Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Búsqueda básica
Búsqueda avanzada
urgentologia

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

  • ca  medicina d'urgències, n f
  • ca  urgentologia, n f sin. compl.
  • es  emergenciología
  • es  emergentología
  • es  medicina de emergencias
  • es  medicina de urgencias
  • es  urgenciología
  • es  urgentología
  • fr  médecine d'urgence
  • fr  oxyologie
  • fr  urgentologie
  • it  medicina di emergenza
  • it  medicina di urgenza
  • pt  medicina de urgência
  • en  emergency medicine
  • en  emergentology
  • de  Notfallmedizin

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definición
Branca de la medicina que té per objecte l'avaluació i el tractament mèdic o quirúrgic dels pacients que requereixen una assistència immediata.

Nota

  • Com a especialitat acadèmica, i en el nom de les societats o les organitzacions que se n'encarreguen, la medicina d'urgències se sol designar amb la forma medicina d'urgències i emergències.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

    S'aproven els termes medicina d'urgències i metge -essa d'urgències (amb els sinònims complementaris urgentologia i urgentòleg -òloga, respectivament) pels motius següents:

    Pel que fa als conceptes:

    ·són termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urgències ja té actualment consideració oficial d'especialitat mèdica bàsica en alguns països (a Europa, entre d'altres, a Bèlgica, Eslovènia, la Gran Bretanya, Irlanda i Itàlia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'està estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.


    Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

    ·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

    ·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

    ·en altres llengües també s'utilitzen les denominacions paral·leles;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

    ·són formes lingüísticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ciència, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec lógos, que significa 'paraula, discurs';

    ·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

    ·des del punt de vista estrictament lingüístic, són formes anàlogues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i criminòleg -òloga, sexologia i sexòleg -òloga, sociologia i sociòleg -òloga o virologia i viròleg -òloga, totes constituïdes amb un formant d'origen llatí i un altre d'origen grec;

    ·en altres llengües es documenten denominacions paral·leles.

    Es descarten les formes urgenciologia i urgenciòleg -òloga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urgència, perquè són lingüísticament poc adequades.

    Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
    urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada també d'origen llatí -ista 'professional de'), si bé se'n documenta algun ús, perquè els especialistes s'han mostrat més partidaris de la formació amb el sufix leg loga, anàloga a altres denominacions de professionals mèdics com ara cardiòleg -òloga, odontòleg -òloga, ginecòleg -òloga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest àmbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un ús més popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar preferència a la formació amb el sufix grec.

    La forma oxiologia, paral·lela al francès oxyologie, creada a partir dels formants grecs oxýs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perquè no té ús i és poc transparent (el formant oxi- és poc habitual i no remet directament a 'urgència'). Pels mateixos motius es desestima oxiòleg -òloga.

    La forma emergentologia és segurament un calc de l'anglès (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc té gaire ús (tampoc en té emergentòleg -òloga). Emergenciologia (i emergenciòleg -òloga) tampoc té ús en català i és, com urgenciologia, una forma lingüísticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emergència).

    D'altra banda, entre medicina d'urgències i medicina d'urgència s'opta per la primera forma perquè té més ús. El fet que designacions com ara urgències hospitalàries o servei d'urgències (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribuït a l'extensió de la forma amb el plural urgències. Des del punt de vista estrictament lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urgència probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumstància que demana una actuació urgent", mentre que medicina d'urgències s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de caràcter greu, que requereix[en] l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, més precisa).

    Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

    (1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències es recull el següent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad médico quirúrgica que comprende el conocimiento, diagnóstico y tratamiento de la patología urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condición que, en opinión del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la función de algún órgano" (SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En línia]. [S.I.]: cop. 2011. <usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf&gt;)
urocincràmids

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**

  • ca  urocincràmids, n m pl
  • nc  Urocynchramidae
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**

Definición
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
urofici

Zoologia > Peixos

  • ca  urofici, n m
  • en  codling
  • en  hake
  • nc  Urophycis sp.

Zoologia > Peixos

Definición
Peix de l'ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids i la subfamília dels ficínides, de cos allargat i sovint comprimit, que viu en aigües de l'Atlàntic occidental.
urstromtal

Ciències de la Terra > Geologia

  • ca  pradolina, n f
  • ca  urstromtal, n m
  • es  pradolina
  • es  urstromtal
  • fr  pradolina
  • fr  urstromtal
  • en  ice marginal channel
  • en  pradolina
  • en  pradoliny
  • en  urstromtal
  • de  Urstromtal

Ciències de la Terra > Geologia

Definición
Vall àmplia i poc profunda, paral·lela al front d'un inlandsis, que canalitza corrents d'aigua proglacials, típica de la plana central europea.

Nota

  • Pradolina és una denominació d'origen polonès i urstromtal és una denominació d'origen alemany.
urundai

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  urundai, n m
  • es  urunday, n m
  • es  urundey, n m
  • fr  urunday, n m
  • en  urunday, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent de l'Argentina i el Paraguai que s'obté de l'arbre Astronium balansae (família de les anacardiàcies), molt pesant, molt dura, de fibra obliqua, amb el duramen de color marró fosc i l'albeca d'un color groc rosat, amb vetes pronunciades, emprada principalment per a fer fonaments, paviments i, en general, en la construcció.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme urundai:

    S'aprova la denominació urundai, manlleu adaptat del guaraní (de urunday, segons les fonts) vehiculat a través del castellà, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions documentades en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre urundai i urundei, s'opta per urundai perquè la forma amb a sembla que té més extensió.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]
ús compassiu

Ciències de la salut > Farmacologia

  • ca  ús compassiu, n m
  • es  uso compasivo
  • fr  accès compassionnel
  • fr  usage compassionnel
  • pt  uso compassivo
  • en  compassionate use

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición
Utilització d'un medicament que encara es troba en període experimental per a tractar malalts en fase molt avançada o per als quals no hi ha cap altre tractament possible.
ús d'emergència

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  ús d'emergència, n m
  • es  uso de emergencia, n m
  • es  uso de urgencia, n m
  • fr  usage d'urgence, n m
  • fr  utilisation d'urgence, n f
  • en  emergency use, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Ús autoritzat d'una vacuna encara no aprovada, o aprovada per a la prevenció d'una altra malaltia, amb l'objectiu de fer front a malalties greus en situacions d'emergència de salut pública, quan no hi ha altres alternatives adequades, aprovades o disponibles.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ús d'emergència

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma ús d'emergència.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que la forma emergència s'utilitza sovint, per influència de l'anglès, en contextos en què en català resulta més natural i escaient la forma urgència, aquí aquest ús es considera justificat, ja que en el concepte hi concorren dos factors que habitualment s'associen amb aquest substantiu: una situació greu i una afectació a un nombre important de persones. Cal tenir en compte que el diccionari normatiu simplement defineix emergència com un "Esdeveniment greu que en cas de produir-se demana una actuació immediata"; per tant, l'ús de emergència en aquest cas es considera del tot adequat.

    ·És la forma més estesa en català.

    ·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

    ·Es documenta paral·lelament en altres llengües.

    [Acta 680, 30 de juny de 2021]
usabilitat

Informàtica

  • ca  usabilitat, n f
  • es  usabilidad
  • fr  convivialité
  • fr  usabilité
  • en  usability

Informàtica

Definición
Qualitat d'una pàgina web o d'un programa informàtic de ser fàcil d'usar i de tenir en compte aspectes com ara la llegibilitat dels textos, la rapidesa de la baixada d'informació, la manejabilitat i la capacitat de satisfer les necessitats de l'usuari.
USB

Informàtica > Maquinari

  • ca  USB, n m
  • es  USB
  • fr  bus USB
  • fr  USB
  • en  USB

Informàtica > Maquinari

Definición
Estàndard de bus que, mitjançant l'ús d'un sol cable, simplifica la integració automàtica dels perifèrics que es connecten a un ordinador.

Nota

  • La sigla correspon a l'anglès universal serial bus ('bus en sèrie universal').
ushabti

Història > Arqueologia, Arts > Escultura

  • ca  ushabti, n m
  • es  ushabti
  • fr  ushabti
  • en  shabti
  • en  shawabti
  • en  ushabti

Història > Arqueologia, Arts > Escultura

Definición
Estatueta feta de ceràmica, fusta, pedra, cera, etc., que representa un servent i que es dipositava a les tombes egípcies per al servei del difunt.