòric, que compara els esportistes en formació amb el lloc on es cultiven les plantes petites.
. L'equivalent castellà és la cantera; el francès, les équipes des jeunes; l'italià, le squadre giovanili, i l'anglès, the youth teams. (Com es pot veure, els equivalents en francès, italià i anglès són plurals que designen tots els equips inferiors, ja que no tenen un terme específic que correspongui al conjunt dels equips.)
- Una plantilla és el conjunt de jugadors d'un mateix equip, que competeix en una categoria concreta. Així, es pot parlar de la plantilla del primer equip, la plantilla de l'equip juvenil, la plantilla de l'equip infantil, etc.
. Els equivalents castellans són una plantilla o un plantel; el francès, un effectif; l'italià, una rosa, i l'anglès, a squad.
Pel que fa a *pedrera, es considera que és una denominació inadequada amb aquest sentit perquè, encara que el català pedrera i el castellà cantera designin el lloc d'on s'extreu la pedra per a la construcció, pedrera no té els significats metafòrics afegits que sí que té cantera. S'ha de tenir en compte que les llengües es singularitzen per les diferències en les paraules, la pronúncia i la sintaxi però també per les diferències en les metàfores que utilitzen, que es poden basar en comparacions diferents.
D'una manera similar, el català planter i el castellà plantel tenen la mateixa estructura lèxica i designen igualment un lloc on es cultiven plantes per a trasplantar-les, però tenen sentits metafòrics diferents:
- El català planter fa referència, metafòricament, als joves d'un club esportiu (les plantes joves; correspon al castellà cantera).
- El castellà plantel fa referència, també metafòricament, a les persones d'un mateix grup (en castellà se'n pot dir plantel o plantilla; en català, només plantilla).
Note
- Podeu consultar les fitxes completes de planter i plantilla al Cercaterm, i també el document de criteri original, Una bona plantilla necessita un bon planter, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/una-bona-plantilla-necessita-bon-planter).
0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?
0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?
13 Ciclisme, 15 Esports de motor > 02 Motociclisme, 50 Fitxes de criteris
- ca 0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?
13 Ciclisme, 15 Esports de motor > 02 Motociclisme, 50 Fitxes de criteris
Definition
Es considera que les formes adequades són seient i selló (noms masculins), i no *sellí ni *sillín.
Els motius de la tria de seient i selló són els següents:
(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(2) Pel que fa a seient, és la designació genèrica de qualsevol element sobre el qual se seu, d'acord amb la procedència del verb seure, i, per tant, és vàlida d'una manera general per a cadires, tamborets, espais per a seure en cotxes o trens, etc.
(3) Pel que fa a selló, és la designació específica d'un seient de bici o de moto, creada per derivació amb el diminutiu -ó a partir de sella, per la característica que s'hi seu amb una cama a cada costat, igual que en una sella de muntar a cavall.
(4) Totes dues formes es documenten en català en l'àmbit general i en l'àmbit especialitzat, d'acord amb la pertinença de bicicletes i motos a la llengua general però també a l'ús més restringit del ciclisme i el motociclisme. (A grans trets, seient és la forma més usada en llengua general i selló la forma més especialitzada.)
(5) En castellà i en anglès es documenten, igual que en català, els doblets d'una forma general i una forma específica basada en sella. (En francès i en italià les formes específiques són tan habituals que gairebé no es recorre a una forma genèrica.)
En canvi, *sellí i *sillín són formes que no es consideren adequades, pels motius següents:
(1) Són formes no recollides en el diccionari normatiu i totes dues tenen una forta influència del castellà.
(2) Pel que fa a *sellí, és un nom creat sobre sella que hi afegeix el sufix -í/ina per a indicar que es tracta d'una sella petita. Ara bé, aquest sufix ha tingut històricament valor diminutiu en català (per exemple, rajolí o boirina) però actualment només indica relació amb alguna cosa (mar --> marí) o pertinença a un lloc (Barcelona --> barceloní); es pot considerar, per tant, que el final -í és una imitació no justificada del castellà sillín. (En castellà el sufix -ín/ina sí que ha mantingut el valor diminutiu; per exemple, pequeñina o librín.)
. En aquesta línia, el Diccionari català-valencià-balear, que sí que recull sellí, indica que es tracta d'un castellanisme.
(3) Pel que fa a *sillín, és un nom agafat directament del castellà, que no s'ajusta a cap criteri del català: en la base, perquè en català hauria de ser sella i no *silla; en el sufix triat, perquè hauria de ser -et/-eta o -ó/-ona, que són els sufixos diminutius actualment utilitzats en català, i en el final del sufix, perquè hauria de ser -í i no *-ín.
. Un seient o un selló és una peça flonja recoberta de cuir o de teixit fixada a la part superior d'una bicicleta o una motocicleta, sobre la qual el ciclista o el motorista seuen amb una cama a cada banda.
. Els equivalents castellans són un asiento i un sillín; el francès, une selle; els italians, una sella i un sellino, i els anglesos, a saddle o a seat.
Els motius de la tria de seient i selló són els següents:
(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(2) Pel que fa a seient, és la designació genèrica de qualsevol element sobre el qual se seu, d'acord amb la procedència del verb seure, i, per tant, és vàlida d'una manera general per a cadires, tamborets, espais per a seure en cotxes o trens, etc.
(3) Pel que fa a selló, és la designació específica d'un seient de bici o de moto, creada per derivació amb el diminutiu -ó a partir de sella, per la característica que s'hi seu amb una cama a cada costat, igual que en una sella de muntar a cavall.
(4) Totes dues formes es documenten en català en l'àmbit general i en l'àmbit especialitzat, d'acord amb la pertinença de bicicletes i motos a la llengua general però també a l'ús més restringit del ciclisme i el motociclisme. (A grans trets, seient és la forma més usada en llengua general i selló la forma més especialitzada.)
(5) En castellà i en anglès es documenten, igual que en català, els doblets d'una forma general i una forma específica basada en sella. (En francès i en italià les formes específiques són tan habituals que gairebé no es recorre a una forma genèrica.)
En canvi, *sellí i *sillín són formes que no es consideren adequades, pels motius següents:
(1) Són formes no recollides en el diccionari normatiu i totes dues tenen una forta influència del castellà.
(2) Pel que fa a *sellí, és un nom creat sobre sella que hi afegeix el sufix -í/ina per a indicar que es tracta d'una sella petita. Ara bé, aquest sufix ha tingut històricament valor diminutiu en català (per exemple, rajolí o boirina) però actualment només indica relació amb alguna cosa (mar --> marí) o pertinença a un lloc (Barcelona --> barceloní); es pot considerar, per tant, que el final -í és una imitació no justificada del castellà sillín. (En castellà el sufix -ín/ina sí que ha mantingut el valor diminutiu; per exemple, pequeñina o librín.)
. En aquesta línia, el Diccionari català-valencià-balear, que sí que recull sellí, indica que es tracta d'un castellanisme.
(3) Pel que fa a *sillín, és un nom agafat directament del castellà, que no s'ajusta a cap criteri del català: en la base, perquè en català hauria de ser sella i no *silla; en el sufix triat, perquè hauria de ser -et/-eta o -ó/-ona, que són els sufixos diminutius actualment utilitzats en català, i en el final del sufix, perquè hauria de ser -í i no *-ín.
. Un seient o un selló és una peça flonja recoberta de cuir o de teixit fixada a la part superior d'una bicicleta o una motocicleta, sobre la qual el ciclista o el motorista seuen amb una cama a cada banda.
. Els equivalents castellans són un asiento i un sillín; el francès, une selle; els italians, una sella i un sellino, i els anglesos, a saddle o a seat.
4 x 4
4 x 4
15 Esports de motor > 01 Automobilisme
- ca quatre per quatre, n m
- ca 4 x 4, n m sin. compl.
- es 4 x 4
- es cuatro por cuatro
- fr 4 x 4
- fr quatre-quatre
- fr véhicule à quatre roues motrices
- en 4 x 4
- en four-wheel drive vehicle
15 Esports de motor > 01 Automobilisme
Definition
Automòbil amb tracció a totes quatre rodes, que s'utilitza per a circular per terrenys accidentats.
4x4
4x4
15 Esports de motor > 01 Automobilisme
- ca tracció a les quatre rodes, n f
- ca tracció integral, n f
- ca tracció total, n f
- ca 4x4, n f sigla
- es tracción en las cuatro ruedas, n f
- es tracción total, n f
- es 4x4, n f sigla
- fr transmission intégrale, n f
- fr 4x4, n f sigla
- it trazione integrale, n f
- it 4x4, n f sigla
- en all-wheel drive, n
- en four-wheel drive, n
- en 4WD, n sigla
- en 4x4, n sigla
- en AWD, n sigla
15 Esports de motor > 01 Automobilisme
Definition
Tracció exercida simultàniament sobre les quatre rodes d'un automòbil.
Note
- 1. La tracció a les quatre rodes pot ser permanent o temporal, cas en què s'afegeix tracció durant un període de temps limitat a l'eix que no en té de manera permanent.
- 2. La tracció a les quatre rodes s'utilitza actualment en automòbils tot terreny i també en automòbils de competició en terrenys de poca adherència, perquè aprofita al màxim la motricitat en revolts i en superfícies de poca adherència o accidentades.
5 km
5 km
03 Atletisme > Curses populars
- ca 5 km, n m pl
- ca 5.000 m, n m pl
- ca cursa de 5 km, n f sin. compl.
- ca cursa de 5.000 m, n f sin. compl.
- es 5 km, n m pl
- es 5.000 m, n m pl
- fr 5 000 m, n m pl
- fr 5 km, n m pl
- it 5 km, n f
- it 5000 m, n f
- en 5 km, n pl
- en 5,000 m, n pl
03 Atletisme > Curses populars
Definition
Cursa de fons de 5 km disputada en una pista o a l'aire lliure.
5, 4, 3, 2, 1, ja!
5, 4, 3, 2, 1, ja!
07 Pentatló modern
- ca 5, 4, 3, 2, 1, ja!, interj
- es 5, 4, 3, 2, 1, ¡ya!, interj
- fr 5, 4, 3, 2, 1, partez!, interj
- en 5, 4, 3, 2, 1, go!, interj
07 Pentatló modern
Definition
Expressió amb què el jutge de sortida de la prova de cros indica a un pentatleta que comenci a córrer.
10 km
10 km
03 Atletisme > Curses populars
- ca 10 km, n m pl
- ca 10.000 m, n m pl
- ca cursa de 10 km, n f sin. compl.
- ca cursa de 10.000 m, n f sin. compl.
- es 10 km, n m pl
- es 10.000 m, n m pl
- fr 10 000 m, n m pl
- fr 10 km, n m pl
- it 10 km, n f
- it 10000 m, n f
- en 10 km, n pl
- en 10,000 m, n pl
03 Atletisme > Curses populars
Definition
Cursa de fons de 10 km disputada en una pista o a l'aire lliure.
