Neoloteca

ca internet de les coses, n f
ca IdC, n f sigla
ca IoT, n f sigla
es internet de las cosas, n m/f
es IdC, n m/f sigla
es IoT, n m/f sigla
fr internet des objets, n m
fr IDO, n m sigla
fr IoT, n m sigla
it Internet delle cose, n m/f
it IoT, n m/f sigla
pt Internet das coisas, n f
pt IdC, n f sigla
pt IoT, n f sigla
en Internet of things, n
en internet of things, n var. ling.
en IoT, n sigla
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Sigla que inclou inicials de mots gramaticals**, **Denominació catalana 3: Manlleu de l'anglès**

Definición

Interconnexió d'objectes, dispositius electrònics, màquines o espais entre si i amb sistemes informàtics mitjançant internet o altres xarxes de comunicació per a transmetre o rebre dades amb finalitats de monitorització, control i activació de funcions o accionament de processos.

Nota

1. Formen part de la internet de les coses, per exemple, els objectes dotats d'etiquetes NFC/RFID, els sensors, les balises de posicionament, els microcontroladors, els aparells d'il·luminació i de domòtica, els vehicles intel·ligents i els edificis intel·ligents.

De vegades, els dispositius de la internet de les coses tenen una certa capacitat de processament i poden transmetre dades semielaborades en comptes de dades en brut, fet que alleugereix el trànsit de dades i permet reduir l'amplada de banda necessària per a la comunicació. Amb la informàtica a la boira i la informàtica a la perifèria, el processament també es pot produir en els dispositius de xarxa als quals estan connectats els dispositius de la internet de les coses, fet que permet descarregar de feina els sistemes centrals.
2. L'arquitectura que integra els objectes, els dispositius i altres elements de la internet de les coses dins el sistema web i els fa accessibles a través de pàgines i aplicacions web és el web de les coses.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme internet de les coses (sigles IdC i IoT)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma internet de les coses, juntament amb les sigles IdC i IoT.

Criteris aplicats

Pel que fa a internet de les coses:

·És un calc de l'anglès, però és una forma adequada en català, descriptiva del concepte. Està formada sobre el nucli internet ("Xarxa informàtica mundial que connecta altres xarxes i ordinadors i permet als usuaris comunicar-se entre ells i compartir informació", segons el diccionari normatiu) i el sintagma preposicional de les coses ("Objecte inanimat").

·És una forma motivada i transparent.

·És una forma ja utilitzada amb normalitat i es documenta en nombrosos textos especialitzats i en obres terminològiques.

·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

S'aprova com a forma femenina d'acord amb el gènere de internet recollit al diccionari normatiu. Si bé l'ús és vacil·lant, la forma femenina està força consolidada, probablement perquè xarxa, que és el referent conceptual de internet, és un mot femení.

Quant a les sigles:

·La forma IoT correspon a la denominació anglesa i té un ús molt important, tant en català com en altres llengües.

·La forma IdC correspon a la denominació catalana desenvolupada i, si bé té menys ús que la forma anglesa, també es documenta.

Formes desestimades

-internet dels objectes: Té força menys ús que la forma proposada.

[Acta 732, 20 de gener de 2025]

ca idea de referència, n f
es idea de referencia
fr idée de référence
en idea of reference
en referential idea
de Beziehungsidee

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definición

Idea basada en la creença errònia que els objectes i els esdeveniments del món exterior, i les paraules i accions dels altres, tenen una relació directa amb un mateix, generalment negativa.

Nota

Les idees de referència poden desembocar en deliris de referència si se sistematitzen i esdevenen especialment freqüents i intenses.

ca identitat corporativa, n f
es identidad corporativa, n f
fr identité d'entreprise, n f
en corporate identity, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Empresa, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Conjunt d'elements, valors i atributs que una organització configura de manera deliberada per expressar els seus trets essencials i projectar una imatge determinada, coherent i distintiva, davant del seu públic.

Nota

La identitat corporativa és una construcció estratègica intencionada. Es distingeix de la identitat organitzacional, que reflecteix la manera com els membres de l'organització es perceben a si mateixos com a col·lectiu.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme identitat corporativa

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma identitat corporativa.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli identitat ("Conjunt de característiques [d'una persona, d'una comunitat] que fan que sigui ella mateixa i no una altra", segons el DEIEC) i l'adjectiu corporatiu -iva ("Relatiu o pertanyent a una corporació").

·És la denominació habitual del concepte i ja es documenta en textos especialitzats.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Formes desestimades

-identitat organitzacional: Aquesta forma designa un altre concepte, un conjunt de creences, valors i significats que comparteixen els membre de l'organització i reflecteixen la manera com es perceben com a col·lectiu. Està relacionat amb la psicologia social i el comportament dins de les organitzacions, mentre que el concepte de identitat corporativa es relaciona amb el màrqueting, la comunicació corporativa i la gestió de marca.

[Acta 743, 13 d'octubre de 2025]

ca identitat organitzacional, n f
es identidad organizacional, n f
fr identité organisationnelle, n f
en organizational identity, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Empresa, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Conjunt de creences, valors i significats compartits pels membres d'una organització, que sorgeixen de la seva experiència col·lectiva i expressen els trets essencials, distintius i duradors sobre qui són i què fan com a organització.

Nota

La identitat organitzacional reflecteix la manera com els membres de l'organització es perceben a si mateixos com a col·lectiu. Es distingeix de la identitat corporativa, que és una construcció estratègica intencionada, orientada a projectar externament una imatge concreta de l'organització.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme identitat organitzacional

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma identitat organitzacional.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli identitat ("Conjunt de característiques [d'una persona, d'una comunitat] que fan que sigui ella mateixa i no una altra", segons el DEIEC) i l'adjectiu organitzacional, aprovat pel Consell Supervisor referit a una organització o a les organitzacions.

·És la denominació habitual del concepte i ja es documenta en textos especialitzats.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Formes desestimades

-identitat corporativa: Aquesta forma designa un altre concepte, una construcció estratègica deliberada, orientada a projectar externament una imatge concreta de l'organització. Està relacionada amb el màrqueting, la comunicació corporativa i la gestió de marca, mentre que el concepte de identitat organitzacional està relacionat amb la psicologia social i el comportament dins de les organitzacions.

[Acta 743, 13 d'octubre de 2025]

ca identitat sintètica, n f
es identidad sintética, n f
fr identité synthétique, n f
en synthetic identity, n f
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Identitat artificial fabricada mitjançant la combinació de dades personals reals i dades falses, o bé amb una combinació de dades reals de diferents procedències.

Nota

La identitat sintètica s'utilitza en el frau amb identitat sintètica.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme identitat sintètica

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma identitat sintètica.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada, creada sobre el nucli identitat ('conjunt de dades que permeten reconèixer algú') i l'adjectiu sintètic -a ("obtingut per síntesi", segons el diccionari normatiu, és a dir, per "combinació d'elements separats formant un tot").

·És una forma ja documentada.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Formes desestimades

-identitat artificial: Es considera més precisa la forma identitat sintètica.

[Acta 678, 9 de juny de 2021]

ca identitat sonora, n f
es identidad acústica, n f
es identidad sonora, n f
fr identité acoustique, n f
fr identité sonore, n f
en acoustic identity, n
en brand sound identity, n
en corporate sound identity, n
en sound identity, n

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición

Conjunt d'elements sonors que identifiquen una marca i la diferencien d'altres marques, com ara el logotip sonor, la cançó de marca, les melodies publicitàries o la veu corporativa.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes brànding sonor (sin. construcció de la identitat sonora) i identitat sonora:

S'aprova la denominació brànding sonor, i el sinònim construcció de la identitat sonora, juntament amb la forma semànticament relacionada identitat sonora, pels motius següents:

Pel que fa a brànding sonor,

·és una forma descriptiva creada a partir de la base brànding, adaptació del manlleu anglès branding, forma aprovada pel Consell Supervisor, i l'adjectiu sonor, en el sentit "que dona un so; que sona bé, molt i agradablement; que torna el so de manera que se sent bé", provinent del terme identitat sonora;

·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Pel que fa a la denominació construcció de la identitat sonora,

·és una forma descriptiva creada a partir de la base construcció de marca (aquí escurçada), forma aprovada pel Consell Supervisor com a sinònim de brànding, i l'adjunció d'un complement;

·té el vistiplau de la majoria dels especialistes consultats.

Pel que fa a la forma relacionada, identitat sonora, calc de l'original anglès sound identity, s'aprova pels motius següents:

·és una denominació ben formada i transparent semànticament;

·es documenta en textos especialitzats;

·té el vistiplau dels especialistes;

·és paral·lela a les formes documentades per al castellà i el francès.

[Acta 637, 30 de maig de 2018]

ca identitat verbal, n f
es identidad verbal, n f
fr identité verbale, n f
en verbal identity, n

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición

Conjunt d'elements verbals que identifiquen una marca i la diferencien d'altres marques, com ara el nom, els eslògans, la veu de marca, el to de veu, el vocabulari o els missatges.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes brànding verbal (sin. construcció de la identitat verbal), identitat verbal i veu de marca:

S'aprova la denominació brànding verbal, i el sinònim construcció de la identitat verbal, juntament amb les formes semànticament relacionades identitat verbal i veu de marca, pels motius següents:

Pel que fa a brànding verbal,

·és una forma descriptiva creada a partir de la base brànding, adaptació del manlleu anglès branding, forma aprovada pel Consell Supervisor, i l'adjectiu verbal, en el sentit de "relatiu a la paraula", provinent, al seu torn, del terme identitat verbal;

·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Pel que fa a la denominació construcció de la identitat verbal,

·és una forma descriptiva creada a partir de la base construcció de marca (aquí escurçada), forma aprovada pel Consell Supervisor com a sinònim de brànding, i l'adjunció d'un complement;

·té el vistiplau de la majoria dels especialistes consultats.

Pel que fa al sintagma relacionat identitat verbal, calc de l'original anglès verbal identity, s'aprova pels motius següents:

·és una denominació ben formada i transparent semànticament;

·es documenta en textos especialitzats;

·té el vistiplau dels especialistes;

·és paral·lela a les formes documentades per al castellà i el francès.

Pel que fa a la forma relacionada veu de marca, s'aprova pels motius següents:

·és una forma sintagmàtica descriptiva del concepte;

·és paral·lela a les formes del castellà, el francès i l'anglès.

[Acta 637: 30 de maig de 2018]

ca ingesta diària provisional tolerable, n f
ca IDPT, n f sigla
es ingesta diaria provisional tolerable, n f
es IDPT, n f sigla
fr dose journalière tolérable provisoire, n f
fr DJTP, n f sigla
en provisional tolerable daily intake, n
en PTDI, n sigla
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Endocrinologia. Nutrició, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 2: Sigla llegida lletra a lletra**

Definición

Valor toxicològic corresponent a la ingesta diària tolerable d'una substància sobre la qual existeixen dades concloents que n'avalen l'ús a curt termini sense risc apreciable per a la salut, però no dades que n'avalin la seguretat al llarg de tota la vida.

ca ingesta diària tolerable, n f
ca IDT, n f sigla
es ingesta diaria tolerable, n f
es IDT, n f sigla
fr dose journalière tolérable, n f
fr DJT, n f sigla
en tolerable daily intake, n
en TDI, n sigla
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Endocrinologia. Nutrició, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 2: Sigla llegida lletra a lletra**

Definición

Valor toxicològic que indica la ingesta màxima d'una substància present en els productes alimentaris o en l'aigua potable i no afegida deliberadament que una persona pot fer, en funció del seu pes, diàriament al llarg de tota la vida sense risc apreciable per a la salut.

Nota

1. La ingesta diària tolerable constitueix un dels valors de referència en seguretat alimentària, juntament amb la dosi de referència aguda i la ingesta diària admissible. A diferència de la ingesta diària admissible, la ingesta diària tolerable es refereix només a les substàncies no afegides deliberadament als aliments o a l'aigua.
2. La ingesta diària tolerable s'expressa en mil·ligrams de la substància per quilogram de pes corporal i dia. Es calcula mitjançant assaigs en animals d'experimentació.

ca ifrítids, n m pl
nc Ifritidae
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**

Definición

Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición